Hi ha futbolistes que, senzillament, han nascut per ser grans. Hi ha jugadors als que els és igual les circumstàncies, l’escenari, l’edat, el focus mediàtic i tot el que pot envoltar un partit de futbol. Hi ha atletes que poden ser veterans amb vint anys. Hi ha esportistes que juguen igual un compromís de la Copa contra un rival de les categories inferiors del futbol holandès que un matx de vuitens de final de la Champions League davant el Reial Madrid. Frenkie De Jong i Matthijs De Ligt en són dos grans exemples.
Els aficionats del Barça que el passat dimecres van encendre la televisió a les 21.00h per veure el que passava al Johan Cruyff Arena (el d’Amsterdam, no el que hores abans s’havia presentat a Sant Joan Despí) ho van fer amb dos clars objectius: desitjar que l’idil·li del Reial Madrid a Europa acabés després de tres anys i veure com es desenvolupava De Jong, pel qual els culers pagaran al voltant de 80 milions d’euros, en un partit de màxima exigència. El futbol total de l’Ajax va sotmetre els blancs i els va posar contra les cordes, però els de Solari van emportar-se un gran resultat d’Holanda i els culers es van haver de conformar amb presenciar que totes les generoses línies que s’escrivien sobre De Jong tenien continuïtat en la realitat.
El nou fitxatge del Barça va fer-se gran i va dominar un mig del camp en què també s’hi trobava el millor jugador del 2018 segons France Football, Luka Modric. Clau en el joc de posició del seu equip i excels en les transicions –sobretot les defensives–, el migcampista de 21 anys va ser el futbolista que més passades bones va fer (62) i, a més, va recuperar cinc pilotes i es va anticipar en dues ocasions en tasques defensives. Totes les sortides de pilota passaven pels seus peus. No va ser capità, però sí capital. Desacomplexat, De Jong sabia que el món estava pendent d’ell i no va deixar que les expectatives el superessin. Com ja havia fet a la fase de grups de la Champions contra el Bayern de Munic o a la UEFA Nations League amb la selecció holandesa, la jove perla va demostrar que, per poc bé que vagin les coses, el seu pas pel Camp Nou serà de tot menys anecdòtic.
Qui sí que va ser el capità de l’Ajax va ser De Ligt. Si molts afeccionats blaugrana ja somiaven amb veure’l al costat de De Jong la temporada vinent, encara n’hi haurà més que ho faran després de la seva exhibició contra el Reial Madrid. Com si fes 10 anys que juga a l’elit del futbol mundial, el central va deixar clar que no és gens estrany que tots els grans equips del continent estiguin lluitant per la seva firma als despatxos. Només té 19 anys, però molts seguidors del Barça van quedar-se perplexos amb la seva gran actuació i li van endevinar totes les capacitats del món per convertir-se en el relleu generacional de Gerard Piqué. Com si fos un enamorament a primera vista, De Ligt en va tenir prou amb una altra exhibició en un partit important per demostrar que el futur és seu. I de l’equip que el fitxi.
