La sortida d’Iñigo Martínez del Futbol Club Barcelona va ser un dels moviments sorpresa d’aquest mercat de fitxatges. Uns dies després de la seva marxa, el nou futbolista de l’Al Nassr ha concedit una entrevista a Onda Vasca, on ha revelat els motius de la seva sortida del conjunt blaugrana: “A nivell econòmic no es pot comparar avui dia aquesta lliga amb cap de les altres. Veient la meva trajectòria i el que havia aconseguit, era el moment de fer el pas. El recorregut d’un jugador és curt: tinc 34 anys i aquests trens passen una vegada si passen i és complicat dir que no. En el moment que veus la proposta ni t’ho creus: ningú està preparat per això. Jo havia estat un peó al futbol. Cal estar per saber què és una oferta així“.
Iñigo Martínez ha desvelat els motius de la seva sortida del Barça
Tot i això, el central basc ha assegurat que la situació hauria estat diferent si no li hagués quedat un any de contracte: “Segurament sí que hauria pensat seguir si hagués tingut més anys amb el Barça. Perquè el meu salari era important, no és que fos un sou baix i estàvem a gust. Vulguis que no venir a aquest país… Costa prendre aquesta decisió. No només arrossegar la meva dona, sinó també els meus fills, tot canvia. Potser m’ho hauria pensat més, sí“. Aquesta decisió hauria estat lligada, també, amb el desig del jugador de poder jugar al nou Spotify Camp Nou: “L’única espina que m’emporto és no poder conèixer el nou camp: em venia de gust estar al nou Camp Nou i veure’l“.
El defensa també ha volgut confessar com li va dir a Hansi Flick que volia marxar: “Vaig parlar amb Flick a la tornada de la gira perquè tampoc volia… Prou teníem amb tal com anava la gira. La gent anava una mica esvalotada i no volia més coses. I en tornar a Barcelona vaig ser sincer amb ell, perquè sabia que m’entendria perfectament, perquè em queda un any de contracte i són 34 anys… Hòstia, poques vegades passen aquestes opcions i és complicat dir no. El va agafar de sorpresa, però ho va entendre perfectament des del minut dos. Va ser una xerrada agradable i em va fer molta pena perquè hi havia una estima mútua, va ser trist alhora. No és que fos tens, sinó de molta emoció i veus que s’acaba el moment d’estar junts i no m’havia de tenir al grup. Sabia com n’era d’important per a ell“.
De la mateixa manera, Iñigo també ha parlat sobre el comiat que va tenir amb els seus companys al vestidor: “Va ser un comiat molt emotiu. Vaig mantenir les maneres perquè em conec, perquè m’agafo i em faig fort, però per dins estava afectat i els veia a ells també afectats. He tingut una sortida excepcional, sempre m’han abrigat. No va ser senzill al principi per les lesions quan vaig arribar, però el següent any vaig remuntar amb escreix. En poc temps vaig guanyar molt d’afecte. No és la quantitat de temps sinó la qualitat“.
