El Barça ha guanyat tres punts molt importants en la seva visita al Vicente Calderón. Els blaugrana s’han endut un partit lleig, de molta lluita, de posar el peu i demostrar més ganes que l’Atlètic de Madrid d’endur-se la victòria d’un estadi complicadíssim i amb mitja Lliga en joc. De futbol, sempre necessari per a què el Barça se senti còmode sobre la gespa, més aviat se n’ha vist poc, però la batalla que s’ha lluirat a Madrid se l’ha acabada enduent amb èpica el conjunt català. Amb més cor que cap i amb més físic que tècnica, els de Luis Enrique han donat un cop de puny sobre la taula i s’han tornat a postular com ferms candidats al títol de Lliga. Aquesta rauxa, els canvis tàctics de l’entrenador i la persistència de Neymar Jr han estat, segons El Món, les tres claus de l’enfrontament.

1. Poc control, però actitud

A París, al Barça se’l va criticar per no haver complert en dos aspectes molt concrets: control i actitud. Els blaugrana ja estan acostumats a treure petroli de partits descontrolats, amb moltes transicions defensa-atac i atac-defensa, però no havien patit encara una desconnexió tan evident. Amb el PSG passant per sobre els catalans futbolísticament, els homes de Luis Enrique no van mostrar ni l’esma mínimament exigible per competir davant un rival amb les idees clares. Aquest diumenge, el Barça ha vençut al Calderón per actitud. Precisament per aquest aspecte tan important, tan necessari per concórrer al màxim nivell, els blaugrana han pogut superar l’Atlètic de Madrid. De futbol se n’ha tornat a veure poc. Tot i mantenir certes estones de control i un 67% de possessió final, el Barça s’ha tret la pressió de sobre amb pilotades llargues sense receptor, sobretot en una primera part on els de Simeone han estat superiors i s’han bolcat sobre l’àrea de Ter Stegen, que ha tornat a ser decisiu. L’esforç dels culers, però, ha servit per empènyer l’equip a l’atac i guanyar tres punts imprescindibles. Sergio Busquets, un dels homes amb més precisió, ha perdut fins a deu pilotes en la creació, un fet que ha complicat molt la sortida al Barça i que ha perjudicat les transicions defensives.

 

2. La sacsejada tàctica

Luis Enrique ha tingut clar, des del primer moment, que la solució a l’estancament col·lectiu podria solucionar-se amb un canvi d’esquema. Partint des d’un 3-4-3 en atac, amb Sergi Roberto per dins i Rafinha a la banda dreta i tancant amb un 4-4-2, amb Roberto recuperant el lateral i Neymar retrocedint metres, el Barça no ha marcat diferències, però ha pogut sorprendre Simeone, que no tenia homes suficients al mig del camp per evitar el moviment de pilota pel centre. A Sergi Roberto li ha costat mantenir un ritme alt durant els noranta minuts i canviar de posició amb lleugeresa, conscient que la velocitat no és la seva principal virtut, però s’ha mostrat disposat a fer-ho i ha complert en una tasca enrevessada. Rafinha, que tampoc ha signat un partit brillant, ha estat clau amb el primer gol, precisament arribant a l’àrea des de la posició plantejada per Luis Enrique. Tot i que el Barça no ha jugat un bon partit, el canvi tàctic ha funcionat. Precisament, són aquestes decisions les que se li demanen a un entrenador.

3. La perseverànça de Neymar Jr

A la primera part, el brasiler ha estat l’únic futbolista blaugrana amb una certa clarividència a l’hora de trencar línies locals. Amb la seva habitual qualitat, Neymar Jr ha obert forat a l’organització de Simeone i ha forçat faltes essencials per pausar un partit intens i esbojarrat. L’esforç defensiu tampoc ha de quedar en un segon pla. L’internacional ha treballat amb sobrietat en camp propi per davant del lateral esquerre i ha aconseguit evitar que la banda atlètica fos un carril d’autopista, amb Mathieu com a únic defensor blaugrana. A la segona part, la tònica ha estat similar. Conducció, manteniment i poca precipitació, en noranta minuts que segueixen fent créixer un nou Neymar Jr. 



Nou comentari

Comparteix