Lamine Yamal assegura que la por la va deixar enrere fa molt temps, a un parc de Mataró. És evident que el jove jugador de Rocafonda compta amb un grau de maduresa i de confiança impropi als 18 anys; moment on li ha arribat un regal carregat de responsabilitat i d’història: el dorsal 10 del Barça. Més enllà d’haver entrat ja de ple en els llibres d’història del futbol i del conjunt blaugrana, Lamine vol seguir mostrant un gran rendiment, ara amb el 10 a l’esquena, per demostrar a tot el món que la responsabilitat tampoc li preocupa; sinó que el motiva com el més gran dels reptes. Deixant de banda l’extraordinària precocitat amb la qual el jove jugador català afronta aquest moment històric, són molts els jugadors que han afrontat aquest repte, amb millor o pitjor sort, al llarg dels 125 anys d’història del conjunt blaugrana. Noms d’autèntiques llegendes que apareixen ràpidament a la memòria col·lectiva, com ara Leo Messi, Ronaldinho o Diego Armando Maradona, no han estat els únics en vestir el 10 blaugrana.
Fins a l’any 1995, els jugadors no portaven un dorsal fix com ara, sinó que es repartien els números que van des de l’1 fins a 11 entre els titulars de cada partit. Més enllà de Maradona (que en 53 partits va marcar 20 gols que ajudarien a guanyar 3 títols), amb aquesta circumstància es recorden dorsals 10 mítics al Barça com ara Romário, que en dues temporades com a culer enamoraria fugaçment als barcelonistes marcant 39 gols, guanyant 2 títols i proclamant-se bota d’or en una primera temporada per al record. També hi trobem dorsals 10 provisionals i destacats com Guardiola, Guillermo Amor, Laudrup, Bakero o Hristo Stòitxkov, que l’any 1994 va recollir la pilota d’or allunyant-se del seu mític número 8. A mitjans del segle XX, també van lluir el dorsal 10 jugadors mítics de la història blaugrana com Kubala, Luis Suárez, Hugo Sotil o Asensi.
Messi, el 10 absolut i insuperable
Però quan ens situem a les darreres dècades, on els dorsals ja eren fixos, emergeixen amb força els noms de 2 autèntics cracs brasilers que van canviar la història del barcelonisme en dos períodes diferents però molt propers en el temps. Les 5 temporades de Rivaldo a Can Barça i els seus 130 gols com a blaugrana seran gairebé tan recordats com el que li va marcar de xilena al València en l’última jornada de lliga de la temporada 2000/01 per classificar l’equip a la Champions. Igual que Rivaldo, Ronaldinho també guanyaria una pilota d’or amb el Barça lluint el 10 a la seva esquena i un somriure que canviaria la història del Barça. En 207 partits, ‘Dinho’ va guanyar 5 títols (entre els quals hi destaca la Champions del 2006 a París) i va marcar 93 gols difícils d’oblidar per al barcelonisme.
Però si hi ha un nom que destaca per sobre de la resta, és el de Leo Messi. L’argentí, considerat el millor jugador de la història del Barça i un dels més grans de tots els temps, acapara pràcticament tots els rècords possibles de la història del conjunt blaugrana. En 18 temporades al primer equip i 779 partits oficials disputats, l’argentí va marcar 672 gols i va repartir 269 assistències que justifiquen els 35 títols que va guanyar com a blaugrana; on hi destaquen 10 lligues i 4 Champions. A títol individual, Messi va guanyar tots els guardons existents possibles; entre els quals brillen com cap altre les 6 pilotes d’or guanyades a Can Barça. Lamine Yamal assumeix el repte heretant el 10 que deixa Ansu Fati. El jugador de Rocafonda seguirà escrivint el seu camí, però ara ho farà al pes del dorsal i de la seva història a l’esquena.
