El trident del Barça ha tornat. I no ho ha fet únicament per la consecució dels tres gols, anotats per Lionel Messi, Luis Suárez i Neymar Jr, sinó per tota una suma de situacions i voluntats sobre la gespa que els fan recuperar un somriure amagat durant les darreres setmanes de competició. Que el trident s’abraci i festegi, de nou, una sintonia única, és senyal que la distància amb el millor Barça de l’època de Luis Enrique tampoc és tan llunyana. L’entrenador blaugrana es va reivindicar, aquest dimecres, amb la posada en escena d’una idea estudiada, és a dir, va mostrar al barcelonisme la seva capacitat intervencionista i d’invenció per doblegar un Athletic Club que li havia posat les coses molt complicades per ser als quarts de final de la Copa del Rei. Aquesta mà de Luis Enrique és una de les claus de l’eliminatòria, juntament amb el retorn global del trident -i de la pressió conjunta- i amb, com no, la brutalitat de partit de Messi.
1. Futbol directe
A Bilbao, la paciència en la possessió de la pilota i en la construcció neta des de la mateixa porteria defensada per Ter Stegen va causar problemes evidents al Barça en la generació de futbol. De fet, els gols de l’Athletic Club van arribar, precisament, després de dues pèrdues de pilota en camp propi causades per la pressió alta i intensa d’un equip que no comprèn el futbol sense l’estorb constant al rival. Una setmana després, el concepte de Luis Enrique va canviar radicalment. Si el Barça pretenia passar l’eliminatòria havia d’afegir aquella alternativa que tan bé va funcionar durant els dos primers anys de l’asturià a la banqueta i unir-la al joc de posició que el conjunt ha recuperat en les darreres setmanes. A San Mamés, els blaugrana es van estancar a la fronal de l’àrea perquè van deixar temps perquè l’Athletic es replegués. Al Camp Nou, el temps no va existir. Amb els bascos pressionant la defensa i el mig del camp barcelonista, Iniesta, Busquets i Messi, els especialistes en l’obertura d’espais a través de les passades filtrades, van aconseguir obrir la defensa amb les desmarcades llargues de Neymar i Suárez, que van aprofitar per executar el que millor saben fer: aprofitar els espais i córrer a camp obert. D’aquesta manera, subjectant el joc a través de la possessió i alternant-lo amb el futbol directe, el Barça va ser capaç de superar les línies de pressió visitants i trencar els esquemes de Valverde.
2. El retorn del trident
Els gols són un dels èxits d’aquesta tornada dels vuitens de final de Copa però, ni de bon tros, són el gran triomf. Els anotats per Luis Suárez i Neymar, que no feien un gol plegats des del 24 de setembre, són un premi a la constància, a l’esforç i a l’encert general del partit d’aquest dimecres al Camp Nou. El brasiler va ser dels futbolistes més destacats a San Mamés i ho va provar fins el final a Vila-real, sense brillar, però ahir Neymar va realitzar un partit formidable. Col·laborant amb Suárez, el trident va ser la primera línia de pressió blaugrana. Després de molt temps sense veure la davantera barcelonista participar activament en defensa, els homes més avançats van ser decisius en la recuperació de pilotes provocant la sortida incòmoda de l’Athletic, que es va veure obligat a regalar l’esfèrica als blaugrana. La intensitat imposada i la pausa en moments de necessitat va fer que els tres jugadors més desequilibrants del Barça tornessin a ser la font d’on beu l’equip.
3. Messi
Ell mai falla en els anàlisis dels partits. Messi és el Barça i el Barça és Lionel Messi. Aquest equip és impossible d’entendre sense la figura única i irrepetible de l’argentí. Ahir, com ja feu a Bilbao i a Vila-real, va tornar a treure les castanyes del foc després que l’Athletic es creiés capaç d’eliminar el Barça amb el gol d’Enric Saborit que forçava la pròrroga. Però res de res. Ni pròrroga, ni històries. A Messi se li va presentar un repte immillorable quan mancaven dotze minuts pel final i no va desaprofitar l’ocasió per reivindicar, altra vegada, que no hi ha ningú com ell. “Diga’m un partit en el qual Leo Messi no hagi estat decisiu?”, va etzibar Luis Enrique a la sala de premsa. Certament, ben poques victòries blaugrana arriben sense el talent de Messi. Ahir, el ’10’ es va tornar a mostrar incansable i indomable. Fins el darrer minut va lluitar per la pilota, per mantenir la possessió controlada i va generar el primer i el tercer gols amb accions magistrals. A Leo no se li pot discutir res, ni tan sols el sou a oferir-li per la seva renovació.
