Hi ha futbolistes que necessiten que el partit passi per les seves botes per sentir-se importants. I després hi ha Fermín López, que no necessita ser el protagonista de cada jugada per acabar sent decisiu. El migcampista andalús té una virtut que no sempre apareix reflectida a les estadístiques: no s’amaga mai. Corre, pressiona, disputa cada pilota i insisteix fins que troba el moment de fer mal. Al Metropolitano, en una d’aquelles nits en què el Barça necessitava algú que trenqués l’encallament, Fermín ha tornat a aparèixer. Dos gols seus han capgirat el marcador i han donat als blaugranes una victòria de molt valor contra l’Atlètic de Madrid.
El Barça ha arribat a Madrid amb la voluntat de fer un pas endavant després de les últimes ensopegades, però el partit no ha començat gens còmode. L’Atlètic ha sortit amb intensitat, ha trobat espais i ha colpejat primer. Al minut 10, Giuliano Simeone ha aprofitat una passada de Julián Álvarez per superar Joan Garcia i avançar els locals. Els matalassers, a més, ja havien avisat amb dues pilotes al travesser en els primers compassos, mentre que els de Flick intentaven trobar continuïtat amb la pilota.
Enmig d’aquest escenari, Fermín no ha deixat de fer la seva feina. Ha pressionat la sortida rival, ha ofert línies de passada i ha buscat arribar a l’àrea sempre que ha tingut l’oportunitat. No sempre ha trobat la millor decisió, però tampoc ha deixat de provar-ho. I aquesta insistència ha tingut premi just abans del descans. Al minut 45, després d’una acció amb diversos rebots a la frontal, la pilota ha acabat als seus peus i el migcampista ha connectat una rematada creuada per batre Oblak i establir l’empat. Un gol d’instint, de determinació i, sobretot, d’aparèixer quan més ho necessitava l’equip.
Quan el partit s’encalla, apareix Fermín
El gol abans del descans ha canviat l’ànim del Barça, que ha tornat al terreny de joc amb una altra energia. Però el Metropolitano continuava sent un escenari exigent i calia alguna cosa més que tenir la pilota per completar la remuntada. Aquí és on torna a aparèixer la figura de Fermín: un futbolista que no entén els partits des de la comoditat, sinó des de l’esforç constant i la voluntat de buscar sempre una solució. Al minut 66, el de Huelva ha tornat a trobar el camí del gol. Aquesta vegada, després d’una assistència de Lamine Yamal, Fermín ha culminat l’acció ofensiva per fer pujar l’1-2 i completar el seu doblet. Dos gols que han capgirat el marcador i que han premiat un jugador que acostuma a ser determinant en els moments en què els partits demanen una espurna diferent.
El seu paper va molt més enllà de les dues dianes. Fermín és aquell futbolista que apareix en les segones jugades, que no dona cap pilota per perduda i que converteix la pressió en una eina ofensiva. Té arribada, té gol i té una energia difícil de desconnectar. Quan el Barça necessita desordenar un partit tancat, ell és capaç d’aportar aquella verticalitat que de vegades falta en un equip que tendeix a buscar el control a través de la possessió.
Un futbolista que sempre troba la manera de ser important
La victòria al Metropolitano torna a posar de manifest el valor d’un perfil com el de Fermín dins la plantilla blaugrana. No sempre és el primer nom de l’onze ni el jugador que concentra tots els focus, però la seva capacitat per competir, treballar i aparèixer a l’àrea el converteix en un recurs diferencial per a Hansi Flick. És un futbolista que no necessita protagonisme per tenir influència, però que sovint acaba trobant-lo perquè no deixa de buscar-lo. El seu doblet contra l’Atlètic és una nova mostra d’aquesta personalitat. En un partit que s’havia complicat des de ben aviat, Fermín ha estat el desembussador que necessitava el Barça: primer per tornar a posar l’equip dins del duel i després per culminar la remuntada.
