Després d’engreixar els seus extraordinaris registres en la Copa del Rei i classificar-se per novè any consecutiu a les semifinals de la competició en remuntar heroicament i despietada contra el Sevilla, la plantilla del Barça ja va exterioritzar que, contràriament a l’opinió general, té ganes d’aixecar la 31ª Copa del club. El sorteig de semifinals va emparellar els blaugrana amb l’etern rival i els va reptar a seguir-ho demostrant en un escenari de més exigència –si era possible–. No es podia presumir de ser l’autèntic Rei de Copes i tornar a sucumbir contra el Madrid, el botxí dels catalans en les dues darreres edicions del torneig que no va alçar. S’havia d’estar a l’altura.
Missió aconseguida. Només en podia quedar un i ha estat el Reial Madrid qui s’ha hagut d’acomiadar, al febrer, de les seves opcions de triplet. El Barça, per la seva banda, s’ha convertit en el primer de la història a arribar a sis finals de Copa consecutives. Ernesto Valverde i els seus segueixen vius en totes les competicions i són, a tres mesos del final de temporada, els màxims favorits a tornar a ocupar el tron de les competicions nacionals. Un altre cop al Santiago Bernabéu, els culers tindran el pròxim dissabte la possibilitat d’encarrilar el títol de Lliga a dotze jornades del final d’aquesta. A la Champions League encara queda un camí llarg i pedregós per recórrer.
Uns registres històrics
El Barça fa sis temporades que no perd una eliminatòria de Copa (o, cosa que és equivalent, encadena 24 eliminatòries amb final feliç per als seus interessos). L’última desfeta blaugrana abans d’arribar a la final es va produir el curs 2012/13, contra el Reial Madrid. La següent temporada, el mateix conjunt blanc va ser l’encarregat d’impedir que el Tata Martino s’acomiadés amb un títol (gràcies a la famosa galopada de Bale a Mestalla que Marc Bartra no va poder frenar). A partir de llavors, dictadura del Barça sense oposició: Luis Enrique va guanyar les tres edicions que va disputar i Valverde, de moment, manté la imbatibilitat catalana després d’un any i mig a la banqueta.
El 25 de maig i al Benito Villamarín, en la seva sisena final de Copa consecutiva, els culers podran escriure el seu nom en els llibres d’història del futbol espanyol: mai ningú no ha guanyat cinc edicions seguides. Un autèntic repte per al Rei de Copes. De moment, el Barça celebra el fet d’haver segellat el seu 42è passi al partit decisiu del torneig del KO, que per a ell ja fa temps que ha deixat d’anomenar-se així.
