En la roda de premsa de presentació, Abelardo va deixar ben clar que el seu Espanyol no negociaria la competitivitat. “Competir, competir, competir i tornar a competir”, va exposar el tècnic asturià, que en cap moment es va atrevir a prometre la permanència, però sí que va assegurar que el conjunt perico passaria a entendre tots els partits de Lliga que li queden aquesta temporada com a finals de la Champions. Dit i fet: en el seu primer partit a la banqueta local de l’RCDE Stadium, els blanc-i-blaus han donat arguments a l’afecció per creure en un miracle que, ara mateix, és molt més distant en el l’àmbit emocional que en el classificatori.

El derbi català ha permès a l’Espanyol exterioritzar que la solidaritat i la personalitat seran els seus principals aliats en el camí cap a la salvació. Abelardo té molt clara la recepta i ja ho va demostrar en les seves etapes a l’Sporting i l’Alabès. En primer lloc, l’asturià no acceptarà que l’equip que dirigeix no sigui un conjunt compromès en la seva totalitat. Amb els “tots a una” per bandera i el pragmatisme més absolut com a pla de joc, la permanència serà molt més senzilla i assequible. El partit contra el Barça, un escenari d’exigència màxima, ho ha evidenciat a la perfecció: el 4-4-2 es replegarà més intensament que mai en tasques defensives i es desplegarà tan ràpidament com pugui a la recerca de transicions ofensives demolidores. La pilota aturada serà molt important, sobretot a l’àrea rival, com a eina d’atac molt interessant. Aquesta és la idea a la qual la direcció esportiva perica ha fiat el futur esportiu i institucional de l’entitat.

L’altre concepte en el qual va insistir Abelardo i que el seu equip s’ha encarregat de palesar en la seva estrena ha estat la nova idea de joc que tindrà l’Espanyol. Serà més o menys maca, però tots els jugadors s’hi identificaran sense excuses ni alternatives. Només així el bon resultat contra el Barça tindrà continuïtat en les pròximes setmanes i mesos. El conjunt blanc-i-blau apostarà per la personalitat com a una altra de les eines bàsiques per intentar aconseguir la salvació. I, de moment, l’afecció sembla que hi està d’acord; el “Sí, se puede” ha ressonat per l’RCDE Stadium després d’un derbi contra el Barça en el qual els pericos han sumat molt més que un punt, no només per la seva rivalitat amb el club blaugrana sinó també per les expectatives de futur en un inici del 2020 que es preveu d’emocions fortes a Cornellà-El Prat.

A la palestra, un paral·lelisme que il·lusiona: l’Espanyol d’Aguirre i Pochettino. El ‘Pitu’ dona els primers símptomes d’estar aconseguint aquella simbiosi equip-afició que va salvar la institució quan el futur era més negre que mai. El futur perico, desenganyin-se, continua sent molt negre, però l’empremta d’Abelardo pot portar l’equip a la fita anhelada. La primera passa està feta: l’Espanyol ha recuperat la confiança en sí mateix. Ara només falta la segona i més difícil: aconseguir que a mitjans de maig l’Espanyol aconsegueixi situar-se per sobre de la 18na posició.  



Més notícies

L’Espanyol aprofita el derbi per iniciar la resurrecció (2-2)

Un gol de Wu Lei en l'últim sospir deixa el Barça amb la mel als llavis i demostra que l'Espanyol encara té fe en la seva lluita per la permanència

Nou comentari