Una persona que es deixaria tallar un dit a canvi de ser entrenat per Johan Cruyff sempre és benvingut al Camp Nou. El Barça, que fa temps que troba a faltar el joc de posició que l’havia caracteritzat històricament, ha fiat el seu projecte esportiu a Quique Setién, un entrenador amb molta personalitat que, més enllà de tenir virtuds i defectes com tothom, no negocia l’estima per la pilota perquè és la seva raó de ser i la seva forma d’entendre el futbol. El temps i la dictadura dels resultats determinaran el grau d’encert de Josep Maria Bartomeu després de cinc dies de desgavell i d’improvisació absoluta, però el final del serial, de moment, satisfà la majoria d’una massa social culer desencisada i que feia temps que demanava a crits un sacseig de l’equip. Més val tard que mai.
L’aposta pel tècnic nascut a Santander ara fa 61 anys serveix, en primer lloc, per entendre el motiu real de la destitució de Valverde: a l’entrenador del Barça se li poden perdonar desfetes com les de Roma i Liverpool i un quart d’hora desastrós que causi l’eliminació d’una Supercopa d’Espanya, però la mediocritat en el joc és intolerable. I més tenint en compte que a la plantilla blaugrana hi ha el millor jugador de la història. El club blaugrana és especial en molts aspectes, però sobretot és diferent de la resta en el seu recorregut cap a l’èxit. No és que el fi no justifiqui els mitjans; sinó que sense mitjans no hi ha fi. I, en aquest aspecte el succesor de l’extremeny no promet alegries ni resultats, però si que garanteix bon joc. Ell mateix ho ha deixat ben clar en la seva presentació: “El millor camí cap al triomf és jugar bé”.
El Barça necessitava algú capaç d’entonar una frase com “si he de morir amb la meva filosofia, ho faré” sense que li tremolés la veu. Setién ho ha fet en el seu primer dia, durant el qual també ha demostrat que és cegament i feliç fidel a la seva idea, que abraça la pilota i vertebra tot el que passa sobre la gespa al voltant d’ella i que no vol que la participació del planter es converteixi en un mar de xifres engreixades en partits de Copa sense profunditat, sinó que la qualitat de les oporunitats que tinguin els més joves (si se les mereixen) serà un dels pals de paller del seu projecte. El seu discurs ha estat indiscutiblement impecable. Perquè totes les peces del trencaclosques encaixin només falta el que ell mateix ha revelat: que tot el que ara només són paraules no es converteixi en paper mullat i tingui continuïtat amb molt de treball. Per començar, aquest dimecres no hi haurà dia lliure a la Ciutat Esportiva Joan Gamper com estava previst, sinó que hi haurà una sessió d’entrenament.
També és cert, amb tot, que hi ha diverses preguntes sense resoldre (de moment) al voltant de la figura del càntabre. No, cap d’elles té a veure amb els fets que el seu currículum tingui poques pàgines i que fa poc més de 24 hores estigués passejant-se entre les vaques del seu poble. Tenir unes idees molt fermes i poc flexibles té moltes coses positives, però també en té de negatives. Sobretot en un vestidor tan peculiar i amb tants egos com el del Barça. En aquesta assignatura, així com en la de la relació amb la premsa, Valverde va treure matrícules d’honor i serà pràcticament impossible que el seu successor el millori o l’iguali. Si s’hi acosta i, a més, aconsegueix transmetre les seves idees a la plantilla, el Barça no caldrà esperar al final de la temporada per saber que ha guanyat.
