Samper abandona el Reino de León per una nova lesió
Samper abandona el Reino de León per una nova lesió | FC BARCELONA

La mala fortuna segueix acompanyant la carrera de Sergi Samper, un talent precoç marcat en els últims tres anys per un mar de lesions que li han impedit tenir la continuïtat que qualsevol jugador necessita. El migcampista, de 23 anys, va ressentir-se al camp de la Cultural Leonesa d’unes molèsties al soli de la cama dreta que el van obligar a abandonar el camp al minut 32. Aquest dijous, les proves mèdiques efectuades a Barcelona han confirmat que Samper té un trencament al soli de la cama dreta. El club no ha determinat el període de baixa. En dos anys ha patit sis lesions que l’han obligat a estar de baixa 368 dies dies i a perdre’s 61 partits oficials

 

Quan va ser canviat al Reino de León, el seu rostre, desconsolat, a la banqueta, representava a la perfecció el calvari de problemes físics que acumula des de fa 3 anys. La preocupació i frustració que sentia el migcampista estava fonamentada: feia deu mesos, des del 6 de gener del 2018, que no jugava un partit oficial. Aquell dia, va disputar 71 minuts contra l’Eibar, en un partit que va marcar la resta d’any. Samper va patir una greu lesió al turmell que el va obligar a estar de baixa la resta de curs. Fins al juliol, de fet, no va obtenir l’alta mèdica, després d’haver passat pel quiròfan. 

 

Aquella lesió, que el va mantenir apartat dels terrenys de joc 186 dies, va ser la més greu de la seva carrera, però no va ser ni molt menys la primera ni l’única. El primer problema patit amb el Barça va arribar l’abril del 2016, amb una lesió al mal·lèol tibial de la cama dreta que el va obligar a estar de baixa fins a vuit setmanes. Aquell curs, amb el Barça B, només s’havia perdut un partit per sanció i tres per anar convocat amb el primer equip de Luis Enrique. L’any següent (curs 2016-17), durant la cessió al Granada, les lesions el van respectar: es va perdre un sol partit per una lesió muscular lleu

 

Al conjunt andalús va gaudir de força protagonisme al tram final, avalat per un Paco Jémez que el considerava una peça important. Però la seva destitució, amb el curs començat, van portar a que Samper acabés la temporada amb més minuts a la banqueta que a la gespa. Els maldecaps van anar creixent a partir del curs passat (2017-18). A Las Palmas va retrobar-se amb Jémez, però també amb les lesions. A principis de setembre, va patir la tercera aturada: un trencament fibril·lar el va mantenir de baixa dos mesos, fins a finals d’octubre. Samper va reaparèixer el 30 d’octubre, ara fa un any. Fins a principis de gener no va tornar a jugar. Ho va fer un dia de Reis, el 6 de gener d’aquest 2018, amb molt mala fortuna: al minut 71, va ser substituït contra l’Eibar en el seu segon partit amb el conjunt canari en Lliga. Tres dies abans, havia tingut minuts a la Copa. Mig any més de baixa

 

Samper va tornar a Barcelona per ser operat i començar la rehabilitació, però a finals de juliol, una setmana després d’haver rebut l’alta, va notar uns problemes al genoll quan començava a fer la pretemporada amb el Barça. El migcampista començava de zero amb Ernesto Valverde, però aquest nou revés va impedir-li realitzar la gira dels Estats Units. La cinquena lesió el va tornar a mantenir de baixa, aquest cop un mes. No era un mes qualsevol, era un mes clau, perquè tenia l’oportunitat de mostrar-se davant del tècnic blaugrana. L’estiu no va acabar allà: el 28 d’agost el Barça, després d’acordar amb el jugador que seguiria amb fitxa del primer equip i no sortiria cedit, li va donar un dorsal. Valverde el va acollir, perquè el tècnic havia patit la mateixa lesió i el volia ajudar. Però gairebé immediatament després d’obtenir l’alta mèdica pels problemes al genoll, el turmell va tornar a aturar-lo un mes més. Sisena lesió. Samper va estar tot l’octubre procurant recuperar la forma i el ritme perduts, però el seu retorn en un partit oficial, contra la Cultural Leonesa, el van tornar a frenar. Aquest cop és el soli. Però Samper no es rendeix, demostrant que tot i la seva joventut, les lesions li han donat una experiència afegida. El repte, aconseguir una continuïtat que segueix resistint-se. 



Nou comentari