La Juventus no és el París i el Barça no ha assolit el segon miracle de l’any. El conjunt blaugrana, frustrat, no ha passat de l’empat a casa (0-0) contra la Vecchia Signora. I és que sap més el dimoni per vell que per dimoni. Res ha perforat la porteria de Buffon i el Barça no ha pogut entrar a l’eliminatòria ni posar-li la por al cos al conjunt italià.
Era difícil. Més que contra el PSG, encara que Luis Enrique digués el contrari. La Juventus és la millor defensa del planeta: només li han fet dos gols a tota la Champions i 20 a la Lliga italiana. Per centímetres, per manca de sort (i d’idees) i per destresa bianconera, el Barça no ha pogut fer cap gol.
El Barcelona l’ha buscat amb més insistència que futbol: a partir de Messi i les diagonals amb Alba, aprofitant les cavalcades de fantasia de Neymar, la brega de Suárez o a pilota aturada. Sempre ha aparegut Bonucci o Chiellini. O Sandro o Khedira. I quan no ho feien ells ho feia Cuadrado, Buffon o Alves. Es multiplicaven els jugadors del conjunt italià sobre el camp, traient aigua i minvant la confiança barcelonista, que ha vist el rival com un mur infranquejable.
Ha començat intensa la Juventus, collant la sortida de pilota del Barça, pressionant amunt al conjunt blaugrana. A poc a poc s’ha apoderat del control el Barça i la Juve s’ha aculat, defensant i buscant els contraatacs. S’ha sentit còmode interceptant cada aparició blaugrana en àrea rival.
Quan no era una cama era el cap, i si no el cul. O el fingiment d’una molèstia o el saboir faire de Buffon dins l’àrea. En tot moment ha tingut algun argument el conjunt italià per tallar un atac, frenar una progressió o refusar una rematada. Són experts en fer-ho. Els italians han fet tastar al Barça la seva especialitat.
Messi engabiat
S’ha desesperat Messi, desencertat de cara a porteria. L’argentí no ha estat fi amb la pilota als peus, engabiat cada cop que rebia el cuir. Ha fallat dues oportunitats clares des de l’interior de l’àrea i no ha tingut més opció de maniobra, aturat per l’exèrcit de la Vecchia.
No ha estat un bon partit del Barça a nivell ofensiu. Tot s’ha basat en les centrades i l’assetjament a l’àrea rival. El Barça té poc futbol. No té idees, ni movilitat, només esma i voluntat. El Camp Nou ha pensat que temps hi haurà per analitzar-ho i buscar-hi solucions: ha animat com mai i s’ha quedat després del partit a acomiadar els seus herois.
El Barça ha abaixat els braços en veure que la Juventus no l’ha deixat entrar a l’eliminatòria. Va dir Luis Enrique abans del partit que, si feien el primer gol, el segon el faria el Camp Nou i el tercer cauria sol. La Juve no ha permès que el Barça fes el primer gol.
