El Barça ha agafat velocitat de creuer. No necessita escalfar, estudiar el rival ni esperar que el partit s’obri. Surt al camp amb la intenció de liquidar la feina al més aviat possible i, a Mestalla, ha tornat a demostrar-ho amb una golejada incontestable contra el València. El 0-5 no només certifica el ple de victòries en les quatre primeres jornades de Lliga, sinó que confirma que l’equip de Hansi Flick travessa un estat de forma extraordinari i que ha convertit els primers minuts de cada partit en una autèntica tempesta. El Barça ja guanyava per 0-2 abans d’arribar al minut 25, però la diferència hauria pogut ser encara més gran. Lamine Yamal ha vist com li anul·laven un gol al minut 9 per fora de joc, després d’haver obert el marcador molt aviat.
El València encara no havia tingut temps de situar-se sobre la gespa quan ja havia rebut el primer cop. El conjunt local, immers en una situació esportiva i institucional delicada, ha sortit a Mestalla amb més nervis que arguments, mentre que el Barça ha imposat des del principi el seu ritme, la seva pressió i la seva capacitat per trobar espais. Amb Rodri com a titular per primera vegada, el Barça ha guanyat pausa i autoritat al mig del camp, però també ha mantingut la seva verticalitat. Fermín López, protagonista en la construcció del primer gol, ha ampliat l’avantatge després d’una acció ofensiva en què el conjunt de Flick ha tornat a castigar la feblesa defensiva del València. En poc més de vint minuts, el partit ja semblava decidit. El Barça havia fet el que acostuma a fer últimament: sortir amb la voluntat de resoldre i obligar el rival a jugar sempre a remolc.
El Barça no aixeca el peu de l’accelerador
Amb el partit gairebé resolt, el Barça podria haver administrat l’avantatge, però ha continuat buscant més. Pedri ha marcat el quart després d’una jugada combinativa amb Dani Olmo, una acció que ha resumit a la perfecció la identitat d’aquest equip: circulació ràpida, associació entre línies i arribada de molts jugadors a zona de rematada. El canari ha tornat a deixar constància de la seva importància en un equip que, quan juga amb aquesta confiança, sembla tenir sempre una passada més i una solució més. I encara hi havia temps per a una última aparició de Lamine Yamal. El davanter ha completat el seu doblet al tram final del partit, aprofitant una assistència de Dani Olmo i tancant una actuació magnífica. El segon gol de l’extrem de Rocafonda ha posat el punt final a una tarda en què el Barça ha tornat a jugar amb la contundència dels equips que se saben superiors. Lamine ja havia avisat ben aviat, havia vist com li anul·laven una diana i, lluny de desaparèixer, ha continuat insistint fins a trobar el premi.
La golejada a Mestalla deixa el Barça com a líder en solitari amb dotze punts de dotze possibles i un balanç de disset gols a favor i només dos en contra. Les xifres expliquen una part del moment que viu l’equip, però la sensació que transmet sobre la gespa encara és més contundent: el Barça no espera que els partits es posin de cara, sinó que els posa de cara ell mateix. Cada jornada surt amb pressa, amb fam i amb la determinació de liquidar la feina abans que el rival pugui reaccionar. Ara, el repte serà traslladar aquesta autoritat a Europa. El debut a la Champions League contra el Feyenoord arribarà amb el Barça en plena confiança, després d’encadenar golejada rere golejada i amb un equip que sembla haver convertit l’inici dels partits en el seu millor argument. A Mestalla, els blaugranes no han donat cap opció. Han tornat a sortir a atropellar. I ho han tornat a aconseguir.
