“Hauria d’haver anat al psicòleg, però no ho he fet. Em costa fer aquest pas tot i saber que el necessito”. En una entrevista en què Leo Messi dona pistes sobre el seu futur, revela públicament que Josep Maria Bartomeu l’ha mentit “moltes vegades” i “en moltes coses” els últims anys, explica que tornaria a enviar el famós burofax que va provocar un terratrèmol al Camp Nou l’estiu passat, destaca Pep Guardiola i Luis Enrique com als millors entrenadors que ha tingut mai i lloa la feina que ha fet Ronald Koeman fins al moment, entre d’altres, és molt senzill que passi desapercebuda una declaració sobre la psicologia, un món que lluita incansablement i diària per tombar l’estigma que sempre l’ha acompanyat. Que el millor jugador del món faci una confessió com aquesta en un programa de Jordi Évole que va reunir gairebé tres milions d’espectadors davant la televisió, no obstant això, no és en va. Ans al contrari.
“No acudim a un professional quan ho necessitem, sinó quan ens adonem que ho necessitem. Aquests dos moments poden no ser coincidents. Si en Leo ho ha dit, és perquè ja ha arribat a la segona fase. No és quelcom que es digui de forma espontània”, analitza a El Món Meritxell Bellatriu, llicenciada en Psicologia i membre de l’Associació Catalana de Psicologia Esportiva. “El fet que sigui el millor jugador del món no l’eximeix de poder necessitar ajuda. És normal que tingui alguns moments en què senti que ha d’enfocar millor certes situacions. La vida és canviant. Apareixen reptes, desafiaments i realitats nous constantment i això fa que tinguem necessitats diferents. La psicologia és una part molt important de l’esport. I cal cuidar-la de la mateixa forma que els esportistes tenen cura, per exemple, de la nutrició o la fisioteràpia. És un factor tan rellevant com altres. Això s’evidencia en tots els casos en què es pot veure una oscil·lació entre el rendiment durant els entrenaments i el rendiment a les competicions. Sobretot en el sentit negatiu, amb errors o situacions inesperades, però també en el positiu. La motivació i l’activació també fa que rendim molt millor. També depèn molt del coneixement i la regulació que tingui cadascú de les seves emocions”, afegeix.
Segons el parer de Bellatriu, que un jugador com Messi verbalitzi que necessita anar al psicòleg és “una gran forma de demostrar a tots els seus seguidors que no tot és tan maco com sembla”. “Per ser el millor jugador del món has d’estar envoltat del millor equip professional, sense que això li tregui mèrit o talent. Està molt bé que una persona com ell, que té molta transcendència, digui aquestes paraules. És una realitat que moltes vegades no es deixa veure”, celebra. És evident que el món de la psicologia està cada vegada més normalitzat, però també que “encara queda molt camí a recórrer”. “Estem evolucionant, però lentament. La psicologia clínica té molta més història, però l’esportiva encara està en desenvolupament. Cada vegada tenim més demanda i de diverses franges d’edat. Anar al psicòleg no és una debilitat, sinó un reconeixement. Per créixer és imprescindible reconèixer. Si no ho fas, limites el teu potencial”, accentua.
“Per créixer és imprescindible reconèixer. Si no ho fas, limites el teu potencial”
La integrant de la Divisió de Psicologia de l’Activitat Física i l’Esport també creu que és molt important diferenciar entre la psicologia clínica i l’esportiva. “En la primera, els pacients acudeixen als professionals quan ja existeix la sensació de malestar. Generalment, la gent no ve a prevenir, sinó a curar. En la segona, en canvi, sí que hi ha un percentatge de jugadors que requereixen l’ajuda psicològica per prevenir, optimitzar, millorar. A l’elit, cada detall compta i és molt important preparar-se bé en tots els sentits. Cal enfortir la ment, la resiliència, la fortalesa. I aquest és un treball més preventiu que de reparació”, explica. “A part del seu rendiment, els jugadors d’esports col·lectius exerceixen un rol. N’hi ha que, com el Messi, assumeixen el lideratge de l’equip, sigui a través del seu talent o de forma anímica. Si aquestes persones fallen, l’equip se’n ressent. En el cas dels esports individuals com el tennis, la soledat és molt complicada de gestionar. L’important és treballar coses diferents en funció de les necessitats de cadascú”, argumenta.
Per últim, Meritxell Bellatriu creu que, perquè un esportista pugui gestionar la pressió amb què ha de conviure diàriament, “és transcendental centrar-se en allò que té importància i que pot beneficiar-lo”. “Si dones molta importància als factors externs, ets molt vulnerable. Hi ha de tot: gent que és capaç d’abstenir-se del que l’envolta i no arribar a sentir el públic, i d’altra banda, persones que ho filtren tot”, conclou.
