El Barça inicia el primer tourmalet de la temporada amb un triomf autoritari contra el València (5-2). El conjunt blaugrana es reconcilia amb la seva millor versió en un partit amb un protagonista absolut, Ansu Fati, que il·lusiona el barcelonisme amb un gol, una assistència i una actuació estel·lar. El conjunt d’Ernesto Valverde torna a sumar tres punts després de l’empat contra l’Osasuna i abans d’iniciar el camí de la Champions al sempre exigent estadi del Borussia Dortmund, el Signal Iduna Park.
Un líder adolescent
No ha estat un dia qualsevol al Camp Nou. L’estadi del Barça ha viscut una d’aquelles nits que formaran part dels seus llibres d’història, un d’aquells vespres que tant es recordarà al futur quan es rememorin els primers passos d’una jove promesa que ja és una realitat. En el seu primer partit va presentar-se en societat, a Pamplona va celebrar el seu primer gol i, avui, ha exterioritzat tan fort com ha pogut la seva confirmació. Només té 16 anys i encara li queda un llarg camí per recórrer, però les sensacions que transmet són les d’un d’aquells futbolistes tocats per una vareta màgica. Les d’un jugador especial. Ansu Fati és un escollit.
L’extraordinari gol que ha marcat i la meravellosa jugada que ha fabricat per assistir De Jong en menys de set minuts han inaugurat la seva primera gran festa a l’estadi, una vetllada que ha tingut un guió de pel·lícula amb canvis de ritmes espectaculars i gestos de qualitat de geni inclosos. Tot el que ha fet, absolutament tot, en el partit contra el València ha tingut sentit. L’atrevida aposta d’Ernesto Valverde ha funcionat a la perfecció sobre el terreny de joc i el Barça, conscient que la il·lusió dels més petits pot contra qualsevol cosa més enllà de l’exigència de l’escenari i les contingències del context, s’ha deixat liderar per un adolescent.
Ansu Fati i De Jong, protagonistes del partit contra el València | EFE
L’extrem nascut a Guinea Bissau ha estat un maldecap per a uns defenses valencians que han arribat a Barcelona immersos en una ressaca emocional després de la destitució de Marcelino García Toral el dimecres passat. Els jugadors de l’equip xe, a més, han hagut de patir la versió feroç d’un Barça que ha fet una bona pressió després de pèrdua i també ha agraït la lluita de Carles Pérez, les permutes constants al mig del camp d’Arthur i De Jong –que ha celebrat el seu primer gol amb la samarreta blaugrana–, les ganes d’agradar de Griezmann i la concentració defensiva de Piqué i Lenglet. Feia ben poc que l’àrbitre havia xiulat l’inici de partit i els d’Albert Celades ja veien un marcador molt en contra dels seus interessos.
Suárez pren la paraula
A mesura que han anat passant els minuts, no obstant això, els culers han anat perdent el control del partit i el València ha aconseguit instal·lar un escenari que li convenia molt més, basat en l’intercanvi de cops i un ritme de partit trepidant. La reacció visitant ha tingut premi: Gameiro ha retallat distàncies abans del descans en rendibilitzar una assistència deliciosa de Rodrigo. El marcador, val a dir, amb el qual s’ha arribat al descans no feia justícia amb la superioritat catalana que s’havia palesat sobre la gespa. El Barça, però, no ha tardat a frenar la rebel·lia xe.
Ho ha aconseguit gràcies a un inici de represa frenètic en el qual ha marcat dues dianes més, primer en aprofitar d’un greu error de Cillessen –que ha tornat al Camp Nou, però per jugar amb l’equip visitant– i després amb un impecable xut des de fora de l’àrea. Els encarregats de veure porteria, respectivament, han estat Gerard Piqué i Luis Suárez, que ha tingut un retorn feliç de la seva lesió i ha pogut dedicar una diana a la filla de Luis Enrique en la segona pilota que ha tocat.
L’uruguaià ha substituït, a l’hora de joc, Ansu Fati, ja que Ernesto Valverde no volia que res espatllés la festa del jove extrem; tant ell com els 81.617 afeccionats del Camp Nou ja havien gaudit prou. També han tingut minuts Rakitic i Arturo Vidal, que han entrat en els llocs de De Jong i Arthur quan el partit ja estava completament decidit i han estat ovacionats pels seguidors blaugrana, sobretot el croat. El Barça ha baixat una marxa i el compromís corresponent a la quarta jornada de Lliga –i contra un equip que la temporada passada no va aconseguir vèncer– no ha tingut més història, encara que Suárez ha sadollat la seva fam de gol amb una nova diana.
Luis Suárez celebra un dels dos gols contra el València | EFE
Mentre el Camp Nou s’ha dedicat a lloar Messi (encara lesionat), abraçar Luis Enrique i gaudir del segon triomf de la temporada en el segon partit a l’estadi, el València ha tingut temps de fer el segon en el temps d’afegit i el Barça ha anat agafant força i confiança abans de viatjar a Dortmund per visitar el Westfalenstadion (Signal Iduna Park) i començar amb bon peu el camí de la Champions per tornar a esperançar el barcelonisme amb un títol que ja fa massa temps que no enlluerna les vitrines culers. Els de Valverde estan obligats a competir a Europa per enviar al continent el missatge de força que ha traslladat als dos equips que aquest curs han trepitjat casa seva, el València i el Betis.
