Lamine Yamal ha sigut la peça clau de la victòria del Futbol Club Barcelona contra l’Elx, però també ha sigut més que aixó. Ha sigut la proba de tot el que el seu talent ens pot demostrar quan no hi ha cap problema que freni el seu talent diferencial. El jove culer ha convertit un partit en el que les imprecissions del Barça han atrasat la victoria en una mostra de superioritat individual. Ha sigut un autèntic malson per a l’equip rival. El seu rendiment ha evocant la millor versió de l’astre culer de finals de la passada temporada, aquella que semblava imparable i que avui ha tornat a emergir amb força.
Els dubtes desapareixen. El talent preval
Aquest partit de Lamine ha servit per desviar qualsevol dubte sobre el seu estat físic. La pubàlgia que ha afectat el de l’Hospitalet de Llobregat durant la primera part de la temporada sembla haver desaparegut i aquest partit ha sigut la prova d’això. Desequilibri, confiança, caràcter. Aquestes i moltes altres paraules poden definir el partit d’un Lamine que ha tornat a encapçalar una ofensiva blaugrana que l’ha necessitat. En un partit dominat pel Barça, però on les ocasions no acabaven de tenir efecte, Lamine ha sigut el factor diferencial que ha ajudat els culers a emportar-se la victòria.
Si bé la seva qualitat ha quedat reflectida amb un gol i una assistència, el seu rendiment d’avui ha anat més enllà dels números. Cada acció ha sigut una de perill, amb cada toc ha aconseguit posar nerviosos als defenses d’un Elx que no han sabut aturar-lo i cada arrencada ha sigut una espurna que ha encès l’atac del Barça. Aquest partit no ha estat solament una victòria culer, ha estat el dia en què el jove culer ha tornat a donar-nos la seva millor versió, on ha tornat a trencar el cap dels rivals, on ha tornat a estar decisiu. Ha estat el dia en què Lamine ha tornat a ser Lamine.
