Laporta: “Em semblaria una manca de sensibilitat que Espanya jugués al Camp Nou”

L'expresident i precandidat a les eleccions del pròxim 24 de gener reivindica, en una entrevista amb El Món, que "el Barça ha de bategar al ritme del país"

Hi ha qui considera que la versió de Joan Laporta (Barcelona, 1962) que s’està veient des que va anunciar la seva voluntat de recuperar el càrrec de president del Barça que va exercir entre el 2003 i el 2010 està sent descafeïnada, moderada, allunyada de la forma de ser a la qual tenia habituat el barcelonisme. L’expresident blaugrana, precandidat a les eleccions del pròxim 24 de gener, confessa que té més experiència i que la situació crítica que pateix el club exigeix un sentit de la responsabilitat que no casa amb determinats comportaments, però reivindica que segueix sent el Joan Laporta “de sempre”. “La meva valentia està acreditada. Amb la pancarta va quedar clar”, insisteix en una entrevista amb El Món en què repassa els principals pilars que sustentaran un projecte que, és clar, tindrà molt en compte que “el Barça ha de bategar al ritme del país” i que, per tant, seria “una manca de sensibilitat que Espanya jugués al Camp Nou”.

Estimem el Barça, es diu la seva precandidatura. Per què ha escollit aquest nom?

La divisa és aquesta perquè, senzillament, tots els que formem part de la precandidatura estimem el Barça. Els professionals que ens acompanyaran, l’equip directiu, les persones que ens estan ajudant a fer la campanya… Tothom. I jo també estimo el Barça. És així, no hi ha més.

Ha trobat a faltar sentiment en el darrer mandat?

Els últims anys, el Barça ha estat gestionat des d’una òptica de consultoria. Presumien molt de diverses coses sense conèixer el club. No s’ha acabat de veure l’equilibri que hi ha d’haver entre l’administració d’una entitat tan peculiar i la gestió de les emocions. Això és futbol i no hi ha cap escola de negocis que t’ensenyi a gestionar un club esportiu de la dimensió del Barça. He trobat a faltar aquesta balança i és per això que penso que cal una forta dosi d’entusiasme que ens faci recuperar l’autoestima. En aquest sentit, la divisa Estimem el Barça il·lustra perfectament el que crec que el club necessita. El Barça necessita ser estimat, i aquesta no és una frase que hagi de sortir d’un laboratori. Ha de sortir de dins del cor i com a afirmació del fet que, entre tots, podem revertir una situació de màxima dificultat.

El pròxim president del Barça haurà de gestionar dos temes clau: el cas Messi i l’Espai Barça. Anem per parts. Pelé ha felicitat en Leo pel seu rècord de gols en un mateix club amb un missatge contundent: “Sabem el que és estimar una samarreta”. La continuïtat de Messi implica valorar aquesta qüestió?

És precisament per aquest motiu que el pròxim president ha de tenir, entre les seves prioritats més peremptòries, l’objectiu de fer una proposta a en Leo perquè la bonica història entre ell i el Barça, que també és un relat preciós de la història del món del futbol, continuï. Que en Messi només hagi vestit la samarreta blaugrana, com el fet que Pelé només dugués la del Santos, diu moltes coses. Diu compromís, fidelitat, estimació; parla del que és el respecte als socis i sòcies d’una determinada entitat. S’ha de fer tot el possible perquè això no s’acabi dins les possibilitats i limitacions del club. En Leo s’estima el Barça i és perfectament conscient del valor que té estar vinculat tota la carrera esportiva a un equip. També té sentiments forts per la seva selecció i pel club de Rosario que el va veure néixer futbolísticament, però la seva trajectòria ha estat sempre relacionada amb el Barça. Ell ho sap. I a cap afeccionat culer li agrada imaginar-se’l amb cap altra samarreta.

El possible fitxatge de Messi per algun altre equip, per tant, seria el trist final a una relació molt important per al Barça, però també per al món del futbol?

Jo mai no ho consideraria una traïció. En la dinàmica del professionalisme passen aquesta mena de coses i s’han d’acceptar. La ruptura de la relació, però, seria una pèrdua trista per a totes les parts. Per al Barça, per al mateix jugador i, és clar, per al futbol.

“Els últims anys, el Barça ha estat gestionat des d’una òptica de consultoria”

Ha dit més d’una vegada que quan tingui el poder per prendre decisions, parlarà amb ell i li oferirà un projecte ambiciós. En què consistirà? Té previst oferir-li un contracte de vida o una trajectòria extraesportiva?

És evident que, abans de parlar amb ell, he de ser president del Barça i analitzar les possibilitats del club. En Leo i jo tenim una relació d’estima i respecte mutu i, per tant, tinc avantatge respecte a la resta de precandidats. El conec i sé que s’estima el Barça i que està dolgut. Li hauria agradat guanyar més Champions aquests darrers anys. La meva proposta serà competent en l’àmbit econòmic, però tinc molt clar que ell no es guia pels diners. Amb això ens entendrem sempre. També tindrà diversos components de vinculació per aconseguir que se senti a gust amb el club. Més enllà de la seva carrera professional, que encara té molt de recorregut, pot continuar vinculat al Barça. És important ser imaginatius i no caure en estereotips. A més, tinc la sort que ell sap que el que li digui serà veritat i, per tant, s’ho creurà. Sigui com sigui, però, el més important de l’oferta és que ell vegi que formarà part d’un projecte esportiu exitós.

Guardiola, Xavi, Puyol… Com es poden mantenir els actius i evitar que marxin?

Hi ha jugadors que, quan acaben la seva carrera, tenen molt clar el que volen fer. D’altres no. També hi ha futbolistes que no volen estar vinculats al món de l’esport. Això depèn de la formació en què decideixi especialitzar-se cadascú. Tothom ha de passar per un període d’aprenentatge. Les llegendes de les quals em parles tenen coneixements profunds sobre el futbol i, per tant, poden donar el millor d’ells mateixos al Barça en un altre àmbit més enllà de l’estrictament esportiu. Són alumnes avantatjats i necessiten menys temps que la resta, però també han de formar-se.

Per què aquestes llegendes marxen a altres llocs a fer carrera quan decideixen penjar les botes? És possible que una persona que s’estima el Barça s’hi dediqui en un 200% durant una etapa llarga sense acabar esgotat com Guardiola?

Això depèn de les dues parts. Si algú decideix continuar la seva carrera lluny del Camp Nou, s’ha de respectar. Després de passar el període d’aprenentatge a Tercera i Segona Divisió, en Pep ens va donar uns anys magnífics i gloriosos. Ens en podria haver donat més, sí, però també és cert que hi ha circumstàncies que van fer que això no pogués ser així. Hauríeu de preguntar-li a ell sobre aquests motius que van provocar que se n’anés primer a Alemanya i després al Manchester City. Ara ha renovat perquè s’hi sent a gust i, per tant, jo soc molt feliç i estic molt content.

Com interpreta la carta que Xavi va publicar divendres?

A mi ja em sorprenia que es digués que en Xavi estava vinculat a un precandidat. És una qüestió de conèixer la realitat de Barça. No tinc cap dubte que, tard o d’hora, en Xavi entrenarà el primer equip. No sé si serà en el curt, en el mitjà o en el llarg termini, però ho farà. El conec. Viu pel futbol, estima el futbol i vol ser entrenador del Barça. Ho té entre cella i cella i estic segur que ho aconseguirà perquè, a més, s’ho mereix. Ell mateix es reconeix com un actiu del barcelonisme i a mi m’estranyava que es vinculés a un precandidat. Dir aquestes coses és no conèixer la realitat de Barça. Els jugadors, i més els que han estat referència, no tenen per costum posicionar-se en aquest sentit. Normalment es posen a disposició de club com ha fet el Xavi. A mi m’estranyava molt que es digués tot el que es deia. Ell ja m’havia dit en privat el que va fer públic amb la carta. En aquest sentit, és molt important respectar la seva postura. A mi no em va sorprendre perquè conec la realitat del Barça. L’actual encara més, ja que la vaig viure el 2003. Si em presento, de fet, és perquè em sento amb l’experiència, la preparació i la determinació que l’entitat necessita per canviar la dinàmica negativa.

“Pensar que Xavi estava lligat a una candidatura és no conèixer la realitat del Barça”

El Barça es troba, actualment, en una situació semblant a la del 2003? Hi ha alguns precandidats que creuen que els contextos són incomparables.

Estem en una situació molt semblant. Sense cap mena de dubte. Ens trobem en una situació de pèrdues molt importants. La magnitud de la crisi és més gran, però si es fa un estudi comparatiu, es poden veure moltes semblances. El 2003 el Barça tenia 72 milions de pèrdues i 152 milions d’endeutament. Ara és de 850, sí, però els ingressos que teníem aleshores eren de 123 milions. La situació actual és de màxima gravetat i preocupació, però tenim molt clares les decisions que hem de prendre i el coratge que hem de tenir per revertir-la. Tenim un pla de xoc detallat per aconseguir-ho. Proposarem noves formes de generar ingressos, rebaixarem les despeses i renegociarem el deute. Però l’important no és només el què, sinó que també cal tenir en compte el com.

Ha dit moltes vegades que Koeman és “un gran” del Barça i que li hem de donar marge. Com valora la feina que ha fet fins ara? Creu que és important que es quedi com a mínim fins a final de temporada?

Aquesta pregunta és molt recurrent i ho entenc, però a mi sempre em veureu al costat de l’entrenador del Barça i de l’equip. No ens trobem en unes eleccions normals. No s’ha acabat la temporada i, per tant, els aspirants a la presidència no podem fer propostes concretes. Si tinc la sort de guanyar el dia 24, l’endemà em trobaré amb el que em trobaré, que és el que hi ha. En aquest context, la meva obligació és arribar al club i enviar un missatge de suport i confiança a l’staff tècnic i el vestidor. No he de perdre de vista mai aquesta màxima, perquè si ho faig, desestabilitzaré el club. I no ho vull fer. És evident que els projectes esportius tenen un marge determinat en funció dels resultats i l’estil de joc. Sempre s’han de prendre decisions, però cal fer-ho en el moment adequat i pertinent.

En la situació econòmica delicada i greu del Barça és viable tirar endavant l’Espai Barça?

Un dels motius pels quals em presento a les eleccions és perquè, com el 2003, la situació és dolenta i de màxima dificultat. Han gestionat molt malament el club, l’han dut a una situació ruïnosa i no vull que això es tradueixi en un canvi en la seva forma jurídica. És molt important que el Barça continuï sent una associació sense ànim lucratiu. Aquesta és una de les meves prioritats. La crisi econòmica condiciona moltíssim la possibilitat d’emprendre projectes que ens els venien com a molt sòlids i, realment, no ho eren. Els qui presumeixen de gestió és perquè no poden treure pit de res més. Digues-me de què presumeixes i et diré què et manca. La dita està mal traduïda, segurament, però identifica a la perfecció el que penso en relació amb el que ha passat els últims anys. El Barça no es pot permetre el luxe d’anar-se depreciant i devaluant i, per sortir-se’n, ha de buscar noves fonts d’ingressos més enllà de les tradicionals. Una d’aquestes ha de ser l’Espai Barça, un projecte que pot generar un creixement molt important. El problema, no obstant això, és que ens l’han deixat molt condicionat. S’ha signat un contracte amb Goldman Sachs a través del qual la consultora financera americana deixarà al Barça 815 milions d’euros i el club blaugrana li tornarà 1.250 milions en els pròxims 20 anys. Es tracta d’un interès molt elevat. Massa. I aquesta és la primera de moltes alarmes.

Quines són les altres?

La segona és que hi ha diversos condicionats molt preocupants en el contracte: el Barça donarà l’increment d’ingressos del projecte com a garantia de retorn del préstec. Això limita, i molt, la capacitat de creixement del club. Sobretot tenint en compte que estem parlant de ticketing, de socis i abonats, d’hospitality, esdeveniments… Renunciar a això és limitar el nostre creixement. A més, si el club no ingressa la quantitat esperada de diners, sembla que l’acord li concedeix a Goldman Sachs el dret de posar un director general comercial al Barça que prendrà decisions rellevants en un departament transcendental per al futur de l’entitat. Dic ‘sembla’ perquè soc advocat i, encara que això m’ho ha explicat gent acreditada, necessito veure els documents per conèixer exactament el cas. Quarta alarma: també diuen que Goldman Sachs ha avançat al voltant de 100 milions sense que l’Assemblea de Socis Compromissaris aprovi el contracte. En cas que l’acord no sigui ratificat, què passarà amb aquests diners? En aquests moments no podem tornar-los. Si ens els demanen i no podem pagar, potser ens bloquegen el club. Per últim, també és important esbrinar quins actius més estan condicionats per aquest contracte. Els naming rights, per exemple, també els decidirà Goldman Sachs?

Què proposarà, per tant?

La realitat és que és un contracte amb moltes alarmes que em genera molta preocupació. Espero poder trobar millors condicions en defensa dels interessos del Barça en aquesta relació amb Goldman Sachs o, en cas contrari, trobar solucions que estructurin el projecte d’una altra forma. No hi ha cap dubte que cal reformar l’estadi. Quan era president ho vaig deixar tot a punt i la remodelació ja podria estar feta perfectament. El 2010 ja hi havia un projecte aprovat i un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona més favorable que el que s’ha aconseguit finalment. Ara, l’Espai Barça té una volumetria més reduïda. No han fet res en aquest sentit. S’ha pagat consultors, arquitectes i molts treballadors, però han passat 10 anys i no s’ha fet res. Sigui com sigui, tant és. Com amb la qüestió esportiva, això és el que hi ha i ho haurem d’afrontar. I treballar, treballar i treballar.

“El Barça no es pot permetre el luxe d’anar-se depreciant i devaluant i, per sortir-se’n, ha de buscar noves fonts d’ingressos més enllà de les tradicionals”

A falta de saber qui passa el tall de les signatures, hi ha fins a nou aspirants a la presidència del Barça. Ja ha explicat que no vol pactar amb ningú, però sí que ha obert la porta al fet que algú s’incorpori al seu projecte tenint en compte que la seva llista no està tancada. Ha parlat d’això amb algun precandidat?

La llista no la tinc tancada. Pot produir-se alguna alta o baixa en funció del que més interessi a la governabilitat del club. Mai no he vist amb bons ulls una candidatura formada per diversos candidats. En primer lloc, perquè és una falta de respecte a la democràcia. Després, perquè estem parlant de propostes que no són coincidents; cadascú té el seu perfil, amb els seus avantatges i inconvenients. Si algú vol venir a ajudar-nos després de les eleccions en cas que tinguem la sort de guanyar, benvingut sigui. En principi, però, no tinc intenció de fer pactes electorals amb ningú. Tenim molt clar el nostre projecte. Si hi ha algun candidat que comparteix completament la nostra proposta, no li tancarem la porta. En tot cas, estaríem parlant d’una absorció, no d’un pacte.

Què en pensa del paper que ha adoptat el club en la qüestió política els últims anys? El Barça ha de defensar la llibertat dels presos polítics?

El Barça ha de bategar al ritme del país. El meu posicionament és perfectament conegut. El Barça ha de fer país. Sempre ho ha fet, perquè té una càrrega simbòlica important a Catalunya. El club ha de viure la realitat i afrontar-la de cara, no pot donar l’esquena al que està passant al país des de fa molt de temps, però especialment des del 2017. Jo no deixaré de pensar el que penso ni de sentir el que sento, però en el Barça que proposo hi cabrà tothom: els que defensem els drets i llibertats de Catalunya i els que no ho pensen així i tenen altres idees. Una cosa és compatible amb l’altra.

Vostè és partidari que la selecció espanyola jugui un partit al Camp Nou?

Jo crec que no té sentit que la selecció espanyola jugui al Camp Nou. El president de la Federació Espanyola és prou intel·ligent per portar la seva selecció a altres llocs. Em semblaria una manca de sensibilitat que decidís fer-la jugar aquí tenint en compte la polèmica que es generaria.

“El Barça ha de bategar al ritme de Catalunya. Ha de viure la realitat i afrontar-la de cara, no pot donar l’esquena al que està passant al país des de fa molt de temps, però especialment des del 2017”

El barcelonisme s’esperava un Laporta més despreocupat, atrevit. No ha estat així i ha sorprès amb una versió moderada. Amb la pancarta a Madrid, no obstant això, va deixar clar que segueix sent el mateix. Quina valoració global en fa, de l’acció?

La pancarta és Laporta. I amb això ja ho dic tot. Soc el mateix de sempre, el que passa és que tinc més experiència i preparació. No ha canviat res quant a la determinació, les conviccions, les ganes, l’optimisme, l’actitud positiva, el fet de fugir de victimismes… No ha canviat res. La meva valentia està acreditada i continuaré tenint-la. La pancarta ho demostra.

Més informació

Comentaris

    Visca la República Catalana Desembre 21, 2020 8:57 pm
    Endavant Joan !!! Molta sort !!! Ja tens 3 vots a casa. Has de tornar a fer un Barça campió basat en la Masia com fa 10 anys.
    Ramon Desembre 21, 2020 3:04 pm
    Estratègia a seguir: 1. Ara respondre que la decisió la prendrà el soci votant-ho; 2. Després convocar realment la votació. I ja ho veureu, com els mateixos que ara tant insisteixen en la pregunteta es caguen a les calces per l'efecte i el resultat de la consulta.
    Jg Desembre 21, 2020 1:03 pm
    No es obligatorio ir al partido
    El cit campejador Desembre 21, 2020 12:26 pm
    El que seria una manca de sensibilitat és que tu surtis president.
    De Lleida Desembre 21, 2020 12:59 am
    Endavant Jan
    Lleida Desembre 21, 2020 12:58 am
    Endavant Jane
    BARÇA4EVER Desembre 21, 2020 12:19 am
    Laporta es el líder que necessita el Barça.

Nou comentari