El Barça ha estat a punt de convertir-se en una de les primeres víctimes de la nova i reformada Copa del Rei. El conjunt blaugrana ha patit de valent per remuntar l’Eivissa en el segon partit de Setién i si ho ha aconseguit ha estat gràcies a un doblet d’Antoine Griezmann a la segona meitat. El davanter francès ha evitat l’eliminació i ha segellat el passi del seu equip per als vuitens de final, però no ha pogut amagar una versió culer que encara ha de millorar molts aspectes si pretén competir entre els millors (1-2).
Uns somiadors espanten el Barça
Amb un 84% de possessió, el Barça ha estat incapaç de fer cap xut en els primers 45 minuts. Aquesta estadística reflecteix perfectament, més enllà de l’enfrontament contra l’Eivissa, els primers passos de Quique Setién al capdavant del conjunt blaugrana. El seu equip té molt clar que no negocia la pilota, però també pateix problemes a l’hora de traduir el domini en ocasions de perill. La profunditat està sent la gran assignatura pendent de la nova proposta culer en les seves primeres posades en escena. I aquest dimecres això ha provocat un ensurt dels grossos a un Can Misses que ha ampliat el seu aforament a 6.445 espectadors per rebre l’actual subcampió de la Copa, que no perd una eliminatòria de la competició des del gener del 2013, i viure la nit més important de la seva història –més enllà del resultat–.
L’Eivissa, tercer classificat del Grup I de la Segona Divisió B, tenia moltes ganes d’aquest partit. I ho ha demostrat amb una primera meitat pletòrica en la qual no ha patit per mantenir la seva porteria a zero i s’ha avançat al marcador. El Barça, que havia aterrat a les Illes Balears sense Leo Messi, Sergio Busquets i Gerard Piqué, ha apostat per Neto a la porteria, una defensa de tres amb un únic central (Sergi Roberto, Lenglet i Junior), cinc migcampistes (Semedo, De Jong, Rakitic, Riqui Puig i Ansu Fati) i Carles Pérez al costat de Griezmann en atac; i els locals han aprofitat l’alineació experimental i farcida de futbolistes poc habituals per aliar-se amb la mateixa esperança que els havia permès desnonar el Pontevedra i l’Albacete en les rondes prèvies i marxar al descans amb el resultat favorable als seus interessos.
Els jugadors de l’Eivissa celebren el gol contra el Barça | EFE
La desconnexió dels davanters, la poca creació i l’originalitat dels migcampistes i les despistades defensives del Barça han contrastat amb la il·lusió dels de Pablo Alfaro. L’Eivissa no només ha batut Neto en aprofitar una transició ràpida –amb badada de Riqui Puig inclosa– culminada entre Javi Pérez i Pep Caballé, sinó que també ha vist porteria en una altra ocasió que ha acabat estant anul·lada per falta clara sobre Lenglet i ha acaronat una altra diana a les acaballes de la primera part, frustrada entre el pal i el porter blaugrana. Griezmann no apareixia, Ansu Fati ho intentava però no se’n sortia, Carles Pérez se sentia molt incòmode en una posició que no era la seva i la resta de futbolistes culers tampoc no podien aportar el que necessitava l’equip per fer un pas endavant. No hi havia rastre del Rei de Copes a Eivissa, la ciutat de la festa, mentre els afeccionats balears entonaven el “Sí, se puede” tan característic dels que es resisteixen a despertar-se d’un dolç somni.
Griezmann no vol sorpreses
La reacció del Barça s’ha cuinat a foc lent. Els de Setién ja van demostrar, contra el Granada, que el seu estil es basa a anar desgastant el rival fins a trobar un espai, una escletxa, en la seva defensa. Malgrat que hagin estat a un nivell força baix i que el marge de millora és extremadament més ampli que el de maniobra tenint en compte que el tram final de la temporada és cada vegada més a prop i que aquest mateix cap de setmana visiten Mestalla, els blaugrana han anat fent passos endavant a poc a poc i amb paciència i han començat a trepitjar l’àrea de Germán. Han necessitat més d’una hora (68 minuts) per provar-lo per primera vegada mitjançant un xut tímid i molt llunyà de Rakitic. Les entrades de Jordi Alba i Arthur Melo en els llocs d’uns persistents, però força desencertats, Carles Pérez i Riqui Puig han acabat de donar l’empenta que necessitaven els catalans per igualar el marcador. Bé, això i la qualitat individual de Frenkie de Jong, que s’ha inventat una passada en profunditat espectacular que Griezmann s’ha encarregat de traduir en l’empat.
Lluny de conformar-se amb només una diana, el davanter francès ha acabat atorgant la classificació al Barça a l’últim minut. Després d’un darrer quart d’hora de joc en què l’Eivissa ha pagat car l’esforç físic i els blaugrana ho han aprofitat per imposar un ritme que els locals no es podien permetre, el Petit Príncep ha recordat que, en el futbol, encara segueix guanyant l’equip més encertat de cara a porteria, que hi ha pocs atacants més contundents que ell en l’u contra u i que, evidentment, ni ell ni cap mortal pot presumir de menjar en la mateixa taula que Leo Messi, però que quan el capità no hi és ell està preparat per erigir-se com al líder. El seu doblet, que ha evitat el naufragi culer, no ha pogut amagar una posada en escena dels de Setién que, sense cap mena de dubte, ha sabut vèncer però no convèncer.
