“Toca-la una altra vegada, Andrés”. Aquest ha estat el clam d’un estadi entregat avui, 20 de maig del 2019, a un dels seus fills predilectes. Marxa el Humphrey Bogart blaugrana. L’home amb més títols de la història del club, 32 (només igualat per Leo Messi), i el millor migcampista que ha passat per la gespa del Camp Nou, juntament amb Xavi Hernández. Ha guanyat el Barça al comiat d’Andrés Iniesta, gràcies a un gol del seu hereu, Philippe Coutinho. Ha estat un partit sense més història que gaudir, per darrera vegada, de les partitures que emanen de les botes del manxec universal.
85.000 persones han volgut assistir a l’últim ball de l’Andrés, emocionades davant un home tranquil, sensat i normal, quelcom que el fa encara més especial per l’afició de la seva vida. L’ha ovacionat el respectable abans i després del partit, també al minut 8 de la primera i la segona part, una litúrgia avui seguida per gran part de l’estadi. Ha esclatat del tot el Camp Nou al 82, quan l’han canviat, corejant el seu nom fins al xiulet final.
No ha tingut gaire més història el partit que l’homenatge a Andrés Iniesta. El Barça ha dominat la Reial Societat i Rakitic, al minut 25, ha connectat una rematada de cap que a punt ha estat de sorprendre Moyà. Ha insistit Dembélé per crear perill per la seva banda però una entrada criminal de Raúl Navas l’ha frenat al minut 44 quan encarava la porteria rival.
L’entrada del central txuri urdin ha enganxat el turmell del francès amb una virulència inaudita, més encara quan cap dels dos tenia res en joc. Ha quedat estès a terra el mosquit però per sort ha pogut continuar. Ha marxat a la segona meitat per deixar lloc a Denis Suárez. Ha estat aleshores quan, l’hereu d’Iniesta, Philippe Coutinho, ha obert la llauna.
El brasiler ha encarat dos rivals, ha retallat i des de més enllà de la frontal, ha engaltat un cacau que ha tocat el pal i ha entrat a la porteria rival. Ha anotat un altre gran gol Philippe Coutinho, que ha aportat un registre innovador al futbol de precisió blaugrana, el xut exterior. És una de les grans virtuts del 14 culer, que l’any que ve haurà de tapar el buit que deixa el vuit.
Sempre ens quedarà Messi
L’argentí és al Barça el que París a Humphrey Bogart i Ingrid Bergman: el símbol d’un amor obligat a ser pretèrit i el record de moments que seran eterns. Ha entrat el 10 culer per participar de l’última funció d’Iniesta, que ha estat substituït al minut 82. S’ha parat l’acte, l’han acomiadat tots els companys i el públic ha arrencat amb els visos, corejant fins al final el seu nom. Ha estat l’últim adéu al geni de Fuentealbilla: “Toca-la una altra vegada, Andrés”.
