Lamine Yamal s’ha convertit en el futbolista més jove del segle XXI a debutar amb el primer equip del Futbol Club Barcelona quan ho va fer amb 15 a finals d’abril. Amb 16 acabats de fer, el jove del planter també va aparèixer per desequilibrar el trofeu Joan Gamper contra el Tottenham Hotspur tal com un Leo Messi una mica més consagrat ja va fer contra la Juventus l’any 2005. De fet, Lamine va participar en els últims tres gols de l’equip per signar una remuntada que va acabar amb el mal regust de boca que hauria deixat una derrota en el debut de l’equip a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Però qui és Lamine Yamal?
Tot i haver nascut a Esplugues de Llobregat, el petit Lamine Yamal va començar a donar les primeres puntades a una pilota durant uns mesos al CF Rocafonda, el club del seu barri de Mataró. Malgrat tot, les circumstàncies familiars van portar aquell nen que gaudia amb la pilota cap a Granollers. Volia continuar jugant a futbol i ho va fer al CF La Torreta del barri homònim, el qual manté una ubicació peculiar, ja que forma part de la Roca del Vallès, però està allunyat del centre urbà principal d’aquest municipi uns dos quilòmetres. De fet, està enganxat al nucli urbà de Granollers, en concret, amb el barri de la Font Verda.
I a la Torreta va tornar a ser feliç jugant a futbol ja com a federat, fet que li va permetre mostrar les seves qualitats i, a posteriori, cridar l’atenció del Barça i l’Espanyol. Amb només set anys va haver de prendre la primera gran decisió de la seva vida. Aproximadament una setmana abans, i amb només un dia de diferència, el de Mataró havia fet una prova per ambdós clubs. La decisió no es va fer esperar. Va recalar al Barça i, nou anys més tard, amb només 15 anys, ja va debutar amb el primer equip de la mà de Xavi Hernández.
Orgull de barri
Lamine Yamal és originari del barri de Rocafonda (Mataró), un districte que du l’estigma de conflictiu i d’insegur, promogut els anys quaranta i que va créixer durant els anys seixanta coincidint amb l’onada migratòria de l’època. De fet, el seu pare, Mounir Nasroui, va protagonitzar un incident abans de les eleccions municipals en veure’s involucrat en un altercat en una carpa de Vox. No obstant això, el seu fill es mostra molt orgullós dels seus orígens i, de fet, sol celebrar els gols dibuixant amb els dits un 304, la terminació del codi postal del seu barri. Un gest que Lamine dedica a la seva gent, demostrant que no oblida d’on ve i que, malgrat haver-se criat a Mataró, viscut també al Vallès i des de fa pocs anys a La Masia, els continua tenint molt presents. Veurem si la seva celebració es converteix en una de tan cèlebre i distingida com la de Leo Messi dedicant-li tots i cadascun dels seus gols a la seva àvia Celia. Mentrestant, a la nova perla blaugrana li toca continuar el seu camí amb prudència, però sense deixar l’ambició a banda.
