Deia Luis Enrique que se sentia alleujat després d’anunciar el seu adéu a final de temporada i aquesta sensació sembla que s’ha traslladat al camp, amb un Barça alliberat que ha firmat el seu millor partit en molts mesos. Potser el millor de tot el curs. Davant un Celta que havia sigut el rival que més problemes li ha posat a l’era de l’asturià, l’equip blaugrana ha ofert una versió coral, recuperant el rendiment molt notable de Piqué, Busquets i Rakitic, pressionant després de pèrdua i amb les línies juntes, veloç i concentrat, i amb Messi i Neymar en mode estel·lar.
La cara de Luis Enrique a la roda de premsa d’ahir era la d’un home s’havia tret un pes de sobre i d’alguna manera animava als seus a fer mateix i deixar-se anar. Ja ho va afirmar el dia que sorprenia amb la seva marxa: són tres mesos per fer pinya i donar el millor de cadascú. Tot i venir de guanyar l’Atlètic de Madrid, el Leganés i l’Sporting, el matx d’aquesta nit no ha tingut res a veure, això sí repetint el 3-4-3 atacant, amb el Barça controlant de pe a pa el Celta i amb una continuïtat que precisament és el que més li ha faltat enguany. Resumint, un conjunt recognoscible, que durant forces estones ha donat espectacle i finalment ha acabat en regalant un festí.
Els gols de Messi (2), en jugades individuals marca de la casa, difícils i com si res, i Neymar, un huracà, amb una picada de vaselina sense espai, com si l’elevés amb la mà, han fet treure els mocadors de la butxaca dels seguidors. Busquets ha tornat a ser aquell eix vertebrador amb i sense pilota, clarivident i facilitant una circulació ràpida, com Rakitic, ben posicionat i amb un gran to físic. I Piqué, clau l’última dècada i avui un colós amb visió ofensiva. Aquests tres jugadors són potser la millor notícia de l’enfrontament -perquè de Messi i Neymar ja s’espera el desequilibri- per somiar amb la remuntada dimecres contra el PSG. No és qüestió de vendre fum, però els aficionats han marxat cap a casa amb esperances.
“Passarem #johicrec”
“Sí, sí que es pot”, ha acabat cantant el Camp Nou en referència al repte de la Champions. També s’han pogut llegir pancartes inequívoques en el mateix sentit: “Passarem #johicrec”, “FCB #johicrec” “Si tots animem #johicrec”. A la banqueta, Luis Enrique somreia. Per a ell no hi ha hagut lemes d’agraïment, potser perquè es reserven per a final de temporada. En tot cas, avui hi ha hagut tímids crits a favor del tècnic, com si el soci estigués pendent de com acaba tot plegat. De moment, el Barça segueix líder de la Lliga -amb un partit més que el Madrid- després de completar tota una volta sense perdre (14 victòries i 5 empats).
L’única preocupació o un gest que pot generar debat és el que va fer Messi al celebrar el seu primer gol. Es va posar la mà a l’orella com si fes una trucada i ha mirat amb cara de pocs amics cap a la llotja. En plenes negociacions per la seva renovació, les interpretacions s’han disparat. Què volia fer notar Messi? Com el seu futbol, l’argentí mai no diu o fa res sobrer.
