Rodri Hernández ha explicat per primera vegada amb detall què el va portar a rebutjar el Reial Madrid i escollir el Futbol Club Barcelona. En una entrevista concedida a Mundo Deportivo, el migcampista ha admès que la decisió no va ser fàcil, però ha assegurat que sempre va tenir clar que el criteri principal havia de ser esportiu. “Dir que no al Madrid no és fàcil”, ha reconegut. El jugador blaugrana ha explicat que el Madrid va tenir “un comportament exemplar” amb ell durant tot el procés. Precisament per això, una vegada presa la decisió, Rodri va voler tenir un gest amb José Mourinho, que havia participat en l’intent de fitxar-lo. “Quan vaig prendre la decisió, li vaig trucar per agrair-li l’interès i el tracte”, ha revelat. El català ha definit el portuguès com “un grandíssim entrenador”.
El projecte esportiu del Barça va convèncer Rodri
Rodri ha deixat clar que no va escollir el Barça per una qüestió econòmica ni perquè el club li oferís unes condicions contractuals més atractives. La seva decisió, segons ha explicat, es va basar en la convicció que a Barcelona podia continuar creixent com a futbolista i tenir més possibilitats de guanyar. “Jo sempre he basat les meves decisions en un tema esportiu, en on crec que seré capaç de guanyar i ser feliç i, sobretot, créixer com a jugador”, ha explicat.
En aquest sentit, el migcampista ha destacat especialment les converses amb Deco i Hansi Flick, que el van acabar de convèncer del projecte blaugrana. També ha explicat què el va seduir de la manera de fer del Barça durant la negociació. Rodri ha assegurat que li va agradar molt “la manera de tractar i no anar amb aquesta ansietat” i ha definit la sensació que va tenir com la d’un “club familiar”. Una percepció que, segons el futbolista, va tenir un pes important a l’hora de decantar la balança.
I ara, ja instal·lat al Barça, Rodri també ha parlat de les expectatives al voltant de l’equip. El recent guanyador de la Pilota d’Or considera que guanyar la Champions és “factible”, però no situa el Barça com el “favorit” principal. Una prudència que contrasta amb la contundència amb què explica la decisió que el va portar fins a Barcelona: va tenir l’opció d’anar al Madrid, va parlar amb Mourinho i, finalment, va decidir que el seu futur era al Barça.
