El 2019 ha estat un any agredolç al Camp Nou. D’una banda, el Barça ha aconseguit aixecar la 26a Lliga de la seva història i ha engreixat el seu domini a la competició de la regularitat espanyola amb el vuitè campionat de Primera dels darrers onze anys; de l’altra, els seus afeccionats han tornat a viure una desfeta europea que, com la de Roma, no podran oblidar mai per moltes Champions que es guanyin en el futur. El mal, com se sol dir, ja està fet. Sigui com sigui, les ferides futbolístiques només es curen, valgui la redundància, amb futbol. I no serveix de res mirar enrere. El conjunt blaugrana, doncs, afronta la visita de l’Alabès a Barcelona amb els objectius d’acomiadar l’any de la millora possible i brindar, tots plegats, per un 2020 en què els culers no s’oblidin de somriure en tot moment (Movistar LaLiga / 16.00 hores).

Després de la tempesta d’un clàssic que va general excessiu soroll tenint en compte el que al final va acabar sent, tant esportivament com reivindicativa, arriba la calma característica d’un partit de Lliga menys mediàtic, però igual de transcendent. Els punts en joc sempre són els mateixos, independentment del rival i de les circumstàncies. Com no podria ser d’una altra forma, l’Alabès no viatjarà a Catalunya per entregar en safata el triomf als de Valverde, sinó que els l’intentarà impedir –com ho va fer en la seva primera temporada a l’elit després de pujar– o, si més no, fer-los suar de valent. L’equip entrenat per Asier Garitano intentarà trencar la mala ratxa de sis derrotes consecutives –una d’elles la final de Copa del 2017– i el resultat global dolorós (18-2) que, des d’aquell 1-2 en un 10 de setembre del 2016 calorós, encadena davant el Barça entre totes les competicions.

Els blaugrana tenen l’oportunitat de marxar de vacances nadalenques com a líders de la Lliga. I de fer-ho amb una actuació convincent que esvaeixi els dubtes generats en els dos darrers partits, en els quals no hi ha hagut rastre del joc de posició que, històricament, ha fet del Barça un club diferent sobre la gespa. Els de Valverde van renunciar a la pilota a Anoeta i contra el Madrid i, més enllà dels dos empats, van protagonitzar dues posades en escena porugues i conservadores; decebedores, com les va definir Frenkie de Jong, l’inconformisme futbolístic del qual s’hauria de contagiar a la resta de la plantilla i del cos tècnic de cara a l’any vinent, i més tenint en compte que, a banda de la Lliga i la Champions, la Supercopa i la Copa del Rei apareixeran en escena en els primers compassos del 2020.

Per rebre el catorzè classificat de la competició de la regularitat, que encadena quatre partits sense guanyar –un d’ells el corresponent a la primera ronda de Copa, de la qual va ser eliminat en mans del Jaén, equip de Tercera–, Ernesto Valverde va elaborar una convocatòria amb tots els jugadors del primer equip disponibles més Carles Pérez, del filial. Arthur Melo, Ousmane Dembélé i Ansu Fati, per lesió, seran els únics futbolistes blaugrana que es perdran l’últim compromís de l’any, ja que Sergio Busquets s’ha recuperat a temps del procés febril que li va impedir disputar el clàssic. El fet que a partir de diumenge comencin les vacances de Nadal provocarà que, molt probablement, l’entrenador del Barça aposti per un onze semblant al que va empatar contra el Madrid i la Reial Societat.

Possible alineació: Ter Stegen; Semedo, Piqué, Umtiti, Jordi Alba; Busquets, De Jong, Arturo Vidal; Messi, Suárez, Griezmann.



Més notícies

Valverde, sobre les crítiques del Madrid al VAR: “Hem oblidat que el que arbitra és l’àrbitre”

"Sempre hi haurà equips que es queixaran. Al final, ningú no és infal·lible i tot es basa en funció d’un jutge que decideix sobre el que passa sobre la gespa", ha declarat l'entrenador del Barça

Ansu Fati, fora de la convocatòria del Barça per rebre l’Alabès

El jove extrem té una contusió al maluc i és baixa per al darrer partit de l'any

Nou comentari