Leo Messi ho relativitza tot. El millor jugador del món, que encara no ha conegut cap adjectiu que el pugui definir com es mereix, apaga qualsevol incendi. És l’anestèsia perfecta contra tots els mals, el somriure que devora la tristor, la calma que abraça la tempesta. La solució a les equacions més complicades. El capità, conscient que aquest dissabte ha començat l’hora de la veritat al Camp Nou, ha decidit que només faltava que la pilota no entrés perquè la crisi de governabilitat de Josep Maria Bartomeu es convertís irremeiablement en la seva dimissió –com han demanat coralment els afeccionats– i ha fabricat un triomf amb pòquer inclòs contra l’Eibar (5-0) per calmar els ànims i empentar emocionalment el Barça abans d’una setmana exigent, en la qual visitarà San Paolo i el Santiago Bernabéu.
L’argentí n’ha tingut prou amb la primera meitat per dictar sentència. Duia quatre partits consecutius sense veure porteria, ocupat en tasques de quarterback i repartint assistències als seus companys, i l’Eibar ha pagat els plats trencats. No ha hagut de passar ni un quart d’hora perquè recordés a tothom que ell no entén de crisis i que no hi ha ningú que pugui presumir de menjar a la seva taula. Ha fet una jugada espectacular que ha finalitzat, davant Dmitrovic, amb una tocada suau, una dolça carícia a la seva millor amiga, la pilota, per enderrocar qualsevol aspiració basca. Els de Setién no han aconseguit el control i l’ordre que cerca, des de la seva arribada, l’entrenador càntabre, però no han necessitat fer un partit brillant per golejar el seu rival i condemnar-lo a veure com cada vegada es troba més a prop de les posicions de descens. Messi s’ha encarregat de fer-ho tot a la primera meitat i ha dibuixat un somriure al Barça, ferit després dels incomptables incendis generats al Camp Nou des de l’inici del 2020, amb dos gols més abans del descans.
La inspiració de l’astre argentí ha instal·lat la tranquil·litat a l’estadi culer i ha permès veure una versió força completa del Barça. L’equip blaugrana cada vegada plasma més i millor les idees de Setién: la sortida de pilota ha estat fluida, i això que l’Eibar ha pressionat molt bé, el joc s’ha focalitzat al voltant de l’àrea rival i el domini al mig del camp ha tingut continuïtat a les àrees, també la d’un Ter Stegen que ha estat excepcional una vegada més i ha pogut acabar el compromís sense encaixar cap diana. El conjunt local no ha trobat a faltar De Jong, Ansu Fati ni Sergi Roberto, que han descansat abans de la tempesta, malgrat que Semedo i Junior, els laterals, no hagin aprofitat l’oportunitat per demostrar que mereixen tenir més minuts. El portuguès i el dominicà no han estat gens afinats en un partit en què Rakitic i Arturo Vidal han estat titulars i han respost amb bona nota, Antoine Griezmann ha lluitat molt, però no ha estat gens encertat, i Lenglet i Umtiti, apercebuts de sanció, no han estat amonestats.
A la represa, la calma s’ha traduït en desconnexió. El guió del partit ha convidat el Barça a relaxar-se i a pensar en la Champions, esa Copa tan linda y deseada per la qual començarà a lluitar el pròxim dimarts a l’estadi del Nàpols. I l’Eibar ho ha aprofitat per crear perill contra la porteria de Ter Stegen. Setién ha donat descans a Busquets, Piqué i Griezmann i el seu equip ha gestionat l’avantatge i ha evitat dur a terme grans esforços. El francès ha estat rellevat per Braithwaite, que ha debutat al Camp Nou i ha evidenciat que d’il·lusió no li mancarà. Ni de bon tros. El danès ha entrat amb el marcador sentenciat i ha aprofitat l’avinentesa per deixar molt bones sensacions: ha servit en safata el quart gol de la tarda a Messi i ha fet el xut que, després d’un refús de Dmitrovic, Arthur ha aprofitat per culminar una maneta que ha animat el barcelonisme abans de dos partits que marcaran el futur del Barça en les dues competicions en què segueix viu.
