Minut 71. El Barça ho intenta, sense èxit, quan Mingueza comet un error en el replegament i fa penal. Dubtes, ràbia i desencís. En aquell moment tot sembla esfondrar-se. Els jugadors protesten, però la decisió ja és ferma i no hi ha res a fer: Ocampos es troba palplantat sobre el punt de penal i llençarà la pena màxima que segurament classificarà el Sevilla per a la final de la Copa del Rei. Així i tot, queda un últim obstacle.
Llençament fort, a baix a l’esquerra, però un tal Marc-André Ter Stegen sempre hi és. L’alemany endevina la trajectòria del xut, atura el penal i gira com un mitjó el malaguanyat guió -l’enèsim- que el destí havia escrit pel Barça en aquesta temporada. Amb 15 minuts per davant, l’equip s’hi bolca amb l’èpica de les grans ocasions. Partits així, independentment del resultat, s’ho valen tot.
Al descompte, Piqué ha fet tocar el cel als blaugrana i, amb una celebració com Déu mana, revifa els ànims d’uns culers que han patit el pes de la vergonya aliena els últims dies, les últimes setmanes, mesos i fins i tot anys. Però l’heroi real, el mite fundacional d’aquesta remuntada té nom i cognoms. És alemany, juga de porter i no li diem prou com de necessari és per aquest equip: Marc-André.
