Leo Messi no ofereix pràcticament mai cap entrevista als mitjans de comunicació. Ho fa amb comptagotes i, aleshores, cada vegada que parla amb algun periodista apareixen diverses declaracions i titulars molt interessants. Jordi Évole, periodista català de La Sexta, ha tingut l’oportunitat de conversar amb ell a casa seva. Ho ha fet amb un to claríssim d’admiració, fins i tot ha rebut tractament de “déu” o de “rei”, però a la vegada hi ha hagut diverses respostes molt destacables.
En primer lloc, l’argentí ha hagut d’aclarir molts dubtes respecte al seu intent d’abandonar el Barça durant aquest estiu. En diversos moments de l’entrevista ha aparegut aquest tema i, com que no parlava des del dia en què va comunicar que es quedava a contracor, ha donat més detalls d’aquella situació. En cap cas ha enterrat la destral de guerra contra Josep Maria Bartomeu i ha arribat a assegurar que el va “enganyar moltes vegades durant molts anys”. A la vegada, tampoc no se’n penedeix d’haver pres la decisió que va prendre en el seu dia, perquè sentia que “s’havia acabat un cicle” i ha tornat a lamentar profundament la forma amb la qual es va acomiadar Luis Suárez.
Tanmateix, s’ha establert una clara diferència entre els sentiments del capità blaugrana durant l’estiu i els mesos anteriors i el que sent actualment. Messi ha deixat clar que les coses han canviat, “ja estic bé”, ha assegurat, i ha descartat negociar amb cap club a partir del gener. El seu futur, diu, el decidirà quan acabi la temporada, ja que ara està “centrat en l’equip”. No ha parlat amb cap precandidat a les eleccions a la presidència blaugrana, però confia en què el nou president pugui “redreçar la situació”.
L’argentí també s’ha sincerat en diverses ocasions amb Évole i ha revelat algunes de les peculiaritats de la seva personalitat. Ha insitit en la idea que és una persona “tímida” i que “s’ho guarda tot per a ell mateix”. És per això que ha confessat que moltes vegades l’han aconsellat anar a un psicòleg, sobretot la seva dona, però ell no ha fet mai “el pas definitiu”. Com ja ha fet en altres ocasions, ha professat un amor incondicional cap als seus fills i diu que estar amb ells és “el que més m’agrada del món”.
Totes les respostes de Leo Messi
“El Pare Noel sempre em portava pilotes, botes, samarretes... qualsevol cosa relacionada amb el futbol. Recordo especialment una pilota oficial que era molt cara per als meus pares i em va sorprendre molt. També una samarreta de Newell’s”.
“No volia parlar durant la pandèmia, perquè a mi no m’agrada opinar de coses serioses i greus, preferixo fer-ho amb família. Et vaig donar la paraula i t’he donat l’entrevista ara, malgrat el mal moment del Barça. Soc una persona de paraula i te la vaig donar”.
“Quan vaig començar a jugar professionalment vaig abandonar la part passional del futbol. Això ho reservo pels meus fills”.
“Rafa Nadal, Federer, LeBron… són esportistes admirables pel seu treball. També Cristiano al futbol“.
“No jugo a la videoconsola des del naixement del Tiago. Abans jugava tot el dia. Ara hi torno perquè ell ha començat a jugar”.
“Ho sento tot per la samarreta del Barça. El Barcelona és la meva vida. Hi he viscut molts anys, més que al meu propi país. Ho he après tot aquí. El club m’ho ha donat tot i jo ho he donat tot. Tinc una relació d’amor per la ciutat i pel club”.
“No soc de gestos. Quan em pico el pit ho faig perquè ho sento“.
“Avui ja estic bé. Ho vaig passar molt malament durant l’estiu i ho vaig arrossegar durant unes setmanes, però torno a estar bé, de debò. He recuperat les ganes i estic il·lusionat. El club, però, està realment malament i serà difícil tornar a ser on érem”.
“No he plorat per temes esportius últimament, però he patit moltíssim“.
“Va ser molt difícil marxar de Rosario. Vaig deixar amics, família… Em vaig quedar sol amb el meu pare i em va fer triar i vaig escollir quedar-me a Barcelona. Ho tenia claríssim. Vaig tenir un inici difícil, primer per papers i després per una lesió, però després em vaig adaptar ràpidament”.
“Soc una persona tímida. Acostumo a menjar-me les coses dolentes i a passar-les sol”.
“M’encanta estar amb els meus fills, fent qualsevol cosa. M’agrada que em demanin jugar a futbol, fer qualsevol cosa relacionada amb l’esport, banyar-nos junts, dormir junts… Tinc la sort d’estar amb ells i m’encanta”.
“El Tiago és tímid com jo. Pateix molt per ser el meu fill. Molta gent se li apropa només per això. Per sort s’està acostumant i a l’escola hi té companys des dels tres anys que el protegeixen molt. El Mateo ho porta molt millor”.
“Em costa molt portar bé la fama. Tinc els meus amics i la meva gent i escullo sempre amb qui vull estar”.
“La meva vida és molt normal, gairebé avorrida. Em llevo, porto els nens a l’escola, vaig a l’entrenament, dino amb la meva dona, els recollim al col·legi, fem alguna activitat a la tarda, sopem, mirem la televisió i anem a dormir”.
“Em moc molt per la zona de Gavà i Castelldefels. Aconsello el restaurant Casanova Beach, el Chalito, que és argentí… n’hi ha molts i segur que me’n deixo”.
“La gent pensa que vivim en una bombolla i que no ens importa res. Guanyem molts diners, això és veritat, però vivim a la mateixa realitat que tothom. M’agrada informar-me i saber què passa”.
“Soc un privilegiat per estar vivint el que estic vivint. A la vegada no m’agrada no poder anar a llocs públics. Tinc sempre mil ulls al damunt. És complicat per mi estar a llocs on hi ha molta gent. M’agradaria passar desapercebut, sobretot quan estic amb els meus fills”.
“La meva família era humil, però no era pobra. Mai no em va faltar de res”.
“El futbol va ser una de les primeres coses que van tornar després del confinament. Això, però, és una cosa que no depenia dels futbolistes. A més, va anar molt bé per distreure la població després de mesos molt durs”.
“És molt difícil jugar a un estadi buit. És molt fred, no està bé. Les sensacions són molt dolentes. Segur que veure-ho també és estrany, avorrit i diferent. També ens està afectant als resultats. El futbol és més lleig”.
“Si juguem tants partits consecutius és perquè s’han de complir amb els contractes televisius i de patrocini. Es mira més per l’interès econòmic que pels esportistes. Això també repercuteix de forma negativa en l’espectacle”.
“Em vaig assabentar de la mort de Maradona a través d’un missatge del meu pare. No m’ho podia creure, va ser una bogeria. Sabíem que el Diego no estava bé, però tampoc no podíem imaginar això. No pot ser que ja no hi sigui més”.
“La repercussió de la mort de Maradona va ser normal. El que va fer per l’Argentina va ser increïble. Entenc la bogeria, s’ho mereixia tot. No vull que m’hi comparin”.
“El dia que el vaig homenatjar al camp sabia que marcaria, és una d’aquelles coses que s’intueixen. Vaig lluir una samarreta que m’havien regalat des de feia molts anys i va ser el dia perfecte per ensenyar-la”.
“Després d’un partit en què perdem, els meus fills em fan broma. En dies com el 2-8 no, la veritat”.
“No jugo per ser el millor del món, jugo per guanyar. No he anat mai al psicòleg, però sé que ho hauria de fer. Em costa fer aquest pas sabent que ho necessito. M’han insistit perquè ho faci, la meva dona, però és que soc molt reservat”.
“Tornaria a enviar el burofax. Era la forma de fer-ho oficial. Feia mesos que li deia al president. Ell només feia que dir-me que no. Ho vaig haver de fer d’aquesta manera”.
“Estic eternament agraït per tot el que m’ha donat el club. Tot i això, crec que m’ho he guanyat. En un cert moment, vaig pensar que s’havia acabat un cicle. Venia un any de transició i sabia que seria una temporada complicada. Jo volia competir per tot. Sentia que era el moment de canviar. El president m’ho va impedir, però estic tranquil perquè vaig fer les coses bé. Ell va intentar filtrar informació perquè jo quedés com el dolent de la pel·lícula, però era mentida”.
“Em va costar moltíssim prendre la decisió. Sabia que en cap lloc del món podia estar millor que a Barcelona. Els meus fills em deien que no marxés. Però realment sentia que s’havia acabat un cicle. Al final no vaig”.
“Em va semblar una bogeria com es va acomiadar Luis Suárez. No va ser la gota que va fer vessar el got, però va ser molt fort. A més, va marxar gratis i a un equip que lluita pels mateixos objectius que nosaltres”.
“Bartomeu m’ha enganyat moltes vegades. No ho vull concretar perquè no soc així, però ho va fer durant molts anys”.
“No vaig donar importància al cas BarçaGate. Passaven moltes coses molt més importants al club com per pensar en això”.
“No sé si Hisenda m’investiga més a mi que a altres persones. A mi m’assessorava el meu pare i va passar tot el que va passar. Es va solucionar tot finalment. Em queixo del tractament que vaig rebre, especialment per part de la premsa madrilenya. També se’m va atacar des de Barcelona. Em va doldre perquè no vaig ser l’únic jugador. No crec que a mi se’m perdoni tot”.
“Parlo sovint amb Guardiola. M’explica com va el City i aquestes coses, però no parlem mai de cap possible fitxatge. Guardiola és el millor entrenador que he tingut mai. Sabia sempre què fer per guanyar els partits. Jo vaig tenir la mala sort, entre cometes, de tenir massa seguits Guardiola i Luis Enrique, els dos millors entrenadors que he tingut. Em van fer créixer molt. Jo pensava que després de Guardiola ja ho sabia tot, però Luis Enrique em va continuar ensenyant més”.
“És mentida que jo mano al vestidor, tant al Barça com a l’Argentina. Això està molt lluny de la realitat.
“El fitxatge Ronald Koeman dona seriositat i és un inici de projecte per al club. Crec que va ser un gran encert i està fent les coses molt bé. És un any difícil perquè hi ha gent molt jove”.
“Les paraules de Carles Tusquets no van ser encertades. No calia que remogués el tema. Ell és un gestor i no li pertoca parlar de tot el que va passar a l’agost”.
“Soc soci del Barça, però no sé si votaré. Prefereixo no posicionar-me, imagina el que dirien de mi! Crec que el nou president ho tindrà molt difícil, però espero que pugui redreçar el club. No he parlat encara amb cap precandidat”.
“Serà molt difícil portar jugadors, perquè s’han de tenir diners i no tenim diners. Portar Neymar, per exemple, seria caríssim! Parlo molt amb ell, també amb Luis Suárez. L’últim que vam parlar pel grup que tenim entre els tres va ser sobre el sorteig de la Champions. Ni Neymar ni jo volíem enfrontar-nos”.
“Em porto bé amb tots els de vestidor, però especialment amb aquells que són de la casa i fa molts anys que hi són. És cert que cada cop queda menys gent de la casa. És totalment fals que em porti malament amb Griezmann. Fins i tot prenem mate junts a vegades!”
“Fins que no acabi la temporada no pensaré què faig amb el meu futur. No negociaré amb cap equip aquest mes de gener. Ara toca pensar en l’equip. Sé que hi ha molts aficionats que volen que em quedi, però també sé que n’hi ha que ja no em volen després de tot el que va passar. Jo faré el que cregui que sigui millor pel club”.
“En el futur sé que viuré a Barcelona. Si marxo, tornaré al club després d’uns quants anys, hi vull estar sempre vinculat. Sí que m’agradaria viure un temps als Estats Units i saber com és la seva Lliga i el país. El Barça és superior a qualsevol jugador i no passarà res quan jo hagi de marxar. El que sí que puc dir és que mai no aniria ni al Reial Madrid ni a l’Atlètic de Madrid”.
“Aquests últims mesos m’han costat, perquè primer sentia que no estava allà on havia d’estar. A més, el vestidor ha canviat molt. Hi ha molt poca gent de la casa”.
“No sé què faré quan ja no jugui a futbol. Seguiré estant vinculat a aquest esport, però no seré entrenador. No m’hi veig. M’agradaria, per exemple, ser director esportiu i poder fitxar altres futbolistes”.
“Espero que acabem bé aquest any de merda que ens ha tocat viure. Segur que l’any vinent serà millor i podrem començar a sortir d’aquesta situació”.
