Els culers esperaven que la final de la Supercopa contra el Reial Madrid a l’Aràbia Saudita servís de punt d’inflexió, de la mateixa manera que va passar la temporada passada. En comptes d’això, la Supercopa ha servit per evidenciar tots els problemes i carències que ha tingut el Barça durant aquest curs i que havien quedat tapats amb victòries injustes i gols a l’últim minut. El Madrid ha esclafat els blaugranes sense gairebé ni despentinar-se i s’ha endut la Supercopa davant un equip perdut, sense ànima i que ha fet un partit indigne d’una final contra l’etern rival (4-1).
La crònica del Reial Madrid-Barça (4-1)
El Madrid no ha hagut de fer gairebé cap esforç en cap moment del partit per passar per damunt del Barça. Des de l’inici, els blancs han sentenciat el duel. Vinicius Jr., que ha estat el gran protagonista de la primera meitat, ha fet dos gols en els deu primers minuts. La defensa del Barça, amb una passivitat absoluta, ha permès que els blancs armessin contraatacs amb moltíssima facilitat i que el brasiler colpegés dos cops la porteria d’Iñaki Peña al tram inicial del duel. Lunin, porter del Madrid, ha estat atent per aturar els tímids intents de reacció dels blaugranes i els merengues han encarrilat la Supercopa de seguida.
El Barça només ha aconseguit revifar una miqueta a la mitja hora de partit. Robert Lewandowski ha caçat un rebuig a la frontal de l’àrea i ha marcat un golàs de volea. Semblava que el Barça podia reaccionar, però res més lluny de la realitat. La passivitat defensiva dels culers s’ha mantingut exactament igual i això ha provocat una jugada d’atac on Vinicius ha caigut a l’interior de l’àrea. L’àrbitre ha assenyalat un penal molt polèmic de Ronald Araujo, que el mateix brasiler ha transformat, aconseguint així un hat-trick. En qualsevol cas, més enllà de si era o no era penal, el Barça s’ha posat en aquest forat ell sol, amb una actitud indigne durant tot el primer temps.
A la represa, la història ha estat exactament la mateixa. Hagi dit el que hagi dit Xavi al descans, no ha tingut cap efecte, perquè els blaugranes han sortit derrotats al terreny de joc, sense cap mena d’intenció de remuntar el partit. Això ha fet que Rodrygo, sense cap mena de pressió, pogués rematar tot sol una pilota a l’interior de l’àrea que ha suposat el quart gol. Amb aquesta diana, el Barça ha abaixat els braços definitivament i, tot i que Xavi ha intentat fer algun canvi, no ha tingut cap mena d’efecte sobre el joc i el Madrid s’ha continuat passejant sobre el camp.
De fet, el Madrid ha estat pietós. L’equip de Carlo Ancelotti ja ho té això, que no acaba de fer sang quan té la possibilitat de fer-ho. Amb l’actitud dels jugadors del Barça i el plantejament de Xavi, els blancs podrien haver fet moltíssim més mal i aconseguir un marcador històric, d’aquells que es recorden durant molts anys. De tota manera, la manera de perdre del Barça, en un club on el com és tant o més important que el què, deixa la imatge d’un equip absolutament perdut i sense caràcter, que aquesta temporada ja ha tingut molts problemes de joc i que en aquesta final de la Supercopa s’han posat del tot de manifest. I el pitjor és que, tot i aquest desastre contra el Madrid, la sensació és que el Barça encara pot caure més avall.
5 
