Pep Segura té un munt de papers sobre la taula del seu despatx. Per les seves mans han de passar-hi les renovacions de futbolistes com Samuel Umtiti, els informes per la incorporació de nous jugadors aquest estiu, el contracte per signar d’Arthur Melo, el vist-i-plau final d’Antoine Griezmann, la llista de possibles baixes, les propostes per aixecar un Barça B ensorrat, les iniciatives per garantir la continuïtat dels joves amb més projecció del juvenil i la decisió d’ampliar -o no- la relació tant desitjada per Ernesto Valverde de Robert Fernández amb el club, el secretari tècnic que va apostar pel Txingurri ara fa un any.
El professor, com així l’anomenen els seus coneguts en el món del futbol, té diverses patates calentes per solucionar. I ho ha de fer en les properes setmanes, abans que certs contractes arribin a la seva extinció i que algun futbolista amb la clàusula de rescissió summament assequible marxi al Mundial de Rússia sense haver segellat la seva renovació. Tot passa per Segura. La màxima responsabilitat esportiva és seva, en paraules textuals del mateix president Josep Maria Bartomeu, qui fa un estiu va decidir ascendir el tècnic d’Olesa de Monsterrat a la categoria de mànager esportiu, sobrepassant Robert en l’escala de funcions i fent-lo capatàs de la gestió del futbol professional del Barça, on des de fa tres temporades s’hi inclou la darrera categoria formativa prèvia al filial, el Juvenil.
Segura lidera una estructura de la qual hi penja una figura imprescindible per a l’entrenador. És la del secretari tècnic Robert Fernández, qui va quedar relegat a un segon pla en la presa de decisions en el moment del nomenament del professor per al càrrec de mànager. Per a Valverde, “és una de les persones més properes i la meva relació amb ell és estreta. No sé què pensarà el club, però per a mi és una persona important”. Una importància que Bartomeu va relativitzar basant-se en els documents i escudant-se en el seu home de confiança en la parcel·la esportiva: “En el cas de Robert, ho parlarem. Té contracte fins el juny i depèn de Pep Segura.”
Cap clucada d’ull a un entrenador que s’ha guanyat tot el crèdit per poder ser escoltat. “L’última decisió és de Segura”, va remarcar. El president ho va deixar claríssim. En l’estructura, tothom hi té veu. Des de Valverde, passant per Robert, Bakero, Amor i tots els tècnics amb càrrec preeminent al club. Però qui mana és Pep Segura. “És un equip de tècnics i governa Pep Segura. Les decisions les prenen Segura, Robert Fernández i Valverde. Però Segura és el pal de paller, el director esportiu i té l’última paraula”, va asseverar en l’entrevista a RAC1.
Nous perfils
Fa uns anys, el Barça es delia per aplegar a tota la seva estructura professional, semiprofessional i formativa jugadors tècnicament superdotats. En ment, sempre hi tenia l’exemple dels triomfs assolits amb Guardiola, Koeman, Laudrup, Òscar García, Xavi Hernández, Iniesta, Sergio Busquets o Lionel Messi. Tots ben junts i amb la pilota com a eix d’un engranatge que girava al voltant del futbol posicional. L’excel·lència tocada amb els dits i personalitzada en futbolistes que, més enllà del seu físic, garantissin el manteniment d’un joc exquisit i el tracte delicat de l’esfèrica. Però el futbol ha canviat. A Europa, els grans clubs han apostat per transformar el joc en base a potenciar les característiques físiques dels jugadors. Els homes més buscats actualment requereixen la sofisticació d’haver de posseir un bon domini de la pilota, però a la vegada disposar d’un cos atlètic i robust capaç de satisfer virtuts com la potència. El famós múscul.
I el Barça no és aliè a aquest canvi. Pep Segura, que ja va ser responsable de l’acadèmia del Liverpool FC, va palpar el lideratge de la Premier League en la reconversió del futbol europeu, un camí que ha dut a la recerca i ascensió de jugadors com Paul Pogba, per qui el Manchester United va pagar 100 milions d’euros ara fa dues temporades. Futbolistes que abracen físic i tècnica, però que no excel·leixen en cap especialitat. En el cas del Barça, Paulinho Bezerra n’és el gran exemple, un jugador imperfecte en aspectes tècnics, però amb desplegament defensiu i arribada a l’àrea, unes característiques que Segura va considerar imprescindibles per evitar sotracs com els de París o Torí. A Roma, precisament, Paulinho no va ser titular i algú en la direcció esportiva li ho va recriminar a Valverde.
Però aquest criteri no només s’aplica al primer equip de futbol. El Barça B, que ha incorporat 34 jugadors en les darreres dues temporades per tal d’ascendir i mantenir l’equip a la Segona Divisió A, ha fitxat aquest hivern esportistes com McGuane, Ballou Tabla o Nahuel, físics i ràpids, però mancats de condicions per interpretar el joc de posició tal i com va admetre Gerard López abans de ser destituït: “S’ha de millorar el joc posicional, sobretot quan les defenses se’ns tanquen. Però no és fàcil perquè Ballou, McGuane, Nahuel i altres no són jugadors d’aquest perfil. Per això hem fet entrar Riqui o Collado, que entenen aquest joc de posició.”
El filial fitxa jugadors amb un perfil diferent a aquell que genera el futbol base i els juvenils comproven com les opcions de progressió i el seu pas al segon equip es redueixen. Amb això, el Barça cada dia que passa es troba amb més dificultats per mantenir els principals figures del planter. Sense minimitzar la importància de l’aspecte econòmic, altres clubs europeus ofereixen i garanteixen sortides professionals més atractives als joves. En els darrers mesos, jugadors amb jerarquia en les categories inferiors han abandonat el club blaugrana per la manca de projecte. Eric García, Jordi Mboula o Sergio Gómez han protagonitzat sortides sonades, sense que l’entitat hi hagi posat remei. Els nous fitxatges del Barça B els barren el pas i, amb el canvi de paradigma en el joc blaugrana, el pont entre la Ciutat Esportiva Joan Gamper i el Miniestadi va aixamplant l’esquerda. El primer equip, de moment, haurà de seguir construïnt les bases de l’etapa post-Messi llançant la mirada lluny de Barcelona. Amb el darrer graó del filial trencat i amb els juvenils a l’expectativa, les opcions de futur més immediat passen per obrir la cartera i seguir signant talonaris.
