El Barça i el Reial Madrid empaten a zero en un clàssic ajornat, eclipsat i gens vistós (0-0). Cap dels dos equips aconsegueix imposar la seva autoritat en un partit molt igualat, però molt poc lluït. Els blaugrana i els blancs seguiran, una jornada més, igualats a punts al capdavant de la Lliga Santander, encara que la diferència de gols general permetrà als de Valverde pressumir de liderat. El Camp Nou viu una jornada que, extraesportivament, ha estat marcada per les protestes de Tsunami Democràtic contra la sentència del procés.
Un clàssic històric
53 dies després, el Camp Nou ha pogut gaudir del clàssic que Javier Tebas va decidir ajornar amb l’objectiu principal de silenciar la resposta popular a la sentència del procés. Només cal veure tot el que ha succeït des de mitjan octubre fins aquest dimecres per adonar-se que no se n’ha sortit. Ni de bon tros. Els últims minuts del duel ho han evidenciat: mentre els dos equips cercaven el gol del triomf, la megafonia de l’estadi anava donant indicacions als afeccionats respecte als accessos pel qual no podien sortir a conseqüència dels aldarulls que s’estaven vivint a Barcelona.
Més enllà d’uns deu minuts inicials força bons, la primera meitat del Barça ha estat molt decebedora. No ha estat a l’altura de les expectatives. Com ja va passar a Anoeta, el conjunt de Valverde, que ha apostat per l’entrada de Sergi Roberto al mig del camp de l’onze de gala davant la baixa d’última hora, per febre, de Sergio Busquets, ha trobat a faltar la pilota. L’ordre. El joc de posició. El seu estil, al cap i a la fi. L’únic que ha evitat que els culers paguessin cara la seva posada en escena ha estat la falta de gol i contundència a l’àrea rival del Reial Madrid d’un Zidane al qual no li ha sortit gens malament l’aposta de jugar el clàssic amb quatre migcampistes, un d’ells un excels Valverde, i Bale en atac. Piqué, Lenglet i Ter Stegen, providencials com sempre, han frustrat tot intent merengue, un d’ells, de Casemiro, des de la mateixa línia de gol.
Sense fe res de l’altre món, i malgrat que el Madrid s’ha defensat força bé, el Barça podria haver marxat al descans per davant al marcador. Leo Messi ha aparegut en escena i, és clar, ha canviat el guió de l’obra. L’argentí, capficat en el seu intent de demostrar que casa seva no és de ningú més, i menys de l’etern rival, ha acaronat el primer gol de la nit, però Sergio Ramos ha allunyat el perill quan Courtois ja estava batut. Ni el millor jugador del món ha pogut fer somriure un equip que, val a dir, tampoc no ha patit en excés per no encaixar cap diana, ni abans ni després del descans. Els de Valverde han fiat les seves opcions a les transicions i als atacs ràpids. Ni rastre d’aquell domini aclaparador que no donava cap opció a l’etern rival. El Camp Nou, farcit de més de 93.000 espectadors, ha plorat de nostàlgia.
Molt poc futbol
El quart d’hora de descans no ha canviat absolutament res. L’entrada d’Arturo Vidal, acompanyada d’una pluja de pilotes grogues, tampoc. El Barça no ha aconseguit la possessió de la pilota i el domini blanc ha estat completament intranscendent. La qualitat individual d’ambdós equips ha provocat que hi hagués alguna aproximació perillosa per banda; Messi, sol a la frontal de l’àrea petita, ha perdonat el que no perdona mai en no poder connectar bé una rematada. Bale, minuts més tard, tampoc no ha finalitzat bé una acció ofensiva visitant. El gal·lès sí que ha vist porteria quan faltava un quart d’hora per al final, però l’àrbitre assistent ha invalidat el gol per fora de joc.
El Barça no ha pogut superar per primera en la història el Madrid en el balanç global dels enfrontaments particulars lliguers –els dos conjunts segueixen empatats a 72 victòries–, els madrilenys no han trencat la seva mala ratxa –ja encadenen set compromisos contra els culers sense vèncer– i ningú no ha aconseguit trencar l’empat a punts i, per tant, la primera posició de la Primera Divisió segueix sent compartida. Després d’un enfrontament que ha generat molt més soroll que futbol i que ha viscut uns darrers instants poc dignes d’un duel entre els dos millors equips de la Lliga, el clàssic ha acabat amb empat a zero per primera vegada en els últims 17 anys.
