A Montjuïc, quan tot semblava condemnat a un empat que pesava com una autèntica derrota, Hansi Flick ha tret una carta que ningú esperava. Amb el Barça ofegat per les lesions, sense referències ofensives clares i amb Lamine i Pedri ja substituïts, el tècnic alemany ha mirat a la banqueta, ha vist Ronald Araujo i ha pensat en Johan Cruyff. Com l’holandès el 1989 amb Alexanko, Flick ha tret el ve el central uruguaià per jugar al davant, com a ‘9’, buscant un miracle d’urgència. I el miracle ha arribat. Un centre ras de De Jong, un gest instintiu i la bota d’Araujo han signat un gol que ha desfet l’empat i va desfermar la bogeria al minut 93, com ja ens té acostumats Hans-dieter Flick.
“Els vaig dir que si entrava, marcaria. Van riure, però així ha estat”
El moviment ha estat tant inesperat com efectiu. Araujo, que de petit havia jugat de davanter, ha entrat al 82’ per Casadó amb una consigna clara: ocupar l’àrea, forçar errades i aprofitar qualsevol pilota penjada. El Barça, desgastat i sense fluïdesa, havia perdut el control del partit i el Girona havia flirtejat amb l’1-2. Però el central, fidel al seu caràcter indomable, ha transformat la desesperació en fe. “Els vaig dir que si entrava, marcaria. Van riure, però així ha estat”, ha admès després del partit amb un somriure que resumia la seva nit màgica.
PARA DESATAR LA LOCURA 💥
— DAZN España (@DAZN_ES) October 18, 2025
PARA PONERSE LÍDER 🥇
PARA DAR UN PUÑETAZO EN LA MESA ANTES DE LA VISITA AL BERNABÉU 👊🏻
El gol de Araújo en el 93 que significó la victoria del Barça ante el Girona
ELCLÁSICO y todo el fútbol de DAZN… ¡POR SOLO 9,99€! 🔗 https://t.co/Di6MgBGNEm pic.twitter.com/PTRe2mYt0n
El gol i la celebració han tingut un aire d’èpica. Flick, expulsat minuts abans per protestar, ha vist la diana des del túnel i ha esclatat amb una ràbia alliberadora que recorda les nits més passionalment blaugranes. La seva “fórmula Araujo” no només ha donat tres punts vitals, sinó que ha injectat autoestima a un equip castigat i fràgil, però viu. Aquesta vegada, el Barça no ha guanyat amb possessió ni amb brillantor, sinó amb cor, amb orgull i amb un toc de bogeria. Potser la millor recepta possible abans d’un clàssic que demana ànima, més que geometria.
