Robert Lewandowski ha demostrat per què els davanters viuen constantment amb una Espasa de Dàmocles a sobre del cap. Cada cop que s’allunyen del gol, aquesta s’apropa cada cop més al seu coll, ja que l’afició sempre reclama sang amb la qual alimentar-se durant les males èpoques. Però, a diferència d’altres perfils, la virtuositat i la naturalesa cridanera de veure com la pilota traspassa la porteria rival provoca que els futbolistes de la seva posició puguin agafar aquesta arma per defensar-se de les crítiques i reivindicar-se. Això és el que ha fet Lewandowski al partit entre el Futbol Club Barcelona i el València Club de Futbol aquest dilluns, a un enfrontament de Lliga que aparentava ser poc cridaner per la data, el clima i el joc. El polonès ha marcat tres gols, dos de cap i un de falta, per proclamar-se el millor jugador del partit i escriure un missatge sobre la gespa de l’Estadi Olímpic Lluís Companys amb l’espasa: “Em quedo a Barcelona“.
Abans de l’enfrontament contra el València, els rumors sobre una possible suplència de Lewandowski agafaven tanta força com les gotes d’aigua que queien. Tot mentre el polonès reafirmava al mitjà alemany Sport Bild que la seva intenció no és marxar del club blaugrana: ni un dia de pluja fa que tot el clima sigui dolent ni una mala ratxa determina quin perfil o quin nivell pot tenir permanentment com a jugador. “Definitivament, deixar el Barça aquest estiu no és possible per a mi, no és un tema a discutir. Em sento bé físicament i, a partir d’avui, això serà així durant almenys dos anys més. Quan ja no estigui a un nivell superior, llavors ja em pensaré la meva sortida“, ha assegurat. Si és cert que canviar d’opinió és completament respectable –Xavi Hernández últimament ha après molt sobre això-, reafirmar-se en una i ser capaç de mantenir-la també té el mateix mèrit. Això és el que ha demostrat el nou culer contra els valencianistes.
El més important no és el cap de Lewandowski com a tal, sinó tot allò que passa dins d’aquest
Els gols de Lewandowski han sigut una barreja de supervivència i qualitat. Perquè els dos gols de cap són de davanter ‘clàssic’, d’aquell que aprofita el seu poder físic per imposar-se a l’aire. El primer, rematant al primer pal durant una centrada a un córner. El segon, a una jugada similar, però aprofitant un error de Jaume Domènech, porter del València, després d’intentar evitar una rematada de Ronald Araujo. El gol de falta ha sigut un petit recordatori: potser fa uns mesos no passava pel seu millor moment com a futbolista, però no tothom ha tingut la possibilitat de guanyar Pilotes d’Or a l’època en què Lionel Messi, la divinitat futbolística expressada en un home argentí d’1,69 metres, encara tenia futbol de primeríssim nivell a les seves cames. Molts menys són els jugadors que poden plantejar el debat sobre si han patit un robatori en aquest premi individual, tot i que en aquest cas, va ser perpetrat per la desconeixença sobre com gestionar correctament els diferents esdeveniments davant la pandèmia de la Covid-19.
Però el més important no és com el davanter remata amb el seu cap, sinó el que passa dins d’aquest. Els jugadors de l’elit són aquells que tenen presents que els petits detalls sempre marquen la diferència. Que el futbol és un esport on, evidentment, la condició física és important, igual que també ho és la intel·ligència. “Hi havia situacions del partit que exigien més velocitat i buscar més l’última passada“, explicava el polonès a l’entrevista postpartit després d’analitzar amb precisió que, durant la primera meitat, el conjunt blaugrana havia tingut dificultats per trobar els espais entre les línies defensives del València. “A la segona part sabíem que havíem de tenir paciència, però jugar a prop de la porteria rival”, va afegir. També ha reivindicat que sap què significa el club, independentment dels títols als quals opti en aquest punt de la temporada: “Som el Barça, hem de jugar més ofensius i hem de marcar més gols“. Lewandowski ha reivindicat per què s’ha de quedar a l’entitat culer per les seves qualitats futbolístiques i la seva personalitat. Però el més important, a diferència dels companys que protesten a l’àrbitre pels errors propis, és que comprèn que l’equip no necessita jugadors que encaixin al clixé d’una escena de Retallar per la línia de punts: “Si de 8000 pel·lícules no et sembla bona cap ni una, potser el problema el tens tu”.
