Maria Teixidor ha optat per marxar sense fer soroll. L’exsecretària de la junta directiva del Barça, que el dijous passat va presentar la dimissió juntament amb altres cinc membres, ha publicat una carta oberta dirigida als socis i sòcies amb la qual s’ha desmarcat de les declaracions d’Emili Rousaud i s’ha mostrat orgullosa de la seva feina des de l’estiu del 2015, quan “sota el lema Bo per al Barça” es va presentar amb Josep Maria Bartomeu a les eleccions al club blaugrana. “He gaudit molt”, ha valorat.
En el text, Teixidor ha explicat els motius del seu adeu: “Hi ha certes decisions i fets que han sorgit darrerament, sobre els quals no tinc ni he tingut mai control ni capacitat d’acció, que m’han sorprès negativament i amb els quals no estic d’acord”. L’exdirectiva no ha posat en dubte l’honorabilitat dels seus companys i ha confiat que l’auditoria encarregada per Bartomeu resoldrà el BarçaGate. “Dono fe que els mecanismes de control del club estan en marxa, fan la seva feina i presentaran, quan s’escaigui, els seus resultats. Confio plenament que se sabran adoptar les mesures correctores pertinents”, ha revelat.
La carta oberta de Maria Teixidor als socis i sòcies
“Però simplement, sense cap gest / estrany, com si tot fos senzill / i pur en el camí dels dies. / Així s’aixeca el sol o ve la nit / i estimem.
El meu avi Joan tancava amb aquests versos el seu poema “Morir”. A mi sempre m’han donat confort: Aquest retorn al cicle de la vida, a l’esdevenir natural de les coses em recorda sempre que la vida són etapes, que tot comença i tot acaba i que està bé que sigui així.
Escric aquestes línies en el moment en que tanco la meva etapa com a directiva del Futbol Club Barcelona: la dona número 12 en ser-ho des de que es va fundar, l’any 1899; la primera en ser-ne secretària. Estaré sempre agraïda al president Bartomeu, a l’amic Barto, per la confiança i la proposta de presentar-me amb ell a les eleccions de 2015 sota el lema “Bo per al Barça” i amb un programa electoral estructurat al voltant del treball per assolir l’excel·lència en els àmbits esportiu, social i econòmic amb base en el rigor i la transparència. He gaudit molt.
Estic orgullosa de la feina feta complint els paràmetres marcats: Des del meu pas com a vicepresidenta i secretària a la Fundació, rescatant de l’oblit el pacte amb Nacions Unides pels Objectius de Desenvolupament Sostenible o introduint la lluita contra el bullying entre les seves àrees de treball; fins a les meves responsabilitats en el Futbol Femení, que és una realitat imparable que ha de seguir creixent i que ja ha demostrat amb fets del que és capaç (tinc absoluta passió per les nostres futbolistes, per la precisa batuta de Lluís Cortés, i un reconeixement immens a la feina rigorosa i encertada de Markel Zubizarreta); passant per l’estructuració del Compliance del Club, tasca desenvolupada colze a colze amb el tresorer i vicepresident Tombas (a qui admiro pel seu rigor, ètica i solvència); el meu rol de vice-secretària de la Junta, primer, de secretària després; el reforç de la veu de la dona al Club, des de la presidència del Grup Edelmira Calvetó (i amb totes les meves “edelmires” i el meu “edelmiro”); el seguiment dels expedients de la Comissió de Control i Transparència, des de la seva Presidència; sense oblidar les instructives reunions amb el Senat i les delicioses trobades amb el Casal de l’Avi, o les visites a algunes de les nostres penyes.
No són feines que hagi fet sola, és una obvietat. Només he estat aquella persona que ha encetat projectes, liderat i omplert les tasques que se m’havien assignat amb dedicació, convicció i un equip meravellós de persones: els companys de junta amb qui hem compartit tasques, els membres de les comissions de les àrees en les que he participat i totes aquelles persones que treballen en aquest Club i amb qui he compartit projectes, que mereixen tota la meva gratitud per la bona feina que fan i que sé que seguiran fent.
He donat molt, he treballat molt (i, vull dir-ho perquè sempre hi ha qui encara ho dubta) sense cobrar res. Ho he fet perquè crec en els projectes col·lectius fets per persones que amb criteri i passió fan grans les entitats que s’han convertit ja en patrimoni comú d’una multitud de persones que en reconeixen la vàlua i l’aportació: no en va el Barça és, i ha de ser sempre, el Club dels valors. Ho he fet perquè estimo el Barça. Ho he fet perquè crec en el projecte que vam presentar al 2015.
Tanco aquesta etapa, és cert, perquè hi ha certes decisions i fets que han sorgit darrerament, sobre els que no tinc ni he tingut mai control ni capacitat d’acció, que m’han sorprès negativament i amb els que no estic d’acord. Dono fe que els mecanismes de control del Club estan en marxa, fan la seva feina i presentaran, quan s’escaigui, els seus resultats. Confio plenament que es sabran adoptar les mesures correctores pertinents.
Marxo, sobretot, perquè he completat una etapa. Ho sé perquè fa uns mesos que han ressorgit amb força a la meva memòria els versos que encapçalen aquestes línies. Cal saber reconèixer el moment en què els projectes deixen de pertànyer-nos. Simplement. Sense cap gest estrany. Com si tot fos senzill i pur en el camí dels dies.
Maria Teixidor i Jufresa”
La meva carta oberta als socis i sòcies del FCBarcelona.#FCBarcelona https://t.co/nriL2Pq2ur
— Maria Teixidor (@MariaTeixidor) April 11, 2020
