El Barça ha deixat clar al Sevilla qui és el veritable líder de la Lliga (4-2). En un partit amb un resultat més contundent del que ha dit el joc, el conjunt blaugrana ha recuperat la primera posició de la Lliga. En el moment més adient, venint d’una situació delicada al camp i a la directiva, el conjunt blaugrana ha donat un cop de puny sobre la taula en un partit marcat per la lesió al colze dret de Messi que l’ha obligat a abandonar el camp abans d’hora. L’argentí, però, ha tingut temps de repartir una assistència i firmar un gol abans de ser substituït, deixant al marcador un 2-0 que els seus companys han mantingut fins al final.
L’arrencada del Barça, de fet, ha estat fulminant. Quan encara hi havia espectadors buscant la seva localitat, el Barça ha obert la llauna. Al minut 3, en una gran jugada col·lectiva iniciada des de la banda dreta i prolongada per Suárez, Messi ha assistit a Coutinho, que s‘ha tret un precís xut enroscat per superar Vaclík. Sens dubte, un inici rodó per una cita d’alt nivell. Una definició de gran talent del jugador més car de la història del club blaugrana.
Animat pel gol, el Barça s’ha anat trobant a si mateix. Alba s’ha aliat amb perill amb el seu soci preferit, Messi, que ha tingut el segon en una gran combinació amb el lateral. L’argentí no ha tardat gaire a posar la seva firma al marcador: al minut 13, Messi ha anotat el seu setè gol de la temporada en una jugada novament fabricada per la banda dreta, on el conjunt blaugrana ha trobat una autopista a l’esquena d’Arana. Bolcar el joc per aquell costat, amb Messi més escorat a la banda del que és habitual i Semedo tenint més pes ofensiu que un Alba pendent de Navas, ha estat un encert de Valverde. Ho ha patit de valent un Sevilla que ha encaixat el 32è gol de Messi en 35 partits. Matinar té premi al Camp Nou, on el Barça ha sabut encarrilar el partit per la via ràpida.
El Camp Nou, pendent de Messi
L’ensurt de Messi, de fet, ha agafat els locals manant 2-0 al marcador. L’alegria pel segon gol ha durat ben poc a l’afició blaugrana, per a qui ben aviat el resultat s’ha convertit en un tema secundari. En una acció amb Franco Vázquez, Messi ha caigut a la gespa amb tanta mala sort que ha recolzat malament el braç, que se li ha doblegat. Immediatament, l’argentí s’ha quedat estès sobre la gespa queixant-se del dolor, que s’ha començat a contagiar a la grada d’un Camp Nou emmudit en veure el problema de la seva principal figura. L’ambient festiu de l’afició ha deixat de ser el mateix, ja que si algun motiu d’alegria tenen els seguidors del Barça aquest és l’argentí. Els metges li han embenat la zona afectada, el colze dret, però el dolor no ha afluixat i Messi ha hagut de ser canviat per Dembélé. Després de passar per la dutxa, l’argentí ha abandonat el Camp Nou per ser examinat a la Ciutat Esportiva Joan Gamper
L’absència de Messi ha estat rebuda pel Camp Nou com una baixa crítica pel Barça en una setmana on, a banda del Sevilla, rep l’Inter i el Madrid al Camp Nou. La lesió de l’argentí ha estat una gerra d’aigua freda per un Barça que s’ha hagut de refer del cop anímic que ha suposat la pèrdua del seu capità. Els homes d’Ernesto Valverde no han deixat d’insistir, conscients que l’única manera de no deixar revifar el Sevilla era seguir-lo sotmetent al seu domini. El conjunt andalús amb prou feines ha disposat d’una rematada de cap desviada en tot el primer temps. Un avís escàs, insuficient per fer mal a un Barça força concentrat. Al segon temps, quan ho ha intentat, s’ha trobat amb un imperial Ter Stegen, que s’ha engrandit per treure dues mans consecutives prodigioses. I del possible 2-1, al 3-0. L’ha anotat Suárez transformant un penal.
El Sevilla entra tard al partit
El conjunt blaugrana no podia cometre més errors. La classificació encara deixava marge, però la paciència dels seguidors exigien una bona actuació. El partit, de fet, estava farcit d’al·licients. D’entrada, el conjunt d’Ernesto Valverde sentia la necessitat de refer-se dels últims quatre entrebancs en Lliga (Girona, Leganés, Athletic i València). A més, visita del líder permetia al conjunt blaugrana pispar al conjunt andalús la primera posició. Donar aire a la junta directiva, tocada després d’una assemblea de compromisaris més moguda del que és habitual, era un altre factor a tenir en compte (si bé els jugadors són aliens a la situació institucional). També cal tenir en compte, no cal dir-ho, la possibilitat d’ampliar a quatre punts la diferència amb un Madrid que tampoc aixeca cap després de la derrota contra el Llevant que deixa força tocat al seu tècnic, Julen Lopetegui, la setmana prèvia al clàssic de Lliga al Santiago Bernabéu.
Valverde no ha reservat cap dels efectius previstos. Arthur ha repetit una jornada més al mig del camp, demostrant que el tècnic blaugrana vol donar continuïtat a l’aposta que tan bon resultat li va donar a Wembley. Però ni ell, Busquets ni Rakitic han sabut governar un mig del camp on el Barça ha anat perdent domini amb el pas dels minuts. La pressió del Sevilla al segon temps li ha restat minuts de pilota i, de retruc, sensació de control. Pablo Machín ha demanat fer un pas endavant, però li ha faltat un punt de valentia, ja que no ha desfet la línia de tres centrals per buscar les pessigolles a un Barça on ha estat Coutinho, de fet, qui més cops ha actuat d’enllaç entre la defensa i la davantera. Els andalusos no han trobat premi fins al quart d’hora final de partit. Sarabia, amb un gran xut que ha desviat lleugerament el cos d’un defensa, i Muriel, finalitzant un contraatac amb una bona rematada enroscada, han premiat els esforços dels andalusos, que tot i completar un bon partit marxen del Camp Nou amb les mans buides. Entre mig dels dos gols visitants, Rakitic ha esvaït dubtes amb una gran volea creuada que no ha volgut celebrar pel seu passat sevillista. El Sevilla ha entrat tard al partit, i el Barça no ho ha perdonat.
A l’espera de conèixer el diagnòstic definitiu, el Barça haurà de fer un pas endavant sense la seva principal estrella. És l’hora de demostrar que hi ha vida més enllà de Messi.
