L’Audiència Nacional ha decidit mantenir Sandro Rosell en presó provisional, després que l’expresident del Barça demanés, per enèsima vegada, la seva excarceració davant la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal espanyol. Tot just un any després de ser detingut i traslladat -el 25 de maig del 2017- a les instal·lacions de Soto del Real, els magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz i Clara E. Bayarri han acordat rebutjar la petició de la defensa de Rosell basant-se, de nou, en l’elevat risc de fuga de l’empresari barceloní i en tots els condicionants que el farien possible.
En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, la Sala d’Apel·lacions fa referència clara al darrer escrit del Ministeri Fiscal, en el qual s’assegura l’existència dels delictes presumptament comesos per Rosell i pels seus socis i testaferros, fins a set persones grupades en una “organització criminal dedicada al blanqueig de capitals” que hauria realitzat, entre el 2007 i el 2011, “operacions financeres destinades a ocultar la veritable procedència i titularitat dels fons per valor de 14.973.328 euros que es van distreure en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol i en favor del seu president, Ricardo Terra Teixeira”.
El Ministeri Fiscal insisteix que Rosell va “organitzar un entramat de comptes per ocultar aquests fons” i que ho feu gràcies a la creació de diverses empreses radicades en paradisos fiscals: “mitjançant la constitució d’UPTREND, la titularitat formal de la qual s’atribueix a la fundació panamenya REGATA [Rosell n’és el president], i juntament amb la seva esposa, Marta Pineda Míngüez, a través de la venda fictícia de BSM i el cobrament de 6.500.000 euros pagats per ISE en aquesta operació”.
En relació a la venda de Bonus Sports Marketing (BSM), la Fiscalia argumenta que el libanès Shahe Ohanessian, amic d’ESADE de l’expresident blaugrana, també investigat en la causa i a qui teòricament va vendre l’empresa, “no va dubtar en establir la seva residència a Barcelona per convertir-se en el testaferro del sr. Rosell”.
Risc de fuga
Tant el Ministeri Fiscal, com la Sala d’Apel·lacions, que es remet a l’informe íntegre de la Fiscalia, consideren que segueix existint risc de fuga en la posada en llibertat de Sandro Rosell, sobretot per un motiu en concret: “És públicament conegut que va residir a l’estranger en el passat, on viatja de forma habitual i per períodes de temps perllongats, disposa de part dels seus béns fora d’Espanya, on hi té negocis -els darrers, a la República Popular Xinesa-, de manera que podria establir-se amb la seva família en un bon número de països, lliurant-se així de l’acció de la justícia espanyola”. I concreta que els comptes corrents i negocis “a Àsia, Àfrica, Xina, Senegal i Qatar (sic), així com la utilització de societats amb formes jurídiques opaques ubicades en territoris off-shore”, són motius suficients i proporcionats per mantenir l’exmàxim dirigent del club en presó preventiva.
Cas Neymar
Els magistrats de la Sala d’Apel·lacions posen de manifest, a més, que “la instrucció està pràcticament acabada” i que Rosell té pendent, també a l’Audiència Nacional, el judici pel cas Neymar-DIS, la segona branca del serial, “només pendent d’assenyalament per a judici oral”.
