Potser perquè és el més religiós de tota la plantilla, potser pel seu fenomenal estat físic, potser perquè acaba de fer 25 anys i això només passa una vegada a la vida, aquell moment de plenitud tècnica, muscular i pulmonar, el cas és que Neymar Jr va ser el líder que ahir va combatre la lògica desesperança del Barça després que Cavani marqués el 3-1.El brasiler, que ja havia estat el millor en l’hora que es portava de joc, va redoblar la seva presència i va reclamar la pilota sense descans. Havia arribat el seu moment. Un pas més en la seva trajectòria cap al tron.
“Que Deus nos abençoe e nos proteja”, havia escrit, com sempre, al seu compte de twitter l’11 blaugrana abans de l’inici del partit. La seva alegria de viure, que a vegades aparenta una falsa despreocupació, no es contraposa amb la seva religiositat i sempre s’encomana a Déu. Però ahir hi va afegir una foto seva i la frase que ell mateix havia dit 48 hores després del desastre del Parc dels Prínceps de París: “Enquanto houver 1% de chance, teremos 99% de fé…”. Un 1% de possibilitats, 99% de fe… No anava de farol i es va rebel·lar com un presagi. “Dimecres faré 2 gols, n’estic segur”, havia transmès al vestidor aquesta setmana. També es va complir.
Neymar es va construir ell sol el 4-1, provocant una falta molt clara i enviant-la a l’escaire. Allò va canviar el panorama. Hi havia vida. Messi, engabiat tota la nit tot en la teranyina del PSG, ni es va apropar per intentar tirar-la. A la primera meitat n’havia executat una a la barrera i una altra per sobre el travesser. Havia transformat el penal del 3-0 i havia donat un parell de bones assistències, però era Neymar qui tenia foc als ulls. Així que ja al 90, quan a Suárez li van fer un segon penal, també Ney va agafar la responsabilitat. Messi també li va cedir aquesta vegada, demostrant una gran maduresa i una actitud de capità. Neymar estava pletòric i l’argentí va acceptar en favor del col·lectiu no ser qui xutés.
I, com a cirereta, va participar en el definitiu sisè gol, fent la centrada després d’un retall ben serè i aconsellant Sergi Roberto que entrés a l’àrea a rematar. Neymar va aixecar un equip dignament vençut i va creure-hi fins a les últimes conseqüències, més enllà del que indicava la raó. La seva fe va acompanyada d’un futbol valent i virtuós. El canarinho mai s’amaga i té un desequilibri només comparable al de Messi. El 10 i l’11 són diferents i complementaris, prou intel·ligents perquè Neymar acceptés el rol de segon de bord quan va arribar al Barça i que Messi a poc a poc –i ahir l’evidència més clara- li vagi donant galons. I Messi no regala res, si no el veiés preparat no li faria ni cas.
19 assistències i 14 gols
El geni de Rosario farà 30 anys d’aquí 3 mesos. És un misteri quant temps més podrà seguir comandant la nau barcelonista. Tres anys? Cinc? Set? Per la seva evolució futbolística, cada vegada amb una paràbola major i pel seu rendiment aquesta temporada, no és aventurat dir que encara no ha començat el declivi. Potser no té aquella electricitat única de fa un temps, però ha ampliat i molt el seu repertori. A Neymar, en canvi, li esperen ara els millors anys, explotar tot el seu potencial. Les condicions les té. Sap conviure amb la màxima pressió: és el número 1 del Brasil i potser un dia ho serà del Barça. Ahir és d’aquells partits que li sumen punts per a la Pilota d’Or.
Paradoxalment, aquesta temporada està sent la menys golejadora de Neymar des que el 2013 va aterrar al Camp Nou. Suma 8 gols a la Lliga, 4 a la Champions i 2 a la Copa del Rei, però això diu poc a Luis Enrique, que valora tot el que aporta al conjunt. Des dels intangibles de la seva facilitat per desfer-se de rivals o haver millorat en la faceta defensiva, a xifres contundents com les assistències de gol: 8 a la Lliga, 10 a la Champions –el millor de tota la competició- i 1 a la Copa.
Completament integrat al Barça, acabada de firmar la renovació fins el juny del 2021, convertit així en un jugador franquícia, Neymar es cuida meticulosament i fa treball extra a casa seva amb un preparador físic personal. En aquest sentit, dista molt de la vida que feien compatriotes seus ídols al seu dia a Barcelona, com Romario, Ronaldo o Ronaldinho. Ney entronca més amb Rivaldo, però amb l’empatia dels tres primers. Si el club va saber enllaçar Ronaldinho amb Messi és un repte que d’aquí uns anys pugui fer el mateix amb Neymar. Tenir el millor jugador del món no assegura res, però és un element que pot ser decisiu. I Neymar és dels escollits.
