La Masia no passa pel seu millor moment. La pedrera del Barça ha perdut, respecte a fa uns anys, molta força en el primer equip blaugrana. El club prefereix fiar el rol de davanter suplent a jugadors cedits com Kevin-Prince Boateng abans que a jugadors com Abel Ruiz, des de Sergi Roberto cap futbolista format a la casa culer ha aconseguit jugar amb continuïtat al Camp Nou i la fuga de talent a Europa s’ha convertit, lamentablement, en una qüestió més habitual que puntual. Entre molts altres aspectes que demostren que la junta directiva de Josep Maria Bartomeu no està tenint massa problema a girar l’esquena no només a l’estil de joc, sinó també a la filosofia de club que tant especial ha fet el Barça històricament.
El passat 30 de juny, bona part de l’afecció culer es va posar les mans al cap. I no n’hi havia per menys: la selecció espanyola va guanyar l’Eurocopa sub-21 sense cap jugador blaugrana en la seva plantilla de 23 futbolistes. La Reial Societat tenia tres representants, l’Athletic Club, l’Alabès i el Madrid un parell i equips com el Reial Betis, l’Sporting de Gijón o fins i tot el Nàpols i el Colònia van veure com promeses es proclamaven campiones del continent. Però del Barça no n’hi havia cap ni un. I això, evidentment, no era una qüestió circumstancial sinó que es podia explicar perfectament amb qualsevol dels factors mencionats en el paràgraf anterior. Els problemes no s’han d’obviar i la naturalesa d’aquest va ser especialment perillosa per fer-ho.
Cal seguir treballant, i molt, amb l’objectiu de capgirar completament aquesta realitat, però de vegades també convé aplicar el famós Que no estamos tan mal de Joan Laporta per evitar caure en anàlisis esbiaixades de la realitat. No totes les notícies relacionades amb la Masia –que per cert, el pròxim 20 d’octubre commemorarà el seu 40è aniversari– són dolentes. De tant en tant també passen coses que demostren que el futbol formatiu del Barça segueix ben viu encara que des de determinats sectors se’l vulgui enterrar. Sense anar més lluny, aquest dimecres, la Federació Espanyola ha fet oficial la llista jugadors que han estat convocats per a l’Eurocopa sub-19 que es disputarà aquest estiu a Armènia i, contràriament al que va passar amb la sub-21, el Barça és, amb sis, l’equip amb més representants: Arnau Tenas, Juan Miranda, Alejandro Orellana, Álvaro Sanz, Alejandro Marqués i Abel Ruiz. Sergi Gómez, Eric Garcia i Ricard Sánchez, formats al club català però ara al Borussia Dortmund, el Manchester City i l’Atlètic de Madrid, respectivament, també integraran La Rojita.
Caldrà veure si la sub-19 aconsegueix repetir l’èxit a Europa que va aconseguir la sub-21, però la realitat és que de la mateixa forma que no és cap casualitat no tenir cap jugador en la convocatòria de la segona, tampoc no és fruït de l’atzar que en la primera n’hi hagin sis. Ni una cosa fa menys bona l’altra ni l’altre fa menys dolenta l’una. Són dues situacions que es deuen a bones i males decisions i que cal analitzar amb perspectiva amb un únic objectiu: que la Masia torni a ser la casa d’on va sortir la columna vertebral d’un equip que passarà a la història no només pel que va aconseguir sinó també pel com. Homenatjar el planter blaugrana no es fa amb una samarreta, per molt maca que sigui, sinó atorgant-li el curós tractament que mereix.
