El Barça no ha deixat de banda en camp moment l’estil, tampoc quan han anat mal dades, i s’ha imposat al Getafe en un xoc d’estils que ha tingut clar color blaugrana fins que Ángel ha presentat al Camp Nou la seva candidatura per ocupar la vacant de Dembélé (2-1). El davanter madrileny ha retallat les distàncies que els culers havien generat gràcies als gols d’Antoine Griezmann i Sergi Roberto a la primera part i ha instal·lat la por al cos dels locals. Els tres punts, no obstant això, no han marxat de Barcelona i els de Quique Setién, fidels sempre a la seva filosofia, han posat pressió al Reial Madrid, que aquest diumenge rep el Celta al Santiago Bernabéu.
Dues formes d’entendre el futbol
Semblava difícil que el Getafe, revelació de la temporada passada, aconseguís millorar els seus registres enguany, però el conjunt entrenat per José Bordalás, que té un pla molt definit i l’executa a la perfecció sense condicionants, ha arribat al Camp Nou com a tercer classificat de la Lliga. Tenint en compte el pressupost del club madrileny i els futbolistes que integren la seva plantilla, el que està fent els últims anys és una proesa. Una gesta increïble i completament lloable encara que no és menys cert que la seva proposta, molt menys defensiva del que es pressuposa –duu a terme una pressió ferotge i molt avançada i és el segon equip de Primera que més centra els partits a camp contrari, només superat per l’Eibar–, necessita inexcusablement força permissivitat arbitral, no tant per la duresa de les faltes sinó per la quantitat d’aturades de joc cada vegada que alguna de les seves línies es veu superada: avui, sense anar més lluny, n’ha hagut de fer 23 per veure la primera targeta groga.
El Barça s’enfrontava a un examen dels exigents. I l’ha aprovat amb nota. El projecte de Setién ha continuat evidenciant símptomes de millora, progressant adequadament, i les bones intencions del càntabre s’han vist més plasmades que mai sobre el terreny de joc durant la primera meitat. L’entrenador blaugrana, amic dels experiments i dels canvis de sistema, ha apostat pel que, tenint en compte les baixes per lesió –Luis Suárez i Ousmane Dembélé– i per sanció –Clément Lenglet–, s’assembla més a l’onze de gala, amb Samuel Umtiti al costat de Gerard Piqué, Arthur Melo al mig del camp i Ansu Fati al costat de Leo Messi i Antoine Griezmann. I li ha sortit molt bé. El conjunt culer ha sabut imposar el seu estil en el xoc entre dos equips amb dues formes molt diferents d’entendre el futbol. Hi ha moltes maneres de caminar cap a l’èxit i totes són igual d’acceptables, però aquesta tarda, al Camp Nou, ha manat la catalana.
Els locals s’han hagut de sobreposar, abans de la mitja hora de joc, a la lesió de Jordi Alba i a un ensurt en forma de gol en contra anul·lat pel VAR –per un cop de colze clamorós de Nyom a Umtiti–. El Barça no ha deixat d’abraçar la calma en cap moment, ha intentat evitar que la pressió avançada del Getafe es traduís en pèrdues en zones perilloses i ha madurat el partit fins que ha olorat sang. Els blaugrana s’han adonat que si aconseguia tancar el seu rival al seu camp, els madrilenys tindrien molts problemes per defensar els seus atacs posicionals. Així ha estat. Umtiti, que s’ha redimit de la seva mala actuació al Benito Villamarín i ha recordat que si recupera la seva millor versió, hi ha pocs defenses que estiguin a la seva alçada, s’ha atrevit a pujar a l’atac i ha filtrat una pilota al quarterback Messi. L’argentí s’ha encarregat de fer la resta: s’ha inventat una assistència de luxe cap a Griezmann i el francès no ha perdonat. Sergi Roberto, cinc minuts després, ha tancat un gran final de primera meitat culer i ha fet el segon després d’una assistència de Junior Firpo.
D’Ángel a dimoni
El futbol, però, és molt capritxós. I és que, malgrat que inicialment el Barça ha evitat caure en l’intercanvi de cops i ha sortit a la represa disposat a ampliar l’avantatge al marcador, Ángel, davanter del Getafe que es troba en la llista de futuribles a rellevar Ousmane Dembélé –a qui, per cert, els jugadors blaugrana han recordat abans del compromís amb la seva samarreta–, ha retallat distàncies amb una rematada impecable i espectacular contra la qual Ter Stegen no ha pogut fer res. No podia ser ningú més. Semblava que el guió, que encara hauria pogut ser més cruel per als locals si el seu porter no hagués obrat un nou miracle sota pals per frustrar una nova rematada del possible fitxatge, estigués escrit. La diana del ‘9’, que ha sortit des de la banqueta i ha demostrat que és un depredador de l’àrea, ha dibuixat un escenari completament diferent del de la primera part. I el Camp Nou, farcit amb 80.409 espectadors, ha vist perillar el triomf.
Els de Setién, que també han tingut dues grans oportunitats per sentenciar el partit però Griezmann les ha perdonat, han hagut de lluitar de valent fins al final perquè els tres punts no s’escapessin de la capital catalana. De la imposició de la idea a l’exercici de supervivència. Arturo Vidal i Ivan Rakitic han entrat per donar consistència a l’equip i el Barça ha viscut lluny de la seva porteria fins que l’àrbitre ha xiulat el final d’un partit en què s’han tornat a veure brots verds, sobretot els relacionats amb l’aposta incondicional pel joc de posició i la sortida de pilota des del darrere, però també molts aspectes a millorar, per molt que l’equip hagi sabut competir intel·ligentment quan el Getafe, tercer classificat de la Primera Divisió espanyola, ha buscat la diana de l’empat.
