El Sánchez Pizjuán ha estat l’escenari d’una desfeta molt dolorosa. El Barça ha sortit al camp com qui s’ha deixat l’ànima a casa, sense intensitat ni idees, i el Sevilla n’ha fet sang. El penal d’Araujo, més discutit que clar, només n’ha estat l’aperitiu d’una primera part per oblidar, amb un equip blaugrana convertit en caricatura del que hauria d’haver estat. El gol de Rashford abans del descans n’ha estat una il·lusió que poc ha durat, ja que semblava que els de Flick encara podrien reaccionar, però el partit ja estava marcat per un Barça molt fluix, tendre i desordenat.
Del possible empat a la sentència sevillista
A la represa, amb canvis tàctics i més voluntat que futbol, els culers han tingut a les seves botes la possibilitat d’empatar. El penal fallat per Lewandowski, però, ha simbolitzat el que ha estat el Barça avui: dubitatiu, vulnerable i incapaç de castigar quan ha tingut l’oportunitat. I quan tu no ho has fet, el rival no ha perdonat. El Sevilla, amb ordre i ambició, ha aprofitat les esquerdes i ha clavat dos cops definitius a la contra que han transformat la derrota en humiliació.
Més enllà del resultat (4-1), el que mésmal fa ha estat la sensació. Aquest equip ja havia deixat dubtes contra el PSG, però a Sevilla ha despullat totes les mancances: manca de físic, manca d’idees, manca de caràcter. Pedri ho ha resumit amb una sola paraula: “horrorós”. El parèntesi internacional ha arribat en el millor moment possible, perquè l’equip necessita aturar-se, mirar-se al mirall i decidir si vol tornar a competir com l’any passat o si vol seguir fent d’ombra del que un dia havia estat.
