Sandro Rosell va ser detingut aquest dimarts per blanqueig de capitals i organització criminal. Cap a les vuit del matí, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van iniciar els escorcolls als diferents domicilis i despatxos de l’expresident del Barça arreu de Catalunya. Rosell ha passat la nit a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.

L’empresari català liderava -presumptament- una trama empresarial i financera dins el marc de l’anomenada Operació Rimet. El cas el duu el Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid i més enllà de Rosell, van ser detinguts la seva dona -ja posada en llibertat amb càrrecs- i quatre persones més, entre elles Joan Besolí, soci de Rosell a Andorra i l’empresari libanès Shahe Hanessian, propietari de Bonus Sports Marketing, empresa teòricament venuda per Rosell quan va accedir a la presidència del Barça.

 

Les autoritats acusen Sandro Rosell de ser el “cap de cartell” d’una organització que va blanquejar 14 milions d’euros a través de la venda de drets de televisió de la selecció brasilera. Aquests drets van ser venuts a una empresa de Qatar, que va fer el pagament a Suïssa. Del país helvètic, els diners es van desviar cap a Andorra. Però aquesta trama no és l’única que esquitxa l’expresident blaugrana, pendent de diverses investigacions en d’altres països.

Sandro Rosell, en el punt de mira del Senat Brasiler

L’exmandatari del Barça forma part d’una investigació que duu a terme la cambra brasilera. L’exjugador del Barça Romário, de la mà amb el senador Randolfe Rodrigues, va determinar, després de mesos de recerca, que Rosell estava implicat a una cadena de pagaments irregulars als expresidents de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).

Rosell va fer, segons aquesta investigació, dos pagaments a Ricardo Teixeira, expresident de la CBF i amb qui l’uneix una bona amistat, durant els anys 2011 i 2012. Un informe del Consell de Control d’Activitats Financeres del Brasil (COAF) al qual va tenir accés aquest diari, certifica i demostra els pagaments, presumptament irregulars, de Rosell a Teixeira.

El primer, l’any 2011, de 4,1 milions d’euros. Aquests diners van transferir-se a nom dels fills del mandatari brasiler: Antonia Wigand Teixeira, Ricardo Teixeira Havelange i Roberto Teixeira Havelange. El segon, l’any 2012. Aquest pagament -3,6 milions- va efectuar-se directament al compte de Ricardo Teixeira. La investigació, efectuada pel Senat del Brasil, ja és en mans del Ministério Público Federal, acusant l’expresident de blanqueig de capital i malversació de fons.

Espionatge Industrial a Mediapro

L’expresident blaugrana va haver de declarar com a “acusat” per espionatge “sistemàtic, deliberat i organitzat”. El soci de Mediapro, Jaume Roures, va presentar una querella contra Rosell i Robert Cama (treballador extern de Mediapro, ara al Barça) per accedir, segons el magnat de la comunicació, a centenars de correus electrònics privats.

El Barça i Joan Carles Raventós, director de les seccions, també estan inclosos a la demanda de Jaume Roures, on s’acusa les persones citades de tres delictes: de revelació de secrets, de furt greu i contra la intimitat de Jaume Roures.

A la querella, el màxim responsable de Mediapro indica que Rosell va pagar a Robert Cama per reenviar-li (a ell i a Joan Carles Raventós) correus que el màxim accionista de l’empresa de televisió va intercanviar amb persones com Evarist Murtra, Pep Guardiola, Joan Oliver, Ferran Soriano o Joan Laporta, entre d’altres.

Aquesta feina va ser retribuïda, en un principi, a partir de l’empresa Bonus Sports Marketing, propietat aleshores del mandatari blaugrana. Més tard els pagaments es van fer directament des del Barça (sempre segons Roures).

Rosell va declarar en seu judicial que les acusacions de Roures eren un “xantatge per no renovar el contracte televisiu del club amb Mediapro”. Després de les declaracions de testimonis, parts acusadores i investigades, el cas està en plena instrucció judicial.

 

Cas Neymar DIS

 

El Cas Neymar 1, obert a l’Audiència Nacional degut a una demanda del soci Jordi Cases, va ser escapçat a l’Audiència de Barcelona amb el pacte que va exonerar Rosell i Bartomeu i va inculpar el Barça, obligant-lo a pagar 5,5 milions d’euros. Però el malson del cas Neymar no s’ha acabat pels directius implicats.

 

Ara, Rosell, Bartomeu, el Santos i els seus dirigents, el Barça i els Neymar tornen a enfrontar-se a l’Audiència Nacional per una querella del grup d’inversió DIS, que acusa les persones citades anteriorment d’estafa impròpia i corrupció entre particulars.

Rosell i Bartomeu ja van declarar davant del jutge el febrer del 2016. El passat 4 de maig el jutge De la Mata va dictar obertura de judici oral. El fiscal, José Perals, demana cinc anys de presó per Sandro Rosell i ha imposat una fiança solidària, a cobrir entre el Barça, el Santos i els seus responsables, de 3,4 milions. El judici està previst per a la tardor.
 

L’Acció de responsabilitat

 

És l’únic cas en el qual Rosell n’era part acusadora i no investigada. Va ser un dels grans artífexs de la demanda de l’actual junta directiva contra la de Laporta, acusant-los de produir enormes pèrdues durant seu mandat al capdavant del Barça.

El jutge va dictaminar, en primera instància, que l’era de l’advocat barceloní va acabar amb beneficis i el recurs està pendent de resolució. La junta encapçalada per Bartomeu va monitorar un pacte amb el gran gruix dels directius demandats i ja ha fet públic que no executarà cap sentència econòmica, encara que pretengui que el procés segueixi obert per obtenir-ne un dictamen.

 

Les diverses causes que Rosell té obertes arreu del món aglutinen des de l’FBI fins el Senat Brasiler. Els negocis de Rosell i el futbol són tèrbols i es vinculen, ara, amb xarxes de corrupció esportiva d’escala mundial. Rosell és un home que duu molts anys vivint al límit de la llei.