El Barça ha signat la nit més màgica de la seva història. Els blaugranes han guanyat 6-1 al PSG i són a quarts de final de la Champions. Un capítol més del llibre daurat del Barça, una estrofa més a la lírica de Messi i la banda, avui dirigida per Neymar. Una fita més que obté el millor equip del món, “la més grossa” segons Piqué, un motiu més per sentir-se orgullós del Barça.
Es tracta d’una remuntada increïble, més encara si comptem que al minut 87, només guanyava 3-1. Un gol de Cavani al minut 61 ha ensorrat la il·lusió del Barça durant molts minuts. Però aquest equip sempre té una vida més. El Barça s’ha aixecat de la lona per, en vuit minuts d’histèria col·lectiva, aixecar tres gols i signar una classificació històrica.
Deia la llegenda que mai ningú havia aconseguit remuntar quatre gols en contra a la Champions. S’ha acabat la maledicció: el Barça és el primer equip que aixeca un 4-0 al ritme de l’imponent himne de la màxima competició continenta. Ho ha fet a l’heroica, amb èpica, amb rauxa. Quan semblava impossible. Un gol de Suárez, un de Messi, dos de Neymar, un en pròpia de Kurzawa, i l’últim de Sergi Roberto al minut 93, han servit per classificar el Barça, per celebrar la victòria més de la història culer.
Inici aclaparador
Ni el millor dels guions podia preveure un gol blaugrana al minut 2 de partit. Luis Suárez ha aparegut, com sempre que l’equip el necessita, per empènyer la pilota amb el cap, fent que el cuir creués la línia tot i l’esforç de la defensa parisenca per refusar la pilota.
Amb entrebancs, de manera poc ortodoxa, el Barça ha obert la llauna i ha disparat l’emoció del 5% de culers que encara no creia en la remuntada. L’estadi, enfollit de cap a peus, ha acompanyat els seus herois els 95 minuts que ha durat el partit.
Els blaugranes han fet un partit gairebé perfecte sense pilota. El PSG, aculat, no ha pogut trenar cap contraatac a la primera meitat. Sovint, l’home més endarrerit dels blaugranes estava a 75 metres de Ter Stegen. Precís i fi a la recuperació, intents i aguerrit, l’equip barcelonista no ha concedit ni un mil·límetre al d’Unai Emery, lluitant cada bola fins al darrer alè.
De la mà de Neymar, erigit en líder vist l’embús que el PSG ha programat per Messi, el Barça ha atacat i ho ha provat, trobant el premi del segon gol al minut 40. Una pilota mal protegida per Marquinhos l’ha tocat d’esperó Iniesta dins l’àrea. Kurzawa, maldestre, se l’ha introduït a la seva porteria.
Aquest equip ha demostrat que per molts cops que caigui, sempre s’aixeca. Sempre té una vida més. Luis Enrique ha fet un plantejament tàctic pràcticament perfecte, iniciat al Calderón i madurat fins avui, que ha donat els fruits que l’entrenador demanava.
Objectiu assolit al descans
El primer objectiu estava assolit: mitja feina feta al descans. Encara s’ha engrescat més el Barça al minut 2 de la segona, quan Neymar ha provocat un penal de Meunier. Messi l’ha xutat amb ràbia, calcant el del dia del Leganés, assegurant i fixant els ulls a la bola. L’objectiu estava a prop: un gol separava al Barça de la pròrroga.
Cavani, al minut 61, ha aigualit el vi del Barça fent el 3-1. Ha estat un míssil de flotació a les il·lusions catalanes. L’uruguaià del PSG ha estabornit el Barcelona i les seves opcions quan el culer més incrèdul també s’atrevia a acaronar la remuntada. Era molt difícil que el Barça no encaixés cap gol, més veient el risc que assumia l’equip a l’hora de collar la sortida del PSG. El gol de Cavani ha desinflat el globus de la remuntada.
La gran remuntada
El partit ha decaigut però els vuit minuts més bojos de la història del Barça han valgut per passar als quarts de final. Un gol de Neymar de falta directa i un altre de penal han fet somiar el Barça i Sergi Roberto, al darrer instant, rematant una pilota penjada al cor de l’àrea, ha desfermat l’eufòria.
El Barça ha assolit una fita històrica, ha signat la nit més màgica de la seva història al Camp Nou. És simptomàtic el comportament dels jugadors, celebrant la victòria com una victòria a la final de Champions. El públic del Camp Nou s’ha quedat fins molts minuts després d’acabar, cantant, cridant i agraïnt els jugadors l’esforç realitzat. És la nit gran del barcelonisme: el dia que la rauxa ha escrit una de les pàgines més brillants de la literatura blaugrana.
