Els últims compassos de la tardor, sabedors més per experiència que per savis que no podrien evitar el seu destí, el d’acabar cedint el protagonisme a l’hivern, havien instaurat la fredor al Camp Nou per anar-lo acostumant a les temperatures de l’estació que la succeeix. Els afeccionats del Barça, que s’imaginaven un novembre d’allò més tranquil abans de la tempesta d’un desembre que rebrà els blaugrana amb una visita al Wanda Metropolitano de Madrid, havien acumulat un fotimer de decepcions; malgrat que els resultats encara els havien fet somriure lleugerament, el futbol del seu equip no ho havia aconseguit. Ni de bon tros. Els seguidors culers mereixien una reacció. I, encara que s’han hagut d’esperar fins al darrer partit del mes per tenir-la, l’han tinguda. Val més tard que mai, que diuen.
El Barça ha aprofitat la visita d’un Borussia Dortmund tímid i ben diferent d’aquell que va arribar a la final de la Champions l’any 2013 per reconciliar-se amb la versió que més s’apropa a la que li permetrà, si segueix progressant adequadament i creixent com s’espera d’ell, lluitar per totes les competicions aquesta temporada. Per tretzè any consecutiu, els d’Ernesto Valverde s’han classificat com a primers de grup per als vuitens de la Lliga de Campions en vèncer el conjunt alemany en el seu partit més intel·ligent de les darreres setmanes gràcies a les dianes de Luis Suárez, Leo Messi i Antoine Griezmann (3-1). Els blaugrana han convertit en un tràmit la visita del pròxim 10 de desembre al Giuseppe Meazza i han aparcat la màxima competició continental fins al febrer del 2020. La lesió d’Ousmane Dembélé, la tercera d’enguany, ha estat l’única mala notícia d’una nit plàcida.
La pilota que ha salvat des de la línia de gol quan només s’havien jugat dos minuts Samuel Umtiti, titular en el lloc de Gerard Piqué, sancionat, ha estat un miratge. El Barça havia interioritzat a la perfecció que jugar amb foc aquesta nit comportaria haver de sobreviure a un infern italià sense marge de maniobra i s’ha imposat al Borussia Dortmund de principi a fi. No ho ha fet des d’un domini aclaparador, però sí que ha sabut entendre quines eren les carències del seu rival per convertir-les en virtuts seves. L’entrada de Rakitic en l’onze inicial ha dotat de fortalesa l’equip blaugrana, que s’ha dedicat a esperar que el compromís madurés per atacar-lo en un moment determinat. L’estratègia de Valverde, sense cap mena de dubte, ha sortit bé: el seu conjunt n’ha tingut prou amb deu minuts per traslladar la seva superioritat al marcador.
En menys d’un quart d’hora, la societat il·limitada formada per Messi i Suárez s’ha assegurat que els tres punts no marxessin del Camp Nou. Entre ells dos han fabricat tres gols. El primer, de l’uruguaià, ha estat anul·lat per un fora de joc molt just; contra els altres dos, un de cadascú, ni la defensa tova del Dortmund ni l’àrbitre hi han pogut fer res. Les recuperacions de De Jong han estat claus en els 90 minuts, però sobretot aquest període, en el qual els de Lucien Favre, que ja havia viatjat a Barcelona més qüestionat que mai, han patit l’allau blaugrana propi d’aquelles nits grans, frenètiques i diabòliques de Champions amb 90.000 aficionats vibrant a la grada que, de no ser per les desfetes a domicili, hagués portat més orelludes al museu barceloní sense cap mena de dubte. La cara dels futbolistes alemanys, exhausts, mentre enfilaven el camí dels vestidors, ho deia tot.
Per si no n’hi havia prou amb la seva connexió, que només tenen i entenen ells, Messi i Suárez han decidit que havia arribat l’hora de Griezmann, que havia començat a la banqueta però ha hagut d’entrar a conseqüència dels problemes físics de Dembélé. Un Petit Príncep amb confiança és capaç de fer màgia i demostrar que l’essencial és invisible als ulls. I l’argentí i l’uruguaià, líders indiscutibles d’un Barça que cada vegada depèn més d’ells, ho sabien. I l’han convidat a la seva festa. L’exjugador de l’Atlètic de Madrid ha perdonat algunes oportunitats, però ha aconseguit reconciliar-se amb el gol per fer el tercer a la represa, sentenciar un partit el guió del qual s’havia tranquil·litzat molt després del descans i agafar forces. El seu rendiment a Butarque va evidenciar que encara necessita molt de temps per adaptar-se a l’estil blaugrana, però la seva actuació d’avui ha exterioritzat que, com a mínim, de ganes i cor no li falten.
Entre les jugades inversemblants de Messi i els recitals de De Jong i Busquets al mig del camp, el Borussia Dortmund ha aconseguit maquillar el marcador gràcies a un golàs de Jadon Sancho que no ha fet justícia amb una defensa inèdita culer formada per Sergi Roberto, Umtiti, Lenglet i Junior Firpo. Tots quatre han superat l’examen amb nota, com Ter Stegen, sempre excels i atent, però ningú no ha pogut evitar la diana de l’honor. Els de Favre encara tenien més de deu minuts per intentar retallar més distàncies i posar la por al cos del Barça, i ho han fet, però no han aconseguit marcar i no han pogut fer res perquè el club català segellés matemàticament el seu passi com a primer de grup per als vuitens de final de la Champions 2019/20. Al febrer arribarà l’hora de la veritat. Caldrà estar-hi a l’altura.
