El Futbol Club Barcelona ha aconseguit una victòria importantíssima contra el Rayo Vallecano i s’ha posat líder de la Lliga. El triomf culer ha estat molt patit, perquè el Barça no ha estat capaç de marcar més d’un gol. El mig del camp blaugrana ha rendit a un bon nivell, amb un Pedri González especialment brillant. La defensa també ha estat molt concentrada, sota el lideratge d’Iñigo Martínez, que ara mateix és indiscutible al Barça de Flick. La línia més erràtica ha estat la davantera, que ha estat poc efectiva. I, entre tots ells, qui ha quedat més assenyalat és Lamine Yamal.
Lamine Yamal, el gran assenyalat del Barça-Rayo Vallecano
El jove davanter de Rocafonda ha estat completament negat contra el Rayo. Visiblement ansiós per marcar un gol, donar una assistència o aportar coses positives a l’equip, Lamine Yamal s’ha emborratxat de pilota en alguns casos i en altres ha buscat floritures innecessàries que han acabat sempre amb pèrdues de la possessió. Ha tingut algunes ocasions claríssimes, amb posicions molt favorables per marcar, i les seves rematades han estat defectuoses. També ha cridat l’atenció que hagi pres diverses decisions equivocades, quan un dels seus forts és tenir sempre una intuïció especial a l’hora de decidir què fer amb la pilota.
Lamine Yamal no marca en un partit de Lliga des del passat mes d’octubre i la sensació és que el jugador n’és molt conscient i vol trencar aquesta mala ratxa. Per això en alguns dels darrers duels d’aquesta competició ha estat més erràtic de l’habitual i ha baixat el seu rendiment. En qualsevol cas, l’alerta hauria d’acabar aviat. Segur que Lamine Yamal torna a brillar ben aviat. Desencallar aquesta mala ratxa amb el gol podria ser una solució, però amb el talent que ha demostrat en tantes i tantes ocasions, Lamine ni ho necessitarà.
