El Camp Nou no ha destapat la capsa dels trons, però quasi, ha sigut un primer avís, amb els primers xiulets de l’era Luis Enrique, després de la trompada de París a la Champions i la pírrica victòria d’avui contra el Leganés en un partit molt dolent i al minut 89. L’estadi, fred tota la nit, ha marxat perplex, veient que l’equip ha estat a un mil·límetre també de dir adéu a la Lliga. El Barça ha acabat demanant l’hora –quan ja molts aficionats havien enfilat cap a casa-, tenallat, sense alegria i confirmant que passa per una crisi de confiança i de joc. Ara mateix res convida a pensar que la temporada acabi gaire bé.
Primer li ha tocat el rebre a André Gomes en la lectura de les alineacions, en una mala passada i en el canvi del portuguès, i posteriorment qui ha hagut de sentir la desaprovació d’una part dels aficionats ha estat el tècnic asturià. La grada d’animació ha cantat “Luis Enrique, Luis Enrique!” i part de l’estadi ha reaccionat malament. La ferida del Parc dels Prínceps de dimarts passat encara supura entre els seguidors que no entenen que fos un accident com ha intentat argumentar Josep M. Bartomeu abans de començar el partit. Amb l’empat del Lega al segon temps, els xiulets s’han fet bastant generalitzats, però sense cremar-ho tot. Possiblement per respecte a tot el que aquest equip ha donat.
Així que el Barça ha viscut un duel amb mar de fons al Camp Nou. El rum-rum i el silenci s’ha alternat entre els culers, a més amb una pobra entrada: 63.368 espectadors, de les pitjors de la temporada. Només Messi i Luis Suárez han despertat la gent blaugrana, amb el primer gol al minut 3 i alguna combinació més, i les aturades de Ter Stegen, que ha salvat fins a tres gols cantats. La controvertida grada d’animació no ha parat de traslladar ànims als jugadors i a l’entrenador, però també s’ha encarat amb la resta de l’estadi al crit de “Barça hasta la muerte”. Ja es pot dir que aquesta grada circula per un cantó i bona part de la resta del camp per un altre.
El Barça s’ha mostrat tan esforçat com lent i sense idees contra un dels rivals més fluixos de la Lliga, el Leganés, que debutava al camp barcelonista i que només ha fet 16 gols –amb el d’avui- en 23 jornades. Segurament, un dels conjunts més dèbils que han passat per Barcelona els últims anys. Han plantejat un clàssic 4-5-1 ben tancats i amb això n’hi ha hagut prou per frenar el conjunt català la major part del matx. L’1-1 d’Unai al minut 70 ha encès totes les alarmes, el xiuxiueig amenaçador s’ha incrementat i bé podia haver saltat tot pels aires si Neymar no hagués provocat un penal a l’últim minut del temps reglamentari i Messi, altre cop ell, l’hagués transformat. Una certa depressió sembla haver entrat al vestidor, que avui només pot estar satisfet pels tres punts sumats. Potser és un primer pas.
