La venda fictícia de BSM, clau per al blanqueig de diners de Sandro Rosell

La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha enviat a presó de manera incondicional, i sense fiança, l’expresident del Barça Sandro Rosell per un delicte de blanqueig de capitals pel cobrament de comissions il·legals procedents de la venda de drets televisius de la selecció brasilera, així com per la pertinença a una organització criminal a través d’un entramat societari.

En auto d’una duresa extrema, Lamela detalla la trama destacant-ne la creació de societats, la col·locació de testaferros i tot un seguit de pagaments realitzats mitjançant transferències bancàries amb destinació a comptes vinculats amb Sandro Rosell, el seu soci andorrà Joan Besolí -també empresonat- o el president de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Teixeira.

 

En un document de 13 pàgines, la jutgessa inicia l’exposició manifestant que Rosell, Marta Pineda (la seva esposa), Joan Besolí, Ricardo Terra Teixeira, Shahe Ohannessian, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer -actualment a l’Aspire Academy de Qatar- “formaven part d’una organització criminal amb àmbit transnacional, la qual es va dedicar a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites, derivades de la venda per part de Ricardo Terra Teixeira dels drets de la selecció del futbol del seu país a una mercantil àrab amb seu a les Illes Caiman. […] I tot això a través d’un entramat de societats i comptes principalment al Principal d’Andorra”.

Segons Lamela, la trama té l’inici el 24 de novembre del 2006, amb la signatura entre la CBF i l’empresa International Sports Events (ISE) per la venda dels drets de 24 partits amistosos de la selecció brasilera. “Com a conseqüència de l’operació, es va imposar a la compradora un pagament de fons dels quals en benefici propi es van apoderar Alexandre Rosell i Ricardo Terra Teixeira”. 8.393.328 euros per al president de la CBF i 6.580.000 per a Rosell.

 

Com es va realitzar el pagament a Teixeira?

 

La jutgessa especifica que un dia abans de la signatura entre la CBF i ISE, Rosell va signar un contracte amb la mateixa ISE a través de l’empresa Uptrend Developments LLC (propietat de l’expresident culer), en virtut del qual Uptrend actuaria com a intermediari en l’operació. Per aquest contracte, Uptrend rebria 8.393.328 euros. L’auto també desvela que Uptrend va ser fundada el març del 2006 i participada per la Fundación Regata, “constituïda tres setmanes abans de la constitució d’Uptrend i controlada pel propi Rosell Feliu […] com a únic soci de la mateixa”. A més, segons el text, “tant Uptrend com la Fundación Regata estaven mancades d’infraestructura”.

 

El cobrament de la suposada comissió es va realitzar “mitjançant transferències bancàries […] en comptes d’Andorra”, en els quals hi figuraven com a autoritzats el mateix Sandro Rosell i el seu soci Joan Besolí. Uns diners que tenien com a destinatari final Ricardo Teixeira i el seu entorn.

 

Sandro Rosell, en una roda de premsa. | FCB

Com es va realitzar el pagament a Rosell?

 

En la segona part de l’auto, la jutgessa Lamela troba la clau en la venda fictícia de Bonus Sports Marketing (BSM), l’empresa de Sandro Rosell i Marta Pineda. Aquella empresa que el mateix Rosell va prometre vendre un cop accedís a la presidència del Barça per no incórrer en un conflicte d’interessos. Segons el text, l’expresident blaugrana va percebre 6.580.000 euros entre el novembre del 2010 i el gener del 2011 (ja a la llotja del Camp Nou) en cinc transferències, “quatre d’elles provinents de l’empresa suïssa Kentaro, tot i que foren ordenades per ISE”.

 

Sandro Rosell va declarar que aquests més de 6,5 milions d’euros van ser ingressats per la venda de BSM el maig del 2011 a la societat libanesa Sports Investments Offshore SAL, administrada per Shahe Ohannessian, amic i company d’estudis de Rosell a ESADE. Però Carmen Lamela considera que existeixen fins a 13 proves per considerar que Ohannessian és un testaferro de l’empresari català.

 

1. L’administrador és un conegut seu.

2. Marta Pineda va seguir com apoderada de Bonus després de la seva venda.

3. L’empresa es trasllada a una seu física propietat de Rosell.

4. La societat libanesa es constitueix un mes abans de la compra.

5. S’utilitza com a referència del valor de venda de Bonus una Due Dilligence fictícia inservible per determinar el valor real de Bonus.

6. Rosell percep de Bonus (des de la seva venda) fins a quatre milions d’euros.

7. Rosell manifesta haver rebut una quantitat propera a 6 milions com avançament per la venda, sense constar en el protocol de venda on es van rebre els diners, quan, com, etc.

8. A més, a pesar de la venda de BSM, Rosell no deixa de tenir un paper destacat en les activitats de BSM, de la qual ja venia cobrant grans quantitats en concepte d’assessorament, 300.000 euros el 2009 i 800.000 el 2010. L’any 2011 un servei de consultoria per import de 400.000 euros és facturat per l’entitat TRUE OASIS COTTAGE, de la qual l’administrador és Rosell i està domiciliada al carrer Déu i Mata 127, 3er pis de Barcelona.

9. Tot i que Rosell va aparentar vendre la societat BSM el 2011, segueix tenint-hi relació directa; […] hi carrega els seus viatges, facturant les despeses per vols realitzats a BSM.

10. En les converses telefòniques intervingudes, s’ha pogut comprovar que ha estat ell qui ha decidit l’acomiadament de l’empleada de BSM Emmanuelle Elisabeth Gasnier Perrier, i no el seu administrador formal Shahe Ohannessian.

11. BSM té actualment el seu domicili social al carrer Maó de Barcelona, essent aquest local de Rosell.

12. El seu administrador Shahe Ohannessian resideix igualment en un pis ubicat al carrer Reus nº20 de Barcelona, també propietat de Rosell.

13. El contingut de la conversa que mantenen Rosell i Josep Colomer el dia 02.05.2017 a les 18:14 hores posa de manifest la relació de Rosell amb Qatar i l’Aspire Academy, que era canalitzada a través de BSM, seguint les relacions amb ella i cobrant de Qatar tot i haver-se produït la venda de BSM, sense cap intervenció de Shahe Ohannessian com a comprador de la societat BSM i administrador de la mateixa.

 

Els 8.393.328 euros de Teixeira i 6.580.000 de Rosell sumen un total de 14.973.328 euros, els gairebé 15 milions que l’Audiència Nacional considera que l’empresari català va blanquejar a través de la trama empresarial “en perjudici dels beneficis deixats de percebre per la Federació Brasilera”. 

 

Risc de fuga i de destrucció de proves

 

La jutgessa ha decretat l’ingrés a presó incondicional i sense fiança per a Rosell i Besolí per complir tots els riscos. Per al primer, el de fuga, degut a “la rellevància de la gravetat dels delictes i de les penes per a l’avaluació del risc de fuga. […] A major gravetat, més intensa s’entén la temptació de fugir”. A més, Lamela diu que “no consta que els investigats tinguin un especial arrelament al territori espanyol”. Concretament, de Sandro Rosell manifesta “la seva facilitat per viatjar i viure temporalment a diversos llocs de tot el món, posseïnt una gran fortuna i, allò que és més important, comptes, béns i negocis fora d’Espanya que lògicament li facilitarien la sortida del territori espanyol i la subsistència en altres països”. D’una conversa telefònica, la jutgessa en constata “la facilitat de Rosell per obtenir favors en països fora de la Unió Europea i els Estats Units, que permetin l’entrada en els mateixos […] amb la garantia que no seran detinguts i entregats en cas de sol·licitud d’extradició”. Per exemple Qatar, un país que no té conveni d’extradició amb l’Estat espanyol.

 

El segon risc és el de destrucció de proves, “tenint en compte que la investigació no està acabada i que Sandro Rosell ha creat un entramat de companyies Off Shore, essent subjecte d’investigacions, i procurant ocultar un important patrimoni a través de comptes fora d’Espanya”.



Nou comentari