El Barça ha viscut una tarda plàcida a València fins que el rellotge ha arribat al minut 78. El partit estava encarrilat, el Llevant no trobava la manera de posar en problemes els blaugranes i els de Hansi Flick avançaven cap al xiulet final amb la tranquil·litat que els ha acompanyat en aquest inici de Lliga. Tot semblava decidit, però l’1-3 ha canviat de cop l’escenari al Ciutat de València i ha obligat el Barça a despertar-se quan ja semblava que només havia de deixar passar els minuts. Fins aleshores, els blaugranes havien tingut el partit sota control. Han imposat el seu ritme amb la pilota, han trobat espais per atacar la porteria del Llevant i han anat construint una diferència al marcador que semblava suficient per afrontar l’últim tram amb comoditat. El conjunt local, malgrat els seus intents, no havia aconseguit convertir la seva voluntat en ocasions prou clares per fer dubtar el Barça, que ha anat administrant l’avantatge sense necessitat de sotmetre’s a un gran esforç defensiu.
Per això l’1-3 ha tingut un efecte més gran en l’ambient que en el marcador. El Llevant ha trobat un fil al qual agafar-se i la grada ha recuperat la confiança que havia anat perdent durant el partit. El Barça, que fins aquell moment havia pogut jugar amb la tranquil·litat d’un equip que sap que té la situació sota control, ha hagut de tornar a concentrar-se per evitar que aquell gol donés una dimensió diferent al partit.
El Llevant ha volgut allargar la tarda
El gol ha animat el conjunt local, que ha fet un pas endavant i ha intentat aprofitar els minuts que encara quedaven per posar més pressió al Barça. El partit ha guanyat intensitat i cada aproximació del Llevant ha estat rebuda amb ànims per un públic local que creia feia només uns minuts que la remuntada era gairebé impossible. El Barça no ha volgut esperar que el rival cregués massa en aquesta opció. Els blaugranes han tornat a buscar la porteria contrària i han trobat el quart gol gràcies a una gran acció individual de Karim Adeyemi. Una diana que ha servit per recuperar la distància i, sobretot, per tornar a posar el partit en el lloc on havia estat durant bona part de la tarda. Aquesta ha estat, precisament, la diferència respecte d’altres partits: no ha estat necessari que el Barça patís durant noranta minuts per endur-se els tres punts, però sí que ha hagut de gestionar per primera vegada un moment en què un partit aparentment resolt se li ha complicat en l’últim tram.
El 2-4 ha acabat reflectint la superioritat que el Barça havia mostrat durant la major part de l’enfrontament, però també ha deixat una imatge poc habitual en aquest inici de temporada. Els blaugranes han estat obligats a abandonar durant uns minuts la comoditat amb què havien jugat fins aleshores i han hagut de tornar a posar intensitat en un partit que semblava sentenciat. No ha estat una tarda de patiment ni una victòria agònica. Ha estat, més aviat, una tarda en què el Barça ha descobert que fins i tot els partits que semblen sota control poden complicar-se en un instant. El Llevant ha tingut dotze minuts per intentar canviar el desenllaç, però els de Flick han sabut reaccionar i han acabat tancant una nova victòria de Lliga.
