Era un dels futbolistes que més crítiques havia rebut en aquest inici de curs. Com en cada començament de temporada, Luis Suárez estava situat a l’ull de l’huracà. I ell, com ho ha fet sempre des que va arribar a Barcelona, ha respost des del terreny de joc. Amb gols. El davanter uruguaià ha celebrat un doblet en el retorn de la Champions al Camp Nou per ajudar el Barça a remuntar contra l’Inter de Milà (2-1), segellar el primer triomf de la temporada a la màxima competició continental entre clubs i seguir fent del seu estadi un fortí inexpugnable.
Tornar a ser grans a Europa
L’Inter tornarà a ser gran. Antonio Conte ho aconseguirà, sense cap mena de dubte. Feia molt de temps que un equip no protagonitzava una posada en escena tan potent i convincent sobre la gespa del Camp Nou. El conjunt italià, que arribava a la capital catalana amb el ple de victòries que ha registrat en les sis primeres jornades de la Serie A com a principal aval, ha aprofitat el primer gran escenari del qual ha disposat per exterioritzar que ja s’ha cansat d’acumular decepcions. Que ja n’hi ha prou de viure des del sofà les grans nits europees. Que en vol ser partícip. El Barça ha estat la primera presa de nivell que ha posat contra les cordes una bèstia que per molt que estigui vivint els seus primers mesos de vida ja ha avisat que té previst ser d’allò ser més ferotge quan el seu projecte futbolístic adquireixi maduresa.
Tant li ha estat a l’equip nerrazzurro que Leo Messi arribés a temps del primer partit de Champions de la temporada al Camp Nou. I que Ernesto Valverde tornés a apostar per un mig del camp (Sergio Busquets-De Jong-Arthur) que no li havia fallat mai. L’Inter ha passat completament per sobre del Barça en la primera meitat, des de l’inici, quan Lautaro Martínez ha superat Lenglet en el cos a cos i ha batut Ter Stegen amb un xut creuat, fins al final. Amb una excelsa sortida de pilota, contra la qual la pressió avançada culer no ha pogut ni sabut fer res més que sucumbir, un joc elèctric i un sistema defensiu imbatible, els de Valverde només han encaixat un gol durant els primers 45 minuts perquè els visitants han estat desencertats de cara a porteria i, quan han millorat la seva punteria, s’han topat amb un Ter Stegen novament molt inspirat sota pals.
El balanç ofensiu blaugrana d’abans del descans s’ha reduït a només un xut de fora de l’àrea de cada davanter (Messi, Suárez i Griezmann) i una arribada d’Arthur una mica més perillosa. Handanovic i la línia defensiva milanesa comandada per Diego Godín han esvaït qualsevol intent culer. El fortí del Camp Nou, ocupat per 86.141 espectadors, està sent assaltat sense que res ni ningú pogués evitar-ho. Els fantasmes d’Anfield seguien sobrevolant la versió europea d’un Barça que no havia estat capaç de vèncer ni convèncer en la primera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions d’enguany, contra el Borussia Dortmund, i aquest vespre tampoc no ho estava aconseguint. Calia reaccionar. I Ernesto Valverde ho sabia. I ha jugat una carta que ningú no s’esperava: el recurs d’Arturo Vidal.
Suárez premia la valentia de Valverde
El xilè ha entrat en els primers instants de la represa per Sergio Busquets i el canvi tàctic del Barça –ha invertit el triangle del seu mig del camp– ha trastocat els plans d’un Inter que s’ha empetitit i ha fet un pas enrere. Els italians no han sabut reaccionar a la millora del Barça a la segona meitat i no han tardat ni un quart d’hora a pagar-ho. La por els ha passat factura i Conte ha fet dos moviments defensius que no els ha fet cap favor. Vidal s’ha inventat una gran centrada i Luis Suárez ha recordat que les seves voleies haurien de ser considerades patrimoni del futbol per igualar el marcador amb un extraordinari gol. Els catalans s’han instal·lat a camp contrari i Osumane Dembélé ha entrat en escena per acabar d’empènyer-los cap a la remuntada. El francès, també recuperat de la seva lesió com Messi, ha aterrat a la gespa amb moltes ganes d’agradar i ser important.
Els minuts han anat passant sense que el marcador es mogués, però la sensació era que la traca final acabaria permetent al Barça culminar la festa de la remuntada sense que l’Inter, cada vegada amb menys bateria, pogués oposar-s’hi. Els d’Ernesto Valverde tenien ganes de compensar la mala primera part amb un resultat que no ha pogut amagar el mal joc inicial, però sí que li ha tret valor numèricament. Perquè sí, el Barça ha aconseguit marcar el segon gol de la nit. Leo Messi ha fabricat una jugada de fantasia que s’ha encarregat de rendibilitzar, una altra vegada, Suárez. L’uruguaià ha tornat a veure porteria i ha acabat de desdibuixar un conjunt nerazzurro que a la represa no ha sabut mantenir el nivell inicial i ho ha pagat car. El conjunt culer, per la seva banda, ha aconseguit tres vitals que encara haurà de fer més bons en les pròximes dues bones jornades, quan s’enfronta amb la teòrica ventafocs del seu grup, l’Slavia Praga, i l’Inter de Milà i el Borussia Dortmund es barallaran entre ells.
1 
