Valverde sempre ha dit que a ell li agraden les plantilles curtes. El principal avantatge d’aquestes és que, en tenir menys futbolistes, tots se senten més importants perquè participen amb més freqüència. El gran inconvenient d’això, però, és que les baixes poden posar en seriosos problemes l’entrenador. El Barça va decidir encarar la temporada 2018/19 amb quatre centrals: Piqué-Umtiti com a parella titular i Lenglet i Vermaelen com a recursos des de la banqueta. Qualitativament, tots tenen nivell per jugar al Camp Nou; el problema és que l’estat físic del belga sempre ha estat una incògnita i l’última lesió que s’ha fet, al bíceps femoral de la cama dreta, el mantindrà sis setmanes fora dels terrenys de joc. Aquesta situació, sumada a la incertesa amb el genoll d’Umtiti, provoca que els culers només disposin de dos futbolistes del primer equip per disputar els exigents compromisos contra el Sevilla, el Madrid i l’Inter de Milà, entre d’altres.
El Barça, no obstant això, no ha de caure en l’error de mirar al passat. El problema s’ha de convertir en una oportunitat. Sense temps per a les lamentacions, Ernesto Valverde ha de començar a rumiar quines són les alternatives reals a Piqué i Lenglet per donar-los descans o, en el pitjor dels casos, rellevar-los en cas de lesió:
1. Jorge Cuenca
Sense cap mena de dubte, Jorge Cuenca és el jugador més ben posicionat per acollir temporalment el càrrec de tercer central. Valverde confia en el madrileny, que el 17 de novembre farà 19 anys, i la gran prova d’això és que en l’última gira estatunidenca va ser el central del filial que més minuts va disputar (84 minuts). El bon joc aeri i la rapidesa són les principals aptituds que l’avalen. García Pimienta, entrenador del filial, ha comptat amb l’esquerrà en tots els partits de l’actual temporada excepte un i la seva resposta sempre ha estat a l’altura de les expectatives. “Li diuen sort, però és constància”, escriu l’esportista com a carta de presentació al seu perfil d’Instagram.
2. Chumi i Mingueza
Juan Brandariz Movilla, ‘Chumi’, i Óscar Mingueza són les altres solucions que ofereix el filial. El primer és l’acompanyant de Cuenca més escollit per García Pimienta i el segon està tenint més participació com a lateral, però aquesta no és la seva posició natural. Ambdós van tenir minuts a la gira de pretemporada blaugrana, 45 i 58 respectivament. El lateral esquerre Juan Miranda, que tot i tenir fitxa del ‘B’ acostuma a entrenar a les ordres de Valverde, és una altra disjuntiva que es pot arribar a completar en cas d’emergència.
3. Obviar el filial
El 2018, Digne (que, tot i ser lateral, en alguna ocasió havia ocupat la posició de central), Mascherano i Yerry Mina han marxat de Barcelona i Lenglet ha estat l’únic a arribar. El futbolista de l’Ajax De Ligt, de 19 anys, interessa a la secretaria tècnica blaugrana, però el mercat de fitxatges no està obert i aquesta no és una opció vàlida a curt termini. Així, si Ernesto Valverde no vol emprar el filial per resoldre el seu problema central només veu en Sergio Busquets, Sergi Roberto o, fins i tot, Semedo les alternatives que ofereix el primer equip. En escenaris complicats, col·locar el de Badia en detriment d’algun jove sense experiència seria la possibilitat més conservadora per solucionar l’equació.
