La darrera vegada que Leo Messi es va lesionar de (certa) gravetat, Neymar va ser l’encarregat d’assumir el rol de líder i d’intentar que els aficionats del Barça no trobessin a faltar el millor jugador del món. Va ser durant la temporada 2015/16, les franges blaugrana eren horitzontals a la samarreta culer i, llavors, l’argentí es va perdre fins a vuit partits per culpa d’una ruptura al lligament colateral intern del genoll esquerre. El brasiler va marcar deu gols i va ser decisiu en els compromisos dels de Luis Enrique contra Bayer Leverkusen, Rayo Vallecano, Bate Borisov (2), Eibar, Villanovense, Getafe, Vila-real i Sevilla, l’únic matx que es no es va guanyar durant els dos mesos sense el ’10’. L’ara capità del primer equip va reaparèixer al Santiago Bernabéu, però no ho va fer com a titular i el conjunt català va palesar amb claredat que sabia viure sense el seu referent: 0-4… i cop de puny sobre la taula.
Tres anys després, Leo Messi torna a deixar orfe el Barça durant força temps i Ernesto Valverde, actual entrenador culer, està obligat a trobar una solució. Des que el PSG va pagar la clàusula de rescissió de Neymar, els afeccionats blaugrana coincideixen a afirmar que la seva marxa ha aportat una tranquil·litat mediàtica que pesa més que el seu gran rendiment sobre el terreny de joc. Era molt fàcil dir-ho amb Messi fent de les seves partit rere partit. Amb la seva lesió arriba l’hora de demostrar que el futur de l’equip sense la seva principal estrella de l’última dècada no és tan negre com l’imaginari col·lectiu preveu. Suárez, Coutinho, Dembélé, Malcom i companyia han de fer un pas endavant per deixar clar que la gran despesa de Josep Maria Bartomeu als despatxos té continuïtat a la gespa i que el Barça és molt més que Messi. El compromís de la tercera jornada de Champions League contra l’Inter de Milà d’aquest dimecres (21.00 h / Movistar Liga de Campeones) és la primera oportunitat per tranquil·litzar el Camp Nou i farcir-lo d’optimisme abans del Clàssic de la pròxima jornada de Lliga.
Un equip que pretén guanyar la Champions ha d’estar capacitat per sobreviure davant adversitats com la baixa de Leo Messi. No hi ha més realitats que aquesta. Convertir els problemes en oportunitats és el primer pas cap a l’orelluda que ha de fer el Barça 2.0 de Valverde, que troba moltes opcions possibles en la seva plantilla per substituir el millor jugador del món (encara que, evidentment, ninguna oferirà exactament el mateix rendiment). Dembélé i Malcom serien els relleus més naturals i l’entrenador extremeny podria mantenir el 4-3-3; Munir també podria jugar a l’extrem dret, tot i que allà no hi rendeix tan bé com de davanter; i Sergi Roberto (si Semedo juga al lateral dret), Rafinha, Aleñà o Arturo Vidal podrien completar el mig del camp Busquets-Rakitic-Arthur que ha repetit titularitat en els últims tres compromisos culers i, d’aquesta manera, passar a dibuixar un 4-4-2. El fons d’armari és profund i ha d’aprofitar partits com aquests per reivindicar-se, mentre que la resta de l’alineació és força previsible. Ter Stegen, les dues dobles aturades del qual contra el Sevilla estan sent molt elogiades, defensarà la porteria. Les lesions d’Umtiti i Lenglet limiten les places de defensa central a Piqué i Lenglet. I Jordi Alba, Luis Suárez i Coutinho, el futbolista que per perfil i habilitats pot agafar amb més seguretat el comandament de l’equip, seran els principals maldecaps de la defensa nerazurri.
L’Inter vol renéixer a Europa
L’Inter de Milà arriba al Camp Nou amb els mateixos punts que el Barça (sis) i, per tant, el guanyador del partit acabarà la tercera jornada de la fase de grups com a líder. Mauro Icardi, el capità dels visitants, podrà complir el seu somni de debutar al Camp Nou, encara que no ho podrà fer amb la samarreta blaugrana, i s’erigirà com el principal argument ofensiu dels de Luciano Spalleti. El tècnic italià, però, no podrà comptar amb un efectiu important en el mig del camp, Radja Nainggolan, mentre que Brozovic i Perisic també arriben al matx amb molèsties i seran dubte fins a l’últim moment. Després de set victòries consecutives, la darrera contra el Milan en el temps d’afegit (0-1), el conjunt de la Serie A no viatja a Barcelona per vacances, sinó que ho fa “per marxar amb el lideratge del Grup B”, tal com va anunciar Icardi en la roda de premsa prèvia. L’Inter vol tornar a ser una realitat a Europa i deixar de viure del que va ser fa molts anys. Imposar-se al Barça a domicili seria una bona forma de consolidar els seus passos al continent.
Els precedents entre catalans i italians al Camp Nou somriuen els interessos dels primers: tres partits, tres victòries, 3-0, 2-0 i 1-0, encara que en la memòria dels afeccionats culers l’últim triomf va ser especialment dolorós perquè no va permetre a Guardiola i els seus remuntar el 3-1 de l’anada de les semifinals de la Champions 2009/10. Els altres dos enfrontaments entre ambdós conjunts, al Giuseppe Meazza, han acabat amb un empat a zero. Sigui com sigui, Valverde i els seus intentaran mantenir els bons números com a locals i intentaran tranquil·litzar els seus aficionats demostrant-los que sense Messi no s’acaba el món.
Possible alineació: Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Arthur; Dembélé, Suárez, Coutinho.
