Ansu Fati va necessitar menys d’un quart d’hora del partit contra el Vila-real per tornar a demostrar, com ja ho va fer en els altres dos partits al Camp Nou, davant el Betis i el València, que enderrocarà qualsevol mur que intenti aturar-lo o, si més no, frenar-lo. L’adolescent de 16 anys ja fa temps que ha deixat de ser la jove promesa per convertir-se en una realitat a la qual Ernesto Valverde no té previst girar l’esquena per molt que comenci a recuperar els efectius ofensius les baixes dels quals van obrir la porta del primer equip a l’extrem nascut a Guinea Bissau.
Els dos gols i l’assistència de l’atacant en els 172 minuts que ha disputat aquest curs no són res comparat amb tot el que ha exhibit durant les primeres setmanes de competició. Ansu Fati ha evidenciat que és un d’aquells futbolistes tocats per una vareta màgica, un jugador especial, no només per les seves habilitats tècniques ni la maduresa futbolística completament atípica per un esportista de la seva edat, sinó també per l’atreviment, la desimboltura i la poca vergonya (ben entesa) amb la qual ha aterrat a l’elit del futbol mundial. Encara li queda molt camí per recórrer i cal tenir tota la paciència del món amb ell per tal de no interrompre la seva progressió, però les expectatives generades són molt esperançadores.
El juvenil ha estat l’espurna que ha enlluernat tant com ha pogut la foscor d’un Barça que ara per ara encara troba a faltar el fet d’haver realitzat una pretemporada com Déu mana i que, més enllà de l’aspecte físic, està molt lluny de recuperar el futbol que, anys enrere, el va fer diferent, especial i –per què no dir-ho– millor que qualsevol altre club del món. Les cames dels pesos pesants no responen tan bé com ho feien abans i, en aquest context, Ansu Fati ha demanat a crits, sempre que ha tingut minuts, una titularitat que es mereix si al Camp Nou s’aplica la meritocràcia. No hi ha cap mena de dubte: mentre Leo Messi, Ousmane Dembélé i Luis Suárez segueixen posant-se a punt després de les seves respectives lesions, ell ha de ser l’encarregat d’acompanyar Antoine Griezmann i exterioritzar que el Barça és precisament això; la suma d’estrelles importades amb talent majestuós generat a casa.
Un Mundial sub-17 per explotar momentàniament la bombolla
Ernesto Valverde i el Barça han de ser conscients que es troben en un moment crucial, en un episodi que marcarà, molt probablement, la trajectòria esportiva d’Ansu Fati. Mentre l’entrenador i la secretaria tècnica blaugrana debaten sobre què és el que li convé a la perla de la Masia, el més normal és que, com és de preveure després de les presses de l’Estat per atorgar-li la nacionalitat espanyola, el jove futbolista tingui l’oportunitat de jugar amb nois de la seva edat al Mundial sub-17 que es disputarà al Brasil des de finals d’octubre a mitjan novembre. La seva baixa, com va apuntar l’entrenador blaugrana, serà un contratemps important, ja que l’aportació de Fati no està sent circumstancial, però tampoc no anirà gens malament que encara que hagi fet el salt cap al màxim nivell tingui l’oportunitat de viure una experiència més harmonitzant el que és conegut com a normal per a un adolescent de 16 anys.
La secretaria tècnica culer està obligada a dissenyar un full de ruta que guiï l’extrem nascut a Guinea Bissau i li posi totes les facilitats perquè el resultat final de l’equació sigui exitós. S’ha de valorar si és millor que es foguegi al filial com a l’estrella del conjunt de García Pimienta o, d’altra banda, si ja està bé que vagi sumant minuts de competició amb el primer equip, encara que no tingui tanta continuïtat. També s’haurà de determinar, en funció de com acabi la temporada que tot just acaba de començar, quina opció es tria per a ell i quin nou contracte se li proposa, si és que es considera oportú fer-ho tenint en compte que la majoria de clubs d’Europa el temptaran amb propostes econòmiques i esportives molt persuasives. No val a badar: el fenomen Ansu Fati es troba en un moment decisiu.
