El Barça va presentar, aquest divendres, el segon fitxatge de l’era Valverde. Després del retorn de Gerard Deulofeu, que també ahir va signar el seu nou contracte amb el club blaugrana, el següent en segellar el seu acord amb l’entitat barcelonista ha estat Nélson Semedo, un lateral dret portuguès de 23 anys, internacional i procedent del Benfica, amb qui ha disputat 65 partits oficials en les darreres dues temporades. Cobrir la posició de lateral dret s’havia convertit en una tasca primordial i la negativa d’Arsène Wenger a negociar per menys de 50 milions d’euros un traspàs d’Héctor Bellerín ha obligat la secretaria tècnica del Barça a actuar pensant en alternatives.
I el pla B ha acabat essent Nélson Semedo, un jove lateral amb molta projecció. Una promesa de futur, però un jugador que ja ha signat partits de molt alt nivell amb el Benfica, amb qui s’ha proclamat campió de lliga en les dues darreres temporades i amb qui ha disputat, només durant aquest curs, 47 partits (31 de lliga, 8 de Champions League, 5 de Copa 2 de Copa de la Lliga i un de Supercopa). I una dada altament rellevant: de 47 partits disputats, 47 titularitats.
Semedo és un futbolista de creixement permanent, almenys pel què fa al seu rendiment professional de les dues darreres temporades. Un lateral molt ràpid, agressiu, amb qualitat tècnica, capacitat combinativa i molt disciplinat a nivell tàctic. És conscient dels moments en els quals s’ha d’incorporar a l’atac i les situacions en les quals ha de prioritzar el posicionament defensiu. Té una gran capacitat de desequilibri i és valent en l’un contra un, fent-se fort en la parcel·la ofensiva del terreny de joc, probablement per la seva posició originària: mitjapunta.
Ja des de l’estiu passat, tant a Portugal, com al Regne Unit (José Mourinho el volia pel Manchester United), s’ha comparat Semedo amb Dani Alves. A una distància quilomètrica del rendiment global d’Alves -és un dels jugadors amb més títols en la història-, al portuguès se’l relaciona amb el brasiler per la seva capacitat de combinar i d’assistir com si fos un migcampista més, fent valer una tècnica molt depurada. La pretemporada als Estats Units servirà a Valverde per acabar de decidir-se entre Aleix Vidal i el nou fitxatge.
Sergi Roberto, retorn al mig del camp
El segon aspecte interessant del fitxatge de Nélson Semedo és la definitiva tornada de Sergi Roberto a la seva posició natural. Dos anys després de la seva reconversió, primer per una inoportuna lesió de Dani Alves i, posteriorment, per la decisió de Luis Enrique de no incorporar un nou lateral, el de Reus tindrà l’oportunitat de demostrar les seves enormes facultats com a migcampista. Format durant tota la seva carrera com a migcentre o interior, Sergi Roberto ha forjat un lloc a l’onze titular del Barça en base a un sacrifici admirable. El 28 d’agost del 2015, Luis Enrique el va fer saltar a San Mamés per ocupar el lloc d’Alves, lesionat en el minut 20 de partit. Mai abans havia jugat de lateral dret. Però a partir d’aquell moment, Roberto es va posar la granota i va batallar per ser titular, encara que fos en una posició desconeguda.
La sortida del brasiler, l’estiu passat, va obrir les portes de la titularitat a un barcelonista de pedra picada que va agafar-se al lateral dret com si es tractés de l’últim tren per a triomfar al Camp Nou. El seu rendiment i generositat ha estat lloable, tot i les conscients dificultats que comportava haver de substituir Dani Alves, un dels millors laterals drets de la història, i la insistència ha tingut premi. Ara, l’arribada de Semedo li posa al davant un nou ventall de possibilitats. El mig del camp espera Sergi Roberto.
