Normalment, mai plou a gust de tothom. Una màxima vital que també s’estén fermament dintre del món del futbol; especialment quan es tracta d’analitzar actuacions arbitrals. Sovint s’acostuma a fer-ho des d’un prisma passional i subjectiu, però en altres ocasions, com en l’anàlisi de l’arbitratge d’aquest dissabte al Ciutat de València, l’objectivitat i el sentit comú acostumen a generalitzar-se i a pesar més que qualsevol altre factor. En aquesta línia, tant els culers com aquells aficionats al futbol que encara conserven un nivell d’anàlisi neutral i objectiu coincideixen a afirmar que algunes decisions arbitrals, importants i transcendents, del Llevant-Barça van caure clarament, i en aquesta ocasió de forma injusta per no dir incorrecta, en contra del conjunt blaugrana.
L’àrbitre Alejandro Hernández Hernández, molt desencertat en el Llevant-Barça
Alejandro Hernández Hernández va ser l’encarregat de xiular aquest dissabte el partit corresponent a la segona jornada de Lliga entre el Llevant i el Barça. Tot i l’espectacular remuntada culer, que a la segona part va aconseguir capgirar un 0-2 en contra per establir al temps de descompte el 2 a 3 definitiu, el conjunt de Hansi Flick va haver de fer front a algunes adversitats que van més enllà del rival i del marcador per poder-se emportar els 3 punts. La més gran d’elles: l’actuació arbitral. El col·legiat canari, avisat per l’àrbitre de VAR Jorge Figueroa Vázquez, va assenyalar poc abans del descans un penal a favor del Llevant, que transformava Morales en el 0 a 2, per unes mans de Balde. En l’àudio de la revisió, Hernández Hernández afirma que la mà del lateral blaugrana “està bastant separada” i que “treu el braç”, donant a entendre que Balde no busca evitar l’impacte de la pilota, sinó tot el contrari.
Tant el públic objectiu com la gran part dels especialistes, entre els quals trobem excol·legiats de Primera Divisió, asseguren que tant l’àrbitre del partit com el seu homòleg al VAR van cometre un error flagrant tant en donar l’avís perquè es revisés la jugada com en acabar xiulant penal. En aquesta primera acció polèmica, la pilota impacta clarament a la mà de Balde, però ho fa mentre s’està girant d’esquena, amb les mans molt enganxades al cos i situades en una posició inferior a les espatlles; situacions que contradiuen el que dictamina el reglament a l’hora de penalitzar aquestes jugades. En canvi, el mateix àrbitre no va xiular unes mans de Tchouaméni dintre de l’àrea en el darrer Clàssic disputat a Montjuïc el passat mes de maig. En aquella ocasió, el col·legiat canari també va ser avisat pel VAR, però va desestimar xiular la pena màxima argumentant que “Courtois estava al darrere” i que “els braços estaven avall”. Si ve és cert que el jugador del Reial Madrid mirava d’enretirar el braç en el moment de l’impacte, el que no és discutible és que en aquella acció el braç del futbolista francès estava molt més desenganxat del cos que el de Balde; interceptant clarament un llançament a porteria.
Per acabar-ho d’arrodonir, Hernández Hernández tampoc va xiular un penal clar favorable al Barça al tram final de partit contra el Llevant, i amb 2-2 al marcador, per una puntada d’Unai Elgezabal a Lewandowski dintre de l’àrea local. Finalment, les dues accions polèmiques descrites no van acabar influenciant per ben poc el triomf final dels blaugranes, però mantenen en el punt de mira a un comitè arbitral que cada dia que passa queda més en entredit.
